Entrevista a Ugly Studio

per Maylis Ayats i Maria Freire

És un dimecres a les sis de la tarda. Avui hem quedat amb Ugly Studio, i mentre anem cap allà, la Gemma, un dels membres, m’avisa que està berenant amb la Gina i l’Albert a la vora del mercat de Sant Antoni. Ens dirigim cap allà. Els tres acaben de sortir d’una reunió i estan pensant en el pressupost del projecte mentre s’acaben el cafè. -Anem?, diu la Gemma. Els sis ens aixequem i ens dirigim al local que comparteixen amb un escultor i una enquadernadora, on ens asseiem còmodament per començar l’entrevista.

P1310401

Com comença Ugly? I la vostra relació?

La nostra relació va començar a tercer de carrera, mentre estudiàvem disseny gràfic a la BAU. Les dues ens admiràvem secretament però mai havíem intercanviat una paraula tot i anar a la mateixa classe. El primer projecte del curs era en parelles i per formar els grups, es va organitzar un sorteig. Les dues desitjàvem que ens toqués juntes, i per sort, així va ser. Amb aquest projecte titulat L’arqueta, ens vam adonar que compartíem moltes coses. Un punt de vista semblant en la manera de veure el disseny, uns referents comuns i una mateixa tendència estètica. I no només això, sinó que també compartíem metodologia i les dues tenim un caràcter exigent i una manera respectuosa de treballar amb l’altre. A partir d’aquest moment, tots els projectes els vam fer juntes. De fet el següent treball de classe era individual, però el vam fer en parella.

(Gemma) Un mes abans de presentar el tfg, una amiga em va proposar fer la maquetació del llibre “Milagro” en el que ella havia fet les fotografies. Vaig saber que això era un projecte per les dues. Vam començar el projecte sense ser un estudi consolidat i vam acabar sent Ugly.

Perquè aquest nom?

Vam estar pensant en un nom per l’estudi durant mesos, i teníem la idea al cap que havia d’anar en contra de lo establert. Res ens convencia i els que si ja estaven agafats. Per la festa de Halloween de Bau, ja que estàvem ficades a la comissió de festes, vam dissenyar cartells ambientats en els anys ‘90 on apareixien la Britney i el Mario (de “Salvados por la campana”). Ens ho vam passar super bé i els vam penjar a la nit, abans de marxar de la uni. L’endemà, ens vam adonar, que sense voler, haviem creat tota una polèmica. Un professor havia escrit un post al seu instragram, dient que com podien alumnes de 4rt, fer algo tan lleig i tenir tan poc respecte per la professió que estaven estudiant. Comentari al que altres professors i la pròpia institució universitària va defensar amb un like. A la controvèrsia, es van afegir alumnes de filosofia, dient que ells ho haurien fet millor. La cosa és que ningú sabia qui era l’autor d’aquells cartells, però nosaltres sabíem que havíem de fer alguna cosa. Fent deu cartells més en els que apareixien la Britney i el Mario mantenint un diàleg a partir dels comentaris d’instragram, vam capgirar la situació. Aconseguint amb això, disculpes de tots. D’aquí vam reforçar la idea de voler sortir d’esquemes estètics ja establerts. A més a més, gairebé tots els estudis de disseny sempre utilitzen paraules positives com beauty, nice.. per definir-se.

 

Captura de pantalla 2017-06-02 a las 20.55.33

 

Captura de pantalla 2017-06-02 a las 20.55.08

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Muntar un estudi avui en dia no és gens fàcil, com vau aconseguir assolir els vostres objectius?

És un procés del dia a dia, anem molt a cegues. La veritat és que no sabem si el que estem fent funcionarà. Però quan comences algo, has de confiar en el que fas. Posem molta constància en el treball a l’estudi, cobrem o no cobrem. Però treballant molt, ens hem adonat que els clients van arribant, i això és molt satisfactori. Al principi sempre treballàvem a la uni o a bars, fins que ens vam cansar. D’aquí va sorgir la idea de buscar un local. Els meus pares (Gina) tenien aquest espai per treballar i els hi van demanar si podíem fer-lo servir per preparar una convocatòria. Finalment els hi vam proposar pagar-lo i continuar treballant aquí. Ara hem posat una taula nova, ja que ha vingut l’Albert, però com el coworking s’ampliarà d’aquí poc amb el local del costat, aviat ocuparem tota una planta.

Busqueu els encàrrecs, us arriben o els inventeu?

