La fetixització. De Michelangelo a Ai Wei Wei

per Carla Cànovas Puigmartí

 

Michelangelo ja projecta un absolut fetitxisme sobre els objectes, al dir que “En cada bloque de mármol veo una estatua tan clara como si se pusiera delante de mí, en forma y acabado de actitud y acción. Sólo tengo que labrar fuera de las paredes rugosas que aprisionan la aparición preciosa para revelar a los otros ojos como los veo con los míos.”, i projectar sobre el marbre aspectes que van més enllà de les propietats tangibles d’aquest. Transgredeix la vessant contemplativa de les coses per aplicar-hi aspectes que fan referència a allò abstracte.

 

installation-gabriel-orozco-asterisms-2012-1Gabriel Orozco, “Asterisms”, 2012

Gabriel Orozco, amb la seva obra “Asterisms” fa referència al souvenir troballa, al més naïf i primari dels souvenirs. Aquell que no ha estat generat específicament com a tal, o amb la intenció de comercialitzar-se amb aquest fi. Orozco amb la seva acció de recollir els elements que troba en forma, ara, de restes o brossa en l’espai públic, aparentment reivindica “la cosa qualsevol”, allò que podria ser substituït per un igual. Però finalment, el que fa és revaloritzar aquests objectes per destacar-se i diferenciar-se de l’objecte aparentment igual que té al seu costat. On ha estat trobat, en quines condicions o en quin moment, aspectes que no es mostren en la seva materialitat i que requereixen de la projecció de memòria sobre ells, cobren importància ara per a singularitzar-se dins del cúmul.

 

pedro gPedro G. Romero, “Piedra”, 2017

Pedro G Romero, amb “Piedra” el que fa és produir i seleccionar una sèrie de pedres concretes per a destacar l’originalitat i singularitat de cada una d’elles. Mentre Orozco aposta per la condició d’objecte “trobat” que per tant emmagatzema tota la seva pròpia memòria, Romero modifica l’original reclamant-ne alhora, també, la unicitat al costat d’iguals. Cada pedra conté una individualitat i presència diferent de l’altra, i per tant, això es reflecteix en aspectes que van més enllà de la seva fisicalitat, ja que aparentment totes són idèntiques. Romero reclama la memòria de cada pedra, que, evidentment deixa petits i imperceptibles rastres en la seva superfície.

 

Jeff Koons-Balloon-dog-2000-Jeff Koons “Balloon Dog”, 1994-2000

Jeff Koons ens apropa al souvenir “pongo” (¿Dónde lo pongo?). Amb les seves monumentals escultures “Balloon Dog” que recreen el típic gos fet amb globus, agafa un ítem relacionat a una classe social mitja amb tots els atributs que l’acompanyen, per a generar-ne un amb material luxós i magnitud exageradament ampliada. És una manera de revalorar, resignificar i sacralitzar l’objecte. Aparentment la memòria d’aquell objecte no té importància, ja que ha estat produït per a ser exposat i contemplat. Però intencionadament o no, al tractar-se de la reproducció d’un ítem present de manera generalitzada en la infància de la societat occidental s’exposa a què cada persona projecti en ell la seva pròpia experiència i memòria personal, de manera que l’objecte que era aparentment estèril acaba convertint-se en un artefacte que produeix memòria, vinculat a l’imaginari col·lectiu de la societat occidental i funciona com a nexe dins d’aquesta.

 

exhibition-marcel-duchamp-image-10

Marcel Duchamp, “Aire de París”, 1919

Amb “Aire de París”, Duchamp, interpreta de manera literal la frase del comentari de que marxi a París perquè torni amb una mica de l’artístic aire parisenc i crei noves obres que li fa el seu mecenes. El gest de fer realitzar una ampolla que emmagatzemi aire de París ens vincula amb el souvenir de “lloc”, ja que l’artefacte ens serveix com a mitjà amb el qual fer memòria i projectem sobre deu centímetres tota una ciutat. Tots els atributs de París i tota l’experiència queda copsada en aquell petit objecte i cadascú en percep una imatge diferent segons la seva vivència.

 

manzoni1

Piero Manzoni, “Merda d’artista”, 1961

Piero Manzoni, amb la seva “Merda de artista” souvenitza l’artista. Redueix en aquell objecte i firma la seva persona per a comercialitzar-la (satiritzant el mercat de l’art i qüestionant la cotització de l’artista). En aquells pots cadascú projecta la imatge de Manzoni, que queda substituïda per un tros d’alumini.

 

art-on-kawara-telegram-to-sol-lewitt-i-am-still-alive

On Kawara, “I AM STILL ALIVE”, 1970

Els telegrames de “I’m still alive” d’On Kawara poden llegir-se des de la souvenització total. A partir de destacar el fet d’estar viu i generar un rastre que ho corrobor-hi, un petit objecte que s’enviarà a persones que projectaran en ell el record i la memòria d’un amic, Kawara el que fa és souvenitzar l’experiència (l’experiència total, la seva vida diària). L’objecte avala la seva existència, i pretenent aplanar-la i no donar rellevància a res en especial; el resignifica, li dóna importància a través de generar un rastre en un lloc, dia i hora concrets. I aquell tros de paper passa a ser ell per als qui ho rebin.

 

ai-weiwei-dinastia-han

Ai Weiwei, “Rompiendo una vasija de la dinastía Han”, 1995

Finalment, Ai Wei Wei, també és una mostra de la impossibilitat d’escapar de la fetitxització de l’objecte. En la seva obra “Jarrón dinastía Han” en la que pretén anul·lar el fetitxisme present en la sobrevalorització dels objectes relacionats amb la riquesa de les dinasties, el perpetua acceptant com a existent la fetitxització en el moment en què, de manera simbòlica, trencar una vaixella pretén trencar i ferir una dinastia. A més, el fet de fotografiar la pròpia acció perpetua encara més la visió souvenitzadora, ja que les imatges seran el vestigi que permetrà la projecció del record d’aquella acció.

 

Deslligar-se de la fetitxització dels objectes és completament impossible, i lluitar contra aquest fet és nadar a contracorrent. Els exemples demostren com en la pràctica artística trobem exemples de fetitxització i souvenització que prenent-ho o no ens ajuden a entendre la complexitat i immersió de l’objecte dins la nostra vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: