Subjectivitat i tecnologia al camp de batalla

En aquest assaig intentaré posar en joc les relacions entre subjectivitat, amor, economia i tecnologia, centrant-me en el desenvolupament tecnològic i les plataformes digitals com a camp d’estudi.

La literatura té un llarg recorregut en transcriure la manera com ens estimem i relacionem. L’amor romàntic que hem vist en pel·lícules, llegit en novel·les i escoltat en llegendes populars s’ha encarregat de reforçar aspectes de la ideologia del capitalisme industrial com l’individualisme, la privacitat, la família nuclear o la separació de les esferes socials per gènere. L’experiència romàntica com a pràctica econòmica comporta la construcció de noves estructures de sentiment a través de les quals impartir doctrina. La felicitat conjugal eterna ha estat l’objectiu del consum de la utopia romàntica al llarg de l’últim segle fins a ser capitalitzada avui dia per Silicon Valley.

Tecnología i capital aliança criminal
El capitalisme neoliberal, amb tota la seva artilleria, projecta la seva ombra sobre els individus. El sistema, bressolat sota un lloguen semblant a “no importa com siguin les coses, l’important és com tu les enfoques” trasllada la precarització a la responsabilitat pròpia i no als desequilibris del sistema. És així com el capitalisme s’encarrega de donar a l’individu una falsa llibertat i internet n’ha estat l’aliat perfecte.

És necessari pensar el desenvolupament tecnològic com una arma de doble fil; Per una banda en manté hiperconnectades i hiperaccessibles les vint-i-quatre hores del dia, convertint-nos així en treballadores en potència a temps complet. Mercantilitzar tots els espais de la nostra vida comporta que qualsevol moment o espai de temps és productiu o amb capacitat de ser-ho. Podem treballar tota l’estona i el no fer-ho ens genera angoixa i ens fa sentir improductives. En aquest sentit, quan parlem de producció ho fem en termes capitalistes, en acumulació de capital, sigui econòmic o cognitiu. Així, aquest engranatge, que comporta una lluita/carrera de totes contra totes que ens porta també a una lluita constant amb nosaltres mateixa i s’encarrega d’eliminar el temps contemplatiu, el no fer res. Per altra banda, aquell reducte de temps improductiu, si en queda, també és explotat econòmicament. El temps d’oci que destinem a les xarxes o plataformes digitals és convertit en dades.

Aquestes dades, l’anomenat Big Data, serveix a les grans corporacions com a font  d’anàlisi a partir de la qual actuar, controlar, produir i oferir productes i experiències amb la finalitat de seguir engreixant el capital. A partir de 2007, vam passar de recollir dades a monetitzar-les. “Aquest model va fer possible l’aparició de la indústria de la vida”, explica Éric Sadin a la conversa amb Marina Garcés al CCCB . Dit d’una altra manera: L’economia de dades ha generat una mercantilització integral de la vida. Diversos algoritmes ens orienten, ens dirigeixen, ens diuen com hem d’actuar. És l’anomenat capitalisme de la vigilància. Però, segons el filòsof, anem a pitjor: “Ara s’estan desenvolupant aplicacions d’intel·ligència artificial, que ens diuen com hem d’actuar. I això generarà canvis antropològics”. No es tracta, diu, d’intel·ligència artificial, sinó que “són modes de racionalitat destinades a racionalitzar les accions humanes per donar camp lliure a la mercantilització de l’existència humana”.

Dins aquest context, on mai som prou (prou guapes, prou productives, prou eficients), el mecanisme troba en la falsa la llibertat el punt de fuga perquè l’olla a pressió no exploti. Ho fa a partir de la llibertat d’expressió i la llibertat de consum. Una llibertat que alhora és necessària i afavoreix al sistema. És així, com el sistema s’apropia del desenvolupament tecnològic per utilitzar-lo a favor seu com a eina de control de masses.

