La intimitat visible

El concepte d’ intimitat en contacte amb el medi digital s’ha transformat. La línia que separava anteriorment allò privat i allò públic s’ha difós. Recau en l’elecció de l’individu la comprensió de la seva intimitat en aquests temps, i quins elements fa entrar en el joc de la seva presentació digital. L’individu al ser el responsable de la seva presentació digital, s’apropia d’aquells factors que li són útils per a construir la seva presentació pública, i desestima aquells que no valora rellevants per a la visibilitat.

Totes aquestes transformacions contemporànies de la intimitat dels subjectes en un medi com el digital, no interpel·len a tots els individus digitals, sinó que alguns subjectes s’exemplifiquen en algunes formes que pot ocupar la intimitat al fer-se pública, i d’altres en altres. Aquestes transformacions de la intimitat feta visible, s’han anat resumint a continuació i s’exemplifiquen a partir de casos reals de Youtubers que publiquen contingut d’ells mateixos dormint. Són vídeos llargs i molt estàtics. Hi ha poca trama, poc discurs verbal. Les imatges són com a mínim, curioses; Revel·len la naturalesa de l’individu quan aquest s’adorm. Els “visibles” es converteixen en un objecte d’observació, un cos que, havent perdut la consciència, s’ofereix plenament per al gaudi de l’espectador.

No és per l’acció de dormir sinó pel fet de fer-la visible que es transforma el concepte d’intimitat a internet.

No té tant a veure amb quina activitat íntima és presenti: dormir, roncar, tocar-se, destapar-se, obrir la boca, o qualsevol acció que el subjecte realitzi “en escena” que formi part d’ “allò íntim”; Sinó que té a veure amb oferir aquestes parts quotidianes a la visibilitat,  i revel·lar en aquesta visibilitat algunes imatges de la vida més íntima i secreta de les persones.

Els usuàris que dormen a Youtube ajuden a entendre l’impacte de les formes contemporànies de la  intimitat visible en els subjectes digitals.  Una de les transformacions fonamentals del medi digital, és l’augment d’interacció amb els dispositius tecnològics. L’interès pel medi digital, ha propiciat un subjecte contemporani molt acostumat a les funcions dels dispositius tecnològics. La interacció amb aquests augmenta, i veiem que, lluny de ser anecdòtic, aquestes noves formes d’interacció s’estan consolidant en la construcció identitària dels subjectes. Aquest fet s’aprecia especialment en les generacions més joves, que utilitzen mòbils, ordinadors i tabletes com a aliats per a definir la seva personalitat i el seu caràcter.

OxygenBreath és un usuari de Youtube que sembla tenir entre 12 o 13 anys. Aquest nen, usa el seu canal de forma natural, és presenta còmodament en la visibilitat i amb la interacció amb els altres. Maneja la seva càmera pública i es mostra dormint, jugant, xerrant a la seva habitació. Les activitats habituals que faria un noi de la seva edat es troben representades en format audiovisual i visible al fer-se públic. Un exemple més adult, pot ser el de Liz , una altra usuària que es graba dormint a diferents espais, com poden ser casa seva, una galeria d’art o a casa d’un amic. Aquesta usuària es graba i posteriorment ho publica al seu canal de Youtube. Es pot deduïr doncs, certa comoditat amb els usos dels dispositius al moment de fer-se visible amb tota naturalitat, i cert aprofitament dels dispositius com a mirall d’ella mateixa, però també de finestra on mostrar-se al món. La seva presentació digital com a relat, pot ser expandida al generar interès a un públic.

