Viatge a través del temps

Crònica per Anna Millans

Que és el temps? Segons Aristòtil “el temps és la mesura del moviment entre l’abans i el després”. Però llavors, que passa amb l’efímer ara? Aquestes qüestions te les planteges quan entres a l’exposició del Centre Cívic Can Felipa, “¡Perder el tiempo y encima procurarse un reloj para este propósito!”.Quina ironia.

Clàudia Elies i Marc Mela són el fil conductor d’aquest viatge a través del temps que amb tota professionalitat expliquen les diferents obres d’art que qüestionen i en certa manera critiquen el concepte de la temporalitat contemporània. “No volem definir el temps sinó des de quines perspectives el podem abordar” aclareixen els ponents.

En un moment i en una societat en què pràcticament només té valor el temps productiu, quin millor lloc per fer una crítica i una crida a la reflexió que en un espai fabril com Can Felipa, un edifici que abans ocupava una antiga fàbrica de teixits anomenada Catex.

Una petita explicació abans de començar. Les dues percepcions del temps. La primera i més habitual, aquella relacionada amb el treball, referent a la productivitat i l’eficiència. La segona concepció és més subjectiva, autors com Martín Heidegger, qui posa nom a l’exposició, la defensen.

Alberto Gil Cásedas fa rumiar, perdre el temps o treure’n el màxim rendiment? En la seva obra “Prueba de Leucofobia: 40 h en blanco” no queda gaire clar. La clàssica manera de comptar amb 5 pals, en llapis blanc sobre unes làmines en blanc. Cinc jornades laborals completes, mostra el temps d’esforç i de productivitat en un acte absurd.

On de ben segur que no es perd el temps és al lloc de treball, el que si que s’hi pot perdre és la vida. Com els més burocratitzats ho anomenen “Índices de incidencia”, les xifres de morts laborals en jornada i in itinere a Espanya. Alán Carrasco fa un recull dels percentatges dels últims 29 anys. Dades complicades de trobar que segons l’autor mostren una intencionalitat d’ocultació.

Estem parlant de la causa social que provoca més morts anualment i també de la que menys se’n sent a parlar. Els espectadors de l’exposició riuen quan se’ls expliquen algunes causes de mort com la de mossegades i cops de peu d’animals o persones. No sé si hauríem de riure o plorar, perquè la veritat és que és trist que al s. XXI no se li doni a aquestes xifres la importància que mereixen i no es busquin alternatives i solucions per a reduir-les.

En mig de l’explicació sona una potent alarma que espanta a tots aquells que hi són presents. Hem de desallotjar el local? La resposta és no. Si estiguéssim uns anys enrere, aquesta alarma significaria l’inici o el final de la jornada laboral en la fàbrica, però, en aquest cas, és només una alarma programada per a cada 19 hores 24 minuts i 36 segons. Una alarma que sona quan acaba l’interval de temps representatiu de les dades estadístiques de morts laborals. Cada 19 hores i mitja aproximadament s’ha produït una mort laboral a Espanya el passat 2018.

Amb aquesta alarma que ha deixat ensordit a tothom de la sala i que pretén reforçar la invisibilització de totes aquestes morts, l’artista Clàudia Elies pretén continuar el relat.

Passem del treball fabril al treball cognitiu o descentralitzat, aquell que deixa d’estar concentrat en fàbriques i comença a ser més creatiu i menys sistemàtic.

Aquest pas cap al treball cognitiu comporta la creació d’una estreta relació entre el treball, el temps i l’oci. Amb la descentralització ens trobem en una societat on només té valor el temps productiu, on passem la major part del temps treballant per poder comprar temps lliure. L’obra de Juan Luis Moraza ho reflecteix a través de dos pòsters.

El primer, Work Is (All) Over, té una dualitat de significat, per una banda explica que el treball està per tot arreu, ocupa fins i tot el nostre temps d’oci i, per l’altre, reivindica l’abolició del treball. El segon pòster, Freedom of impression, reclama la llibertat d’impressió i el dret a no estar obligat a mirar els cartells, anuncis i propagandes que ens envolten constantment i que ens inciten a treballar.

WhatsApp Image 2019-04-02 at 16.51.44

Seguint amb aquesta línia, Mariona Moncunill, presenta Oci a la fàbrica. Tres vídeos que mostren un bar, un gimnàs i un local de llots elàstics, en cada espai d’oci hi ha una actriu contractada que duu a terme les activitats que s’hi realitzen habitualment. Així doncs, veiem com es qüestiona novament a través d’una crítica la relació entre oci i treball.

Canvia la temàtica de l’exposició, entra en joc la precarietat laboral amb obres com Ocupació de baixa qualitat de Júlia Montilla, un mapa col·laboratiu sobre les lluites recents al voltant de les condicions laborals, i Equipo de investigación de María Alcaide, un exercici irònic en què la precarietat de l’autora és la que nodreix el relat.

Relacionat amb la precarietat ens trobem amb el film d’Abel Jaramillo, Nuestra vida en los tubos de supervivencia, que planteja la idea de supervivència com una metàfora de com sobreviure al mateix capitalisme. Planteja la idea d’un film no acabat, inexistent pel capitalisme, com a un producte propi del treball intel·lectual a l’espera de la seva legitimació.

I que fem si ens trobem en una societat capitalista en la qual som esclaus del temps i del treball? Christina Schultz proposa El Manifiesto del No Hacer, el no fer com a contraproposta al treball. Reivindica el pas del temps d’una manera natural i el no fer com a una concepció no mandrosa. “Hay que hacer menos. Hay que saber decir que no. Hay que no hacer.”

Si no funciona, podem provar amb la Agenda de caducidad de los tiempos drásticos de Javier Peñafiel. Una agenda d’ús no convencional que pretén col·laborar a l’erradicació dels temps dràstics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s