El Mercat de Sant Antoni: il·lusió i neguit

Article i fotografies per Martí de la Malla

El Mercat de Santa Antoni de Barcelona obra les portes 112 mesos de transformació; cuasi deu anys de neguit per comerciants i veïnts del barri.

 

HISTÒRIA:

El Mercat de Sant Antoni és un edifici de mitjans del segle XIX (l’època de l’auge de les construccions arquitectòniques de ferro) i que segueix els patrons arquitectònics dels mercats i estacions ferroviàries parisenques, igual que l’icònic Mercat del Born.

Fou dissenyat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias (qui també construí el Mercat de la Concepció), a les portes de l’antiga ciutat medieval. Rovira i Trias fou el guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament l’any 1859 per dissenyar la trama urbana del districte de l'”Ensanche”, després de l’esfondrament de les muralles i l’anulació de la llei que impedia construir fora de la ciutat medieval (a una distància de la trajectòria d’una bala de canó, doncs les afores de la ciutat es consideraven espai d’artilleria des de la guerra de successió del 1714). No obstant, el seu projecte de tarannà radial i concèntric no va prosperar. L’Estat Espanyol va imposar el Pla Cerdà, concebut per un exmilitar amb un estil clarament racionalista, que ha esdevingut un pioner del camp de l’urbanisme arreu del món.

Proyecto-de-ensanche-de-Antoni-Rovira-i-Trias-1859
Projecte del tramat de l’Eixample de Rovira i Trias (1859)

Precisament, una de les característiques més destacades de la reforma ha estat rescatar els fonaments dels baluard de la muralla del s.XV (el baluard de Sant Antoni, sobre el qual es va edificar el mercat). “Ha estat una de les sorpreses principals del procés d’excavació, res ens garantia que la contramuralla estigués en tan bon estat“, reconeixia Pere Sirvent, el responsable de projectes de l’Institut Municipal de Mercats. Una espècie de recuperació històrica a l’estil del Born (amb les ruïnes del 1714) però que no impedirà el tarannà habitual d’un mercat de barri.

El mercat, tot un icona arreu de la ciutat conegut especialment pels seus “dominicals del llibre” amb intercanvi de cromos i venda de llibres antics, ha contribuït a teixir xarxes de barri i fomentar la integració social. A més a més, la seva remodelació ha vingut acompanyada d’un pla urbanístic que vol pacificar el trànsit al barri, construint una de les denominades superilles. El seu centre és la cruïlla Borrell-Tamarit, que s’ha tornat espai peatonal.

Però la reforma del mercat ha suposat, també, tota una declaració d’intencions. Barcelona destaca per la seva xarxa de mercats, però, amb la consolidació del capitalisme i la globalització, la tendència d’anar a comprar a mercat va anar minvant i minoritzant al llarg del segle passat. Ara, amb l’auge de l’alimentació basada en el producte fresc i de proximitat, la remodelació del mercat de Sant Antoni (arrancat l’any de commemoració del 125è aniversari) ha suposat una revifada d’aquest model de consum, i de barri. Tanmateix, són moltes les parades que han hagut d’abaixar la persiana durant els deu anys que han durat les obres. Parades que no es recuperaran.

IMG_0477
Una de les noves parades de producte fresc del mercat

REFORMES:

Les obres han suposat un cost aproximat de 80M€, amb els que s’ha:

Reformat l’interior del mercat; ara acull a 235 establiments, 52 d’alimentaris, 105 dels encants, i s’han ampliat els passadissos.

Dotat al mercat dominical de marquesines retràctils per les 78 parades, situat al perímetre del mercat.

Destinat un pis subterrani a la càrrega i descàrrega de mercaderies (la planta -3). La -2 i la -4 s’han destinat a aparcament per als clients.

A la planta -1 s’hi ha construït un gimnàs de 1.300 m2 (Duet Fit) i un supermercat (Lidl). També s’ha habilitat un espai veïnal de 500 m2.

S’ha recuperat la contramuralla del baluard de Sant Antoni, que es pot veure a la planta -1. A més, s’espera poder museïtzar també l’antiga Via Augusta romana, la cirereta de les excavacions que s’han realitzat. Està previst un condicionament de les ruïnes per fer-hi un nou espai del Museu d’Història de Barcelona, que tindrà l’entrada pel carrer Borrell.

IMG_0480
Una parella gaudint dels nous espais peatonals

 

CONSEQÜÈNCIES:

A més a més dels aspectes positius (cohesió de barri, pacificació del trànsit, sostenibilitat, supervivència del model de parades de tota la vida…) cal ser molt conscients de les conseqüències negatives que pot comportar una operació tan susceptible a canviar el model de barri i la vida de la ciutadania. El dimecres (dia d’inauguració del mercat) ens vàrem fer un fart de veure entrevistes a peu de carrer als diferents mitjans. Entre els “preciós” i els “fantàstic”, eren moltes les veus crítiques amb la reforma. Alguns alerten de la pujada dels lloguers de Sant Antoni, i el conseqüent fenomen de gentrificació que pot comportar. De fet, el dia 15 d’aquest mateix més, els veïns aconseguiren aturar un desnonament al carrer Parlament. I tot sembla apuntar que no serà pas l’últim. Al llarg dels tres anys vinents, es calcula que més de 3500 contractes de lloguer expiraran a Sant Antoni. En aquest marc, esperem que l’Ajuntament vetlli per garantir l’habitatge de la gent del barri al barri, i que lluiti contra la pujada del preu del lloguer. En un context on l’especulació immobiliària (causant de la forta crisi que encara arrosseguem) s’està convertint de nou en l’ordre del dia (especialment a les grans ciutats), sembla que serà un dels principals reptes de Sant Antoni, ara que les obres han acabat.

No volem que aquest mercat es converteixi en La Boqueria 2” advertia un veí a TV3. I és cert; a les problemàtiques dels pisos turístics, ara s’hi afegeix un fort atractiu per aquells qui visiten la nostra ciutat. Un mercat d’arquitectura històrica amb un fort component “real” (a diferència del seu homòleg de Les Rambles, que ja ha estat artificialitat). Fem Sant Antoni (plataforma veïnal) també alerta de la possible turistificació del barri després de la remodelació.

D’altra banda, la remodelació del mercat ha vingut acompanyat d’un perillós competidor per a les botigues i parades. A la clàssica distinció del mercat entre el Mercat del fresc, el Mercat dels encants i el Mercat dominical del llibre, cal afegir ara el Mercat del Lidl (o més ben dit, el Lidl del mercat). I és que s’ha construït un establiment de 1300 m2 just a la planta soterrada, sota les parades. Com afectarà aquesta incorporació d’una sucursal de la gran superfície a un model de consum responsable i sostenible com és el mercat? Què preferiran els veïns? L’alegria de recuperar l’espai del barri xoca amb la decepció per la seva instrumentalització a favor de la marca alemanya.

IMG_0491
Caminant per davant el mercat recent innaugurat

Després de deu anys de reformes del Mercat de Sant Antoni, tot sembla indicar que hauran de passar deu anys més per veure quins efectes haurà tingut sobre el barri. De moment, la il·lusió per reconquerir el mercat conviu amb el neguit de saber què comportarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s