Una mica de tot. Podríem dividir en dues categories els projectes que fem. Una, seria la dels projectes amb clients, objectius i timing. L’altre són els projectes “escapatòria”, més lliures, on podem ser més creatives i no tant responsables. Cada dia compartim el temps de feina en fer una mica de cada.

Quina és la rutina? Veniu aquí cada dia?

Sí, treballem cada dia de 16h30 a 20h30, encara que hi ha dies on s’allarga i dies on sortim abans. Estem gaudint del procés de crear un estudi i no tenim pressa. Això fa que no s’acabi el món si un dia no venim, però som molt constants.

Ara sou tres. Vosaltres dues i el becari. Us plantegeu ampliar l’equip, o esteu a gust així?

Vam començar sent dos i en un principi no ens havíem plantejat agafar un becari. És una mica estrany, just quan comences. Tot i així, quan ens vam fer la web, ens van arribar un munt de sol·licituds d’arreu del món, de gent que segurament no s’imaginava qui hi havia a l’altra banda de l’ordinador. En un moment on anàvem molt liades amb la feina, des de BAU ens van cridar per fer una classe de direcció d’art. A l’estar desbordades, agafar un becari no ens va semblar una mala idea. L’Albert, estava en aquella classe que vam donar, i sabíem que hi havia bastant feeling estètic amb el que feia. El vam estar espiant per xarxes socials, i finalment li vam proposar treballar amb nosaltres a través d’un DM de instagram. Teníem amb ell la mateixa sensació que havíem tingut nosaltres l’una de l’altra. Una admiració secreta. I ha sigut tot un encert, la veritat és que estem molt còmodes treballant els tres plegats. I per lo de créixer, nose. En tots els projectes col·laborem amb molta gent, fotògrafs i demés. La llista de crèdits de cada projecte és molt llarga, amb molts uglys.

Feu coses fora de l’estudi?

(Gemma) Jo estic cursant un postgrau en art contemporani, on investigo i amplio la meva mirada com a dissenyadora. A part d’això, als matins porto la comunicació (màrqueting, newsletter..) i disseny gràfic rollo empresarial d’una empresa de carretillas d’obra. Molt avorrit. A les tardes, estar aquí em dóna la vida.

(Gina) Als matins estic a l’estudi “device”, portant la direcció d’art del festival “Mira”. I a les tardes aquí, disfrutant de UGLY. A part, m’agrada molt la il·lustració, a la que també dedico part del meu dia a dia.

En quins projectes esteu treballant ara?

En la categoria de projecte “típic” amb client i demés, hem acabat ara de portar la materialització gràfica d’un projecte d’investigació d’una profe de BAU (Carla Boserman). Es diu Excelencias Bárbaras, i és una tesi sobre la investigació en art. Hem fet un Pack d’investigació amb una bossa, una llibreta, un llapis, postals, un pòster del projecte i una activitat in-situ que es va presentar el 17 de maig al “Paratext nº17”, a Hangar. Va ser una mica difícil perquè no sabíem ben bé com materialitzar-ho i la producció era bastant heavy (per 150 persones) però va acabar sent un èxit.

I en la categoria de projectes escapatòria, estem treballant el disseny especulatiu sobre nous escenaris en el món de l’art i el disseny. El primer projecte personal després del tfg. Tracta la relació que tenim amb els objectes, i com l’ésser humà es podria comunicar amb ells, establint un diàleg.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalitzem l’entrevista parlant més en detall d’aquest últim projecte, que sembla motivar molt a l’equip. Ens dirigim al “becari “per si li ve de gust afegir alguna cosa. Ens explica que a quart de carrera, es troba envoltat de gent amb la que no està del tot a gust, i que treballar amb UGLY, l’hi ha fet adonar-se que realment es vol dedicar al disseny. Les noies riuen i expliquen que abans de contractar-lo van estar redactant una llista de coses que no volien que passessin amb el becari i que a elles els hi havia passat mentre feien pràctiques. Donar-li responsabilitats i projectes, convidar-lo a totes les reunions i mostrar-li total transparència pel que fa el tema de diners que entren a l’estudi eren alguns punts d’aquesta llista.

UGLY és un estudi en construcció, on la col·laboració és el motor de la seva creativitat. Ens dóna la sensació de ser un espai obert i amb possibilitats que escapen al que entenem com a disseny gràfic clàssic. UGLY traspassa fronteres entre diferents àmbits, gràcies a un treball seriós, constant i perseverant dels seus membres, que tot i ser molt joves, mostren una gran professionalitat.

http://www.uglystudio.es/

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s