Els valors socials cada vegada aposten més per la visibilitat dels subjectes. La visibilització dels subjectes és mimetitza com un valor econòmic del capital. Mostrar la pròpia intimitat d’un mateix pot reportar guanys ara als espais digitals. Si bé és cert que es pot fer ús dels dispositius sense mostrar-se, molts usuàris opten per a utilitzar aquests aparells com a recursos d’expressió, representació i construcció identitària. FlyingOverTrout

és un usuàri que des de 2009 publica vídeos a Youtube, explicant peripècies vàries de la seva vida i generant contingut d’entreteniment per al seu públic. Mike Angelo ( el nom real de l’usuàri, que no dubta tampoc en fer públic ) en la seva auto-producció audiovisual utilitza la visibilitat de la seva intimitat com a matèria prima. Ja que mostra principalment situacions de la seva vida quotidiana, els seus amics, fins i tot la seva mare es una part molt partícipa de la seva producció audiovisual. Mike Angelo ha acumulat més de 5 milions de visualitzacions i 15 milions de subcriptors, així que és un bon exemple del reconeixement i l’èxit social que la visibilitat pot comportar en els individus. En el nou paràmetre de la visibilitat, molts subjectes es troben interpel·lats per la necessitat d’autoperformativitzar les seves vides, per a poder ser presentades eficaçment a Internet. I unes poden comportar retribucions gratificants d’èxit social, com també situacions crítiques d’extrema espectacularització d’un mateix i pèrdua de control sobre la pròpia imatge. La línia divisòria entre una auto-performativitat conscient i sana al medi digital, pot fàcilment tergiversar-se en una versió molt més descontrolada de presentar la intimitat. Com és el cas de Mr G. Un usuàri que es grava dormint a la seva habitació i sembla que perd sovint el control en el moment que el factor de la visibilitat extrema, el converteix en el personatge d’un espectacle.

Un show “auto-produït” que el denigra i l’exposa a un públic que no tem criticar-lo i menysprear-lo. Desconeixem si afecten realment aquests insults a Mr G., doncs ell continua publicant vídeos, però les formes en que mostra parts íntimes de si mateix, no juguen a favor en el seu èxit social. ( A menys que el seu objectiu sigui, precisament, generar rebuig socialment ) Perquè és clar, sabem de Mr G. només el que mostra de si mateix, i per tant l’ espectacle construït al voltant de la seva figura, només respon a una fragment parcial del seu ser. Quedant protegida tota aquella part que resta oculta i que ell decideix no mostrar. Així totes les presentacions públiques a Internet, es troben clarament sesgades per les eleccions que els individus prenen sobre d’elles. Així trobem que, no tenen perquè correspondre, les vides íntimes presentades al món digital, amb la realitat del món físic. Internet possibilita crear una auto-biografia d’un mateix, però aquesta no respon a una dimensió real del món físic, sinó que pren una forma nova al fer-se visible digitalment, havent seleccionat els fragments que es volen fer públics.

EskieWorld és una usuària que cada dia publica un vídeo al seu compte de Youtube.

EskieWorld empra l’espai com a diari personal, on cada dia dorm públicament, ens parla de les seves aficions , fa partíceps a les seves mascotes. Però realment desconeixem en què ocupa la resta d’estones en les que no està dormint o jugant amb les seves mascotes. Són parts de la seva auto-biografia, que no permet que el públic vegi. Existeix però un cas paradigmàtic com és el de Michael Gerry Live Stream , que va decidir al seu canal de Youtube gravar-se les 24 hores del dia durant un any i publicar-ho en “streaming” ( en directe ) al seu canal. Aquest exemple, sembla contradir la naturalesa fragmentada de les vides presentades en els medis digitals. Però encara que la seva intimitat diària sigui destapada gràcies al format 24 hores, trobem fins i tot en aquest cas, alguns punts morts, moments en que l’auto-productor desapareix del pla, i ens deixa amb l’incògnita de que és allò que omet de ser mostrat visiblement i per quina raó ho fa.

