Els ànecs ja no tenen gana

Per: Maria Gil

Recordo, de petita anar amb el meu germà, la bicicleta i una bossa plena de pa dur fins a un petit estany d’aigua, ple d’ànecs. Uns ànecs que amb el temps van desaparèixer i nosaltres a conseqüència d’això també. Aquelles aus petites i grans, blanques o negres, es movien seguin el corrent d’aigua, m’agradava veure com se seguien les unes a les altres, cada cop que llençaves un tros de pa, s’apinyaven per veure qui l’aconseguia primer, era una bonica, senzilla i simple competició d’uns animals prou atrafegats, per pensar que amb el temps desapareixerien, ja no menjarien més crostons. Arribaven juntes volant per al cel i es posicionaven al voltant del llac. D’on vindrien? Quants km devien portar recorreguts? No recordo de quina espècia d’au es tractava només recordo que cada any hi havia menys, fins que una primavera ja no va quedar-ne cap.

Potser el llac no tenia suficient aigua, o es va embrutar per la fàbrica que hi havia al costat, molts factors van poder fer que es quedes abandonat d’aquells animals que li proporcionaven vida. Algunes disminucions de població són naturals i inevitables entre les aus, però d’altres no ho són. És important aprendre a distingir entre les fragilitats inherents dels ocells (les baixes quotidianes, les pèrdues que es produeixen durant la migració) i les alteracions més catastròfiques provocades per una ecosfera amenaçada. Desforestació, desaparició d’hàbitats naturals, caça, ús de pesticides, urbanització, animals domèstics i canvi climàtic. Un descens entre les migracions d’aus pot estar suposant un problema gros en el conjunt de la naturalesa. Temperatures elevades, primaveres primerenques, casquets glacials que es fonen, canvis en els patrons de pluges i sequeres, onades de calor cada vegada més grans, precipitacions extremes, acidificació dels oceans. Realment ens adonem dels canvis que està patint l’ecosistema? Aquests són lents i gairebé imperceptibles però hi són. No és estrany pensar, que els ànecs acabessin desapareixent de l’estany. L’estany estava brut, no valia la pena que si quedessin. Potser ara són al llac d’uns km enllà, però segurament acabaran marxant, desapareixent igual o simplement no tornaran, un canvi present  però gairebé imperceptible, sumat a la llista de tots els que estem patint en referència al canvi climàtic.

Daniel Pauly, biòleg, especialista en ictiologia, en 1995 posa en relleu un nou concepte anomenat: “estàndards base canviants”. En aquest es posa de manifest com els patrons ecològics, poden degradar-se fins a tal punt que els humans actualment, poden tolerar coses que en èpoques anteriors no s’haurien pogut aguantar, ja que segons l’opinió de Pauly, la nostra memòria és limitada i relativament curta, per tant vivim sotmesos a l’oblit col·lectiu, assegurant que aquest fet ens converteix, en testimonis poc fiables de l’alteració i destrucció que estem provocant en el món natural, perquè els canvis en els estàndards base al llarg d’èpoques i generacions ens han tornat cecs.

Per això mateix, és maco recordar, com era de maco guardar el pa dur per als ànecs, aquest gest segurament les generacions futures no podran fer-lo, no perquè no tingui pa a casa, sinó perquè no tindran a qui donar-li. Actualment, és pràcticament impossible pensar que els ànecs comuns un dia desapareixeran dels llacs o que els estanys és quedaran secs. Secs d’ànecs i secs d’aigua. Fa 116 anys era impossible pensar que el colom passatger, una espècie d’ocell que en el seu dia abundava, igual que els ànecs en l’actualitat, acabes desapareixent. Aquest tipus d’ocell va viure grans bandades migratòries fins a principis del segle XX, quan la caça excessiva i la desaparició d’hàbitats naturals el va abocar a l’extinció. Com podia ser que un ésser viu, que en el seu dia, es va considerar fort i robust, acabes desapareixent?

La història explica, que els coloms passatgers eren tan abundants que es podien matar en desenes. Cinquanta anys més tard, ja no en quedava cap. Com és l’espècie humana, quan d’alguna cosa hi ha massa, es fa tot el possible per acabar amb aquesta. La pèrdua de qualsevol forma de vida és una tragèdia, la desaparició del colom va ser una tragèdia, aquest ritme, quantes tragèdies ens esperen? Anem cap a una sisena desaparició en massa d’animals?, en dos segles cap al 2200 si no es corregeixen actituds, hi haurà una altra, la qual únicament serà per ús i abús dels humans. Les dades del cens d’animals, són poc concretes però molts científics donen per bona la desaparició total de cinc milions d’espècies (90% invertebrats) les quals actualment  estan desapareixent a un ritme anual del 0,72%, a veure si també desapareixerà la nostra. Es podria considerar una simple advertència? o un recordatori del caràcter efímer de la natura?

La història humana és la història de la nostra indiferència davant de cadascun dels tocs d’atenció que ens proporciona la natura. No fem cas dels límits i intentem compensar la nostra vulnerabilitat a través de l’enginyeria i el coneixement. Preferim tancar els ulls, esperant potser que la genètica i la ciència donin resultats. Científics que col·laboren amb l’ONG Revive & Restore intenten per exemple: ressuscitar el colom passatger, mitjançant un procés de “desextinció” en el que s’utilitza l’ADN d’aquestes espècies, conservat als museus, junt amb un embrió de colom búlgar, convertint-lo en un embrió de colom passatger, els defensors d’aquest mètode asseguren que tot això dóna una nova oportunitat a la humanitat. Potser quan ja no quedin ànecs de veritat als llacs, tocarà tenir-los de mentida.

No ho trobo del tot malament arribar a conviure amb espècies extretes d’un laboratori, sí això ajuda en alguna cosa. Però el que no trobo bé, és l’apatia en la qual vivim sotmesos, on la crida cap a un canvi de rumb queda asfixiada per l’eufòria i arrogància de la nostra capacitat inventiva. Ja ho farà la ciència, ja ho arreglarà algú altre que no serè jo, massa cops se senten i se seguiran sentint aquestes frases. No vull deixar d’explicar la història dels ànecs al llac, vull recordar-la sabent que és una història present no una història passada.

 

Webgrafia /Bibliografia:

Hipertextual.com (en línia)(Consultat: 15 de maig de 2019). Disponible a Internet: https://hipertextual.com/2014/02/paloma-pasajera-extincion

Reviverestore.org (en línia)(Consultat: 15 de maig de 2019). Disponible a Internet: https://reviverestore.org/what-we-do/

uca.es (en línia)(Consultat: 15 de maig de 2019). Disponible a Internet: https://www.uca.es/daniel-pauly/

Ara.cat (en línia)(Consultat: 15 de maig de 2019). Disponible a Internet: https://www.ara.cat/suplements/planeta/especies-Milions-Font-que-Anys_0_1299470062.html

MACLEAR, Kyo. Los pájaros el arte y la vida. 1ª ed. Barcelona: Ariel 2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s