El trap espanyol i les putes traperes feministes

Assaig per Anna Millans

En els darrers anys ha crescut a Espanya un nou corrent musical i cultural que ha fet ressò. Sigui positivament o negativament, tothom ha sentit a parlar del gènere trap i de tot el que aquest comporta.

Una de les principals crítiques de la societat cap al trap va dirigida a les lletres masclistes de les seves cançons. Si hi ha alguna cosa a destacar del trap espanyol, és la sexualització i la cosificació de les dones, a les que sempre anomenen “putes”, tant en els lyrics com en els vídeos.

Tot i això, ha sorgit una onada de dones traperes espanyoles (com Bad Gyal o Nathy Peluso) que reivindiquen el seu lloc en l’escena del trap i que s’estan convertint en pioneres del gènere amb un discurs empoderador de fons. Però, es possible que el trap sigui feminista?

El sector femení a la indústria del trap parla de l’empoderament de la dona. L’empoderament consisteix a concedir poder a un col·lectiu desfavorit socioeconòmicament perquè, mitjançant la seva autogestió, millori les seves condicions de vida.

El principal argument de l’empoderament de les dones traperes és que han superat totes les dificultats que s’han trobat per entrar a formar part de la indústria del trap, una indústria majoritàriament masculina. Ho han fet, i han triomfat  sense l’ajuda de cap home. Si elles ho han aconseguit qualsevol dona que s’ho proposi ho pot aconseguir.

L’altra bassant de l’empoderament, segons les traperes, passa per l’adopció d’una posició radicalment masculina. La dona pot fer el mateix que l’home, o sigui, pot ser tan xula, objectualitzadora, autoritària i paternalista com qualsevol home.

Hi ha qui considera el trap femení com subversiu, ja que busca acabar amb els estereotips associats al gènere des de la posada en pràctica d’atributs i trets associats a la masculinitat. Però cal tenir en compte que invertir els rols no és subvertir-los i justificar una actuació amb l’argument que “els nois també ho fan, igualtat” no és del tot feminista.

En definitiva, normalitzar un llenguatge i imatge sexista que cosifica a la dona, és normalitzar aquest comportament masclista. És evident que les dones poden vestir-se i actuar com vulguin, això mai justifica les actituds masclistes. Però és necessari preguntar-se si una dona dins del món del trap obra com vol o com la indústria (masclista) li exigeix per a vendre més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s