En els exemples anteriors, els casos coincideixen en que la presentació pública representa cert augment del reconeixement i l’aprovació del propi subjecte a partir del reconeixement de la mirada dels altres. Aquesta intimitat reconfigurada al món visible, és converteix en “extimitat”, que no nega la preservació de la intimitat, però que n’exposa visiblement algunes parts que necessiten de l’aprovació social per a ser afirmades pel propi subjecte. Liz és un cas curiós i un bon exemple de subjecte èxtim. Ella no interactúa amb el seu públic, però al continuar amb la seva producció audiovisual dormint públicament, reflecteix certa predisposició a permetre l’avaluació dels altres per a afirmar-se a si mateixa. Sembla moure’s còmodament en la seva característica de subjecte èxtim, i tot i que no participa gens ni mica en la interacció, si que sembla gaudir el “deixar-se veure.”
En canvi, EskieWorld reforça la seva autoestima a partir de la seva intimitat feta visible i la interacció que li permet aquesta, doncs gràcies a ella, obté una veu pública on expressa allò que pensa sobre la seva activitat i té la possibilitat de contestar a aquells que la insulten i menyspreen. La construcció íntima en la visibilitat permet l’obtenció d’una veu pròpia, que pot ajudar a subjectes com KumaPaws376 a desenvolupar la seva “singularitat” en un espai segur. El canal de KumaPaws376 és ple de vídeos dels seus animals i d’ell dormint. KumaPaws376 sembla necessitar l’atenció pública constant que la condició de subjecte èxtim visible a Internet facilita. Desconeixem si a la seva vida física l’alteritat que el caracteritza el limita, però si que es pot apreciar que, a la seva vida digital, aquesta “raresa” que presenta pot ser fàcilment compartida i fins i tot valorada per altres usuàris. L’avaluació dels altres, esdevé una de les qüestions fonamentals per a l’aparició d’aquest tipus de presentacions íntimes dels subjectes digitals. La possibilitat de compartir i rebre valoració d’altres usuàris, converteix l’espai digital en un enorme “panòptic” amb multiples punts de vista, on experimentar amb el mirar i amb el “ser vistos.” Aquest conjunt d’individus mirant altres individus i que són vistos per altres individus, pot ser tant un risc per la seguretat, com una oportunitat en el medi digital, per ajudar a teixir relacions i xarxes de reforç entre individidus.
Sovint però, s’estableixen relacions desiguals, en que el subjecte auto-productor que mostra part de la seva intimitat, interactua amb altres usuàris que no es mostren i que juguen amb el poder que aquest fet els hi atorga. La massa d’usuàris que observen forma un perillós judici-públic que sovint, repercuteix en les presentacions dels usuàris auto-productors. Així un exemple com el de Mr.G és atacat en la seva vulnerabilitat i acusat de diferentes barbàritats en un judici públic d’individus que ni tan sols coneix personalment, i amb la que, evidentment, és més difícil defensar-se. ( acusacions de pedòfil o d’estafador per exemple ). Per altra banda, i sense que hi hagin motius d’odi com a Mr.G., exemples com l’usuàri n425r13 mostren la interferència que el judici públic té sobre la seva activitat visible. Aquest usuàri desperta certs desitjos sexuals a una comunitat homosexual que disfruta veient-lo dormir i que li demana peticions particulars per a futurs vídeos, com que es tregui la samarreta, o canvii la perspectiva de càmera. La seva producció es trova subjecte als desitjos d’una comunitat “voyeur”, i, desconeixent si l’usuàri es sent o no a gust, a mesura que publica nous vídeos les peticions de la comunitat són satisfetes per l’usuàri. La comunitat acaba instrumentalitzant al subjecte productor, demanat postures, accessoris i vestuaris diferents, que n425r13 acava fent per a satisfer al seu públic. Casos com el de KumaPaws376, superen expectatives de com la inversió afectiva dipositada, per part del subjecte visible, en la comunitat i el judici públic, acava convertint-lo en un titella, un personatge que busca l’atenció i l’acceptació de forma exagerada en el seu públic: Fa ganyotes, bromes, fa veure que dorm, però en realitat fingeix els roncs… En certa manera, es ridiculitza per a rebre més atenció.
Resulta curiós que, en un espai com el d’internet, on la massa de contingut actualment és ingent, personatges tant concrets puguin tenir alguna importància per a un estudi. L’observació d’aquests casos m’ha fet adonar que l’acumulació de contingut banal, és inabarcable i a més, sorollós i molest per a poder extreure informació interessant al medi digital. Però també que a nivell més individual, aquesta possibilitat de presentació i espai d’Internet resulta molt més significativa i valuosa per als subjectes. Així entre les grans quantitats de continguts que naveguen i es dispersen en xarxa, els individus troben nitxos confortables per a desenvolupar els seus desitjos i necessitats. Cooperant en omplir internet de rareses , però a nivell particular, trobant espais de presentació i manifestació personal. Una dels factors valuós d’Internet, al final, és aquesta possibiliat de compartir rareses que al món físic no troben cabuda. I en aquests nitxos de presentació social en que les persones poden desplegar les seves inquietuds, apareix una forta condició d’apoderament. Per molt “freaky” que ens pugui semblar dormir públicament, existeix una comunitat de persones que disfruten i gaudeixen consumint aquest material. I on si no a Internet, podria haver ocorregut això. Aquest apoderament pot relacionar-se a desitjos ocults que potser no es desenvolupen còmodament a la vida física, com amb el cas de n425r13 que desperta certs aspectes vouyers i sexuals a la comunitat que l’observa ( i que no sembla desagradar-li, doncs segueix produint material similar ) , o altres aspectes d’apoderament com el cas de FlyingOverTrout que ha aconseguit monetaritzar la seva producció d’entreteniment a Youtube, amb una espècie de sèrie- reality de la seva vida quotidiana.

