Systembolaget

per Aina Cotado

Repasso la galeria de fotos per establir un ordre cronològic del viatge. L’avió era buit. He llegit que els suecs tenen una paraula per designar el sentiment de culpa que els provoca volar. No per cap patologia estranya, sinó pel fet de contribuir a l’escalfament global. Tanmateix, a la tornada és ple.

04/

Són tres hores de vol des de l’aeroport de Barcelona-El Prat fins a Göteborg-Landvetter. És el segon aeroport més gran de Suècia després del d’Estocolm, però no em sorprèn en qüestió de dimensions. El primer que noto és la capacitat per mantenir una temperatura estable entre els diferents espais que travessem. Acostumada a un constant posa’t i treu-te la jaqueta, és d’agrair.

“Espero un fred gèlid que em congeli les pestanyes”, comenta l’Ada. La Mariona ha insistit tant perquè portéssim la roba adequada… Sortim per agafar l’autobús i res, pot ser uns graus menys, però la sensació tèrmica és gairebé la mateixa.

Després de pujar unes quantes escales, ja sense cap jaqueta, arribem a la residència. Fa olor de casa de colònies. Deixem les coses a l’habitació. És prou ample perquè hi capiguem totes, això ens tranquil·litza. Dissabte ha d’arribar l’Alba i no hem previst cap altra opció.

La independència és segurament el tret més significatiu de la cultura sueca. Per la Mariona, es fa evident per primer cop en el moment de buscar on viure. El procediment per obtenir una plaça a qualsevol lloc, és tediós. S’ha d’omplir tot un seguit de formularis i lliurar tota mena de documentació, requereix temps i paciència. També s’ha de dir que l’assignació és del tot justa i equitativa. Per nosaltres pot semblar estrany, però resulta molt més fàcil sol·licitar una habitació individual que compartida.

Pugem a la cuina. És compartida amb la resta de l’escala, però no coincidim amb ningú. Fem tres hores tard per dinar si tenim en compte l’hàbit dels països nòrdics. Si no ens afanyem, trobarem tot tancat.

Agafem un tramvia per anar cap al centre. First stop Systembolaget, “la casa del senyor” en diu la Mariona. El nom ja és prou suggerent, es tradueix literalment com “la companyia del sistema”. L’estat controla el monopoli de tendes de licors a Suècia. La resta d’establiments de venda al detall, no poden vendre begudes alcohòliques amb un percentatge d’alcohol superior al 3,5%. Busquem l’ampolla de vi més barata, 69 kr que vindrien a ser uns 7 €. A la caixa demanen el carnet a tothom. Tenen molt clara la política, no apte per menors de 20 anys.

Travessem el carrer i ens dirigim cap a la HDK, l’Escola de Disseny i Artesania de la Universitat de Göteborg, on fa l’Erasmus la Mariona. L’edifici és antic però està ben conservat i és força gran. Els alumnes tenen accés a tots els tallers, encara que alguns espais estan reservats per treballar de manera individual. La Mariona ens mostra el seu. Cadascú té la seva taula amb el seu nom gravat. Ens entretenim tafanejant una estona. És un espai molt personal. Fins i tot, em trobo amb unes sabatilles que algú ha deixat sota la seva taula, com si allò fos casa seva! Doncs, no hi trobo gaire diferència en realitat. Disposen també de diverses zones d’oci amb cuina compartida, inclús tenen accés a una sauna dins del mateix edifici. La universitat no tanca el cap de setmana i cadascú té les seves claus per anar-hi quan vulgui. Aquí sortiran els defensors de la separació del temps d’oci i el de treball, però qui no voldria tenir sempre oberta la porta de Massana?

Passem per un Lidl de camí a la residència. La qualitat dels aliments no canvia gaire, la diferència en els preus sí que s’aprecia. Estem kao, dutxa i pijama. El drama per dormir és real. Resulta que el llit inflable es desinfla i la manta deu ser elèctrica perquè treu espurnes. L’endemà som zombis. De totes maneres, ja havíem decidit que aniríem d’excursió, així que endavant.

05/

Segurament hem coincidit amb la sortida dels col·legis. Els nens corren. La majoria porten raquetes de tenis, l’equivalent al futbol d’aquí suposo. Passem desenes de cases, algunes de colors. Sembla que fora de la ciutat només hi hagi barris residencials. Fa un bon dia però ningú passeja, la gent va o ve.

Dos tramvies, un autobús i ja hi som, Stora Amundö segons Google Maps. És una petita illa, el terra ple de cloïsses. Trepitgem el fang, intentem veure els ocells de prop i parem a menjar el pícnic dalt una roca. Per tornar fem el camí invers. Ningú parla, els únics que sento són els nens que van al darrere. Zero contaminació acústica a aquest país.

Ens dutxem i sopem de pressa. Avui sortim a un bar de “modernos” però, és clar, aquí tot tanca aviat. I tan aviat, a les dues ja hi som fora. No és l’ambient de Barcelona, però ens hem posat al dia i hem conegut alguns dels companys de la Mariona. Demà arriba l’Alba, ja la farem nosaltres la festa si cal. Dormo a una cadira.

La resta de dies bogeria i tonteria. Rescato un parell de notes en forma de títols amb apèndix:

06/

Welcöme!

Arriba l’Alba i porta un paquet, el Yoel. Riem, molt.

Segrest i gràcies

Sortim a un bar una mica alternatiu que posen techno. 2:00 am. Ens tanquen a dintre. 4:00 am. Allò s’acaba. Tothom aplaudeix. Un suec ens dóna les gràcies per ballar. Els del local es preocupen que portem els documents i les jaquetes, i ens fan fora per grups. La Mariona vol més.

07/

BBQ gäng

Potser la resta de dies no cal però, les dinàmiques de grup que s’estableixen aquí, són dignes d’anàlisi. La Mariona organitza una barbacoa pels amics i convida els suecs de la seva classe. Taula 1: Ray Ban, partit de voleibol, cervesa ecològica, hot dogs i quètxup. Taula 2: Adidas, Estopa, carn i vi Freixenet del Duty Free. Troba la teva casella.

Free Shop

Un cop al mes, obren un espai perquè els que marxen es desfacin de tot el que no es poden endur. Trobem souvenirs i matalassos! La taula 2 es trasllada, però segueix.

08/

Dol al ferry

Plorem la pèrdua del DNI de l’Alba i visitem més illes.

Festa a la Laundry

Reservem l’últim torn de rentadora per diem adéu a Olofshöjd.

09/

Art i denúncia

L’Alba i el Yoel busquen solucions alternatives a volar a Estocolm perquè l’ambaixada li emeti un permís de vol. De pas, fan una mica de turisme de comissaries. L’Ada i jo visitem el Museu d’Art de Göteborg, el més horrorós que he vist mai. La Mariona dorm.

Se queda.

img058.jpg

“No he conegut cap suec”

11/

22:44 Se va.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s