Unint aquestes peces i enllaçant les paraules de Sadin amb les estratègies de desenvolupament del capitalisme neoliberal i amb l’imaginari col·lectiu sobre l’amor i la parella, arribem a Tinder, Meetic i tot un reguitzell de plataformes per trobar la parella ideal. De nou un jaque mate del sistema: perquè si cada bocí de temps podem destinar-lo a ser productives d’on traiem el temps per trobar la parella perfecte i construir aquell nucli familiar de pel·lícula?

Efectes de la mercantilització dels afectes
L’individu modèlic, com dèiem anteriorment és híper productiu i està híper connectat. L’individu modèlic, però, també és feliç, perquè en clau capitalista l’individu feliç és encara potencialment més productiu. En aquest marc, resolem la necessitat de trobar parella amb aplicacions o plataformes digitals. Apps, que al seu torn són reproductores del sistema i adaptables tant a l’imaginari col·lectiu com a les lògiques de mercat neoliberals: triar el millor, molt per escollir, ràpid, accessible i fàcil. Tinder ens presenta tot pla de cossos sans (que són aquelles amb els que vol que ens reproduïm) per seguir perpetuant l’hegemonia i l’ideal de parella monògama, heterosexual, blanca i de classe mitjana sobre la qual es construeix el sistema social i econòmic occidental.

L’aplicació en permet, en menys d’un segon, triar si aquell cos, representat en una imatge i reproduït en una pantalla, ens agrada o no. Així de simple. Per tant, és gairebé una condició necessària que la fotografia que esculls com a usuària representi el millor de tu o tot allò que vols semblar. Aquesta imatge, la manera com ens venem a nosaltres mateixes, actua com a condicionador de la mirada de les altres cap al nostre cos. És a dir, quan puges imatges a les xarxes, condiciones l’opinió sobre la teva persona a qui les mira. Aquest fet, permet jugar a ser qui m’agradaria ser. Un m’agradaria, marcat i condicionat per canons i criteris imposats que formen part, de nou, d’aquest complex engranatge. Així doncs, no hi ha cossos malalts a Tinder perquè no volem reproduir-nos amb cossos malalts. Perquè si no tens un cos sa, ni l’estat, ni el mercat, ni cap altre cos es voldran fer càrrec de tu. I no és que l’app ho prohibeixi de forma explícita sinó que som nosaltres qui els sentencia subtilment. De nou un win win del mecanisme, convertint-nos en vigilants entre nosaltres.

El rebuig als cossos malalts i voluntat de ser allò que ensenyem a les xarxes ens en porta a fets com que al 2017 més del 50% de les pacients que s’operaven volien sortir millor a les selfies. Voler-nos assemblar al nostre doble virtual ens porta a deshumanitzar el cos per assemblar-se a la màquina mentre la màquina es va assemblant més a l’humà. La naturalització del cos post produït és l’antítesi de Los cuerpos abujereados de Marta Segarra. Si entenem que els forats humanitzen el cos i l’autoconeixement, és també en el cos amb forats on s’exerceixen les violències. Això situa el cos real com a víctima i instrument de control social. Si tenir un cos amb forats, susceptible al judici arbitrari de les altres ens pot portar al sotmetiment de violència física i mental, la interfície és l’espai de salvació, allà on poder construir un jo sense forats i sense escletxes a les subjectivitats de les altres. Un jo autodefinit i autoreferencial en si mateix, construït des de la ficció per salvar-nos de l’experiència vivible. Aquest fet comporta la pèrdua del control del nostre cos i la nostra subjectivitat. Reduir la nostra realitat a allò que mostrem a les xarxes li dona al sistema tot el que necessita per seguir creixent i perpetuant-se. Convertint-nos en subjectes dòcils, hiperconnectats, solitaris, post produïts, reproductors d’hegemonies, i per tant, sense acció política.

Així doncs, retornant a la conversa d’Éric Sadin amb Marina Garcés, la filosofa diu que “la tecnologia ens diu com hem d’actuar, com hem de viure. Ens cal desmuntar l’impersonal que ens demana obediència, servitud i obligació”. D’aquesta manera, i només així, deixarem al descobert els seus límits per poder conviure-hi com a subjectes actius, amb agència transformadora i conscient.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s