Davant de la proliferació de l’autoproducció, amb subjectes que no es preocupen especialment del factor de la visibilitat, i que a més interactuen amb altres usuàris a partir d’aquesta visibilitat, la intimitat només podia resultar un element encara més ambigu, incert i molt subjectiu de la persona que auto-produeix contingut. La definició d’intimitat, s’ha transformat, però sobretot s’ha fet de percepció relativa. Desconeixem el grau d’implicació íntima dels subjectes a Internet, i fins a quin punt, revel·len o destapen elements de la seva vida íntima real. És la relació del propi subjecte amb el que creu adient a fer visible, el que construeix la seva presentació digital. Tot i saber que certs valors socials que provenen de sistemes econòmics i mitjans de comunicació intervenen en aquesta presa de decisions, finalment és el subjecte únic el que s’encarrega de produïr la seva presentació pública on-line, i el que definitivament, escull els continguts d’aquesta. Sigui dormint, menjant o ballant.

Per tant, la preocupació de futur només revel·la la necessitat que els subjectes productors es dotin de capacitat crítica, per a que siguin capaços de responsabilitzar-se de la seva producció visible i gestionar-la eficaçment. De forma semblant a la del curador d’Art, que elabora el discurs idoni per a aproximar i transmetre una obra a un públic i que la comunicació sigui efectiva, el subjecte digital està obligat a regular i gestionar la seva pròpia producció, per a una comunicació efectiva. Però la xarxa està plena d’altres casos, casos com els de OxygenBreath, que sent un nen, és observat per una comunitat adulta de la que no podem conèixer-ne realment les intencions; o en un cas més alarmant, el de Mr.G. que s’ha convertit en un subjecte completament sobreexposat i exhibicionista, que es “ridículitza” deixant de controlar els efectes de la seva auto-producció a la comunitat. Per altra banda, casos com els de CliffeHall, són un exemple de pràctica experimental on les condicions són una mica més clares. CliffeHall especifica la raó de la seva pràctica. Denota certa consciència al explicar per a què dorm públicament , i quin interès té en aquesta producció ( explica als seus vídeos la reflexió al voltant precisament del seu vídeo ). En el seu cas, valorar comunitàriament la potència dels seus roncs. I així limita la seva producció a una qüestió concreta d’exposició que dificulta algunes “agressions” del judici públic. No comenta ni explica res d’ell mateix, tant sols el mou l’interès pels seus roncs, i per molt estrany que ens pugui semblar, aconsegueix un grup d’observadors que el respecten precisament per aquest mateix interès.

Si vols aprofundir més en les idees teòriques:

www.salon.io/intimitatvisible/mapa-intern ( idees de la intimitat personal )

www.salon.io/intimitatvisible/mapa-extern ( idees per la intimitat compartida )

Si vols aprofundir més en els casos d’estudi pràctics:

www.salon.io/intimitatvisible/experimental-films

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s