Loading your data: disseny introspectiu

per Quico Gil Aixendri

design_does_expo_3

Té sentit la forma d’allò que construïm? Vivim una vida plena de contradiccions, com aquest clima de finals de març que junta un sol abrasador amb un vent que congela. La fàl·lica silueta de la Torre Agbar sobresurt sobre l’estrany edifici Disseny Hub Barcelona, representant aquella Barcelona més moderna i cosmopolita.

Però obviant aquest microcosmos hi ha històries molt més realistes a Glòries.  Veig immigrants amb sacs de dormir als graons propers, i persones posant els peus a l’estany del propi recinte, d’un líquid cristal·lí com el que raja de la font del costat, tant l’artificial on beu un veí com la font humana d’on un altre desemboca a la cantonada. Tinc fred; entrem ja al Museu del Disseny.

El diseño es comodidad, belleza, y práctica– comenta una mare de família mentre pugem l’ascensor. Abans d’anar a l’exposició comparteixo bany amb cuiners de la cafeteria, i penso: -Vindria l’home que era pixant a fora si sabés que hi ha banys aquí?-. Potser arriba un punt a la vida on tot t’és totalment indiferent.

M’endinso a Design Does, l’expo interactiva temporal, i el primer impacte arriba en veure que el so que emet la targeta NFC que he rebut son notes corresponents al to dels arpegis semidisminuïts que omplen l’atmosfera de l’exposició. Atret per la música entro primer a ‘Què hauria de fer el disseny?’.

En aquest entorn de música en bucle i llum tènue, els diversos apartats de l’exposició, envoltats de fines cortines púrpura, es converteixen en capes d’una ceba que anem destapant per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Quin control tenim sobre les nostres vides? No entenem de què està fet allò que mengem i consumim, a Internet som esclaus d’algoritmes que poden homogeneïtzar la interacció humana, i un encontre amb peces de diversos sets de construcció denota que potser sóc menys creatiu que quan era petit. El que busca tota l’exposició és un despertar intel·lectual, poder veure i trencar les barreres de l’imperi de plàstic i postmodernitat digital en el què vivim.

Element clau són les preguntes existencials que se’ns presenten i que hem de respondre amb la targeta. Algunes les responc amb convicció, però d’altres com ‘’Estaries disposat a cultivar tot el què necessitis menjar al futur?’’ o ‘’Qui et coneix millor: la teva família, o Google i Facebook?’’ desperten dubtes seriosos i un somriure de repte en mi.

‘Qui controla a qui?’ és el nom de l’espai on un home seu a terra, connectat únicament a la llum de les seves ulleres de realitat virtual HTC Vive. Recullo el controlador que hi ha a terra i el noi s’incorpora, imitant amb una precisió que espanta tots els moviments del meu braç dret. Aquesta realitat virtual obre la porta a molts escenaris ficticis, sent els pornogràfics alguns dels més exitosos. Però tan important és la realitat física i material dels fets? Entorns pornogràfics animats de realitat virtual, així com els i les robots sexuals poden ajudar-nos a acabar amb la venta del cos i la prostitució poc a poc. Sobre el paper.

Terry Eagleton deia que la majoria del què fem (aficions, tradicions, sexe) no té realment cap transcendència més enllà de l’ara i aquí. Potser tenim un cervell massa potent pel món natural i necessitem completar l’experiència vital amb complements digitals, vivint així dins la nostra pròpia bombolla d’autofelació intel·lectual virtual.

Arribem al clímax de l’exposició, als resultats, on em rodeja un amfiteatre de so i llum.  Sento un murmureig en anglès darrere meu: –What should I answer?– pregunta un noi a la seva companya. Hi ha un bon percentatge de viatgers a aquesta expo temporal. Dins els resultats finals, resulta interessant com un percentatge més alt de dones (74% front un 60% d’homes) consideren que les banderes divideixen enlloc d’unir.

Un cop escrivim allò que creiem que el disseny hauria de fer per la humanitat, cau la darrera capa de pell de la ceba, retornant-nos a la nostra realitat de plàstic sense sorpresa ni llàgrimes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s