CHINDŌGU

Per Marina Querol

 

 

 

kenji-kawakami.jpg
Kawakami, inventor del Chindōgu, amb un dels seus invents:
Eye Drop funnel Glasses 

 

L’Utensili com a pròtesi i extensió de capacitats mecàniques.

Des-de els inicis de la humanitat, l’home ha construït utensilis per poder treballar de manera més eficaç amb l’ajuda d’aquests objectes. Es podria dir que s’han convertit en una extensió del nostre cos que al agafar o utilitzar l’utensili, el cos queda hibridat amb ell i es capaç de realitzar noves funcions mecàniques. Avui en dia tenim al abast utensilis, eines i –amb la tecnologia- dispositius que compleixen funcions importants en el dia a dia. L’acció humana es millorada gràcies a les aportacions funcionals de cada eina. Els utensilis ens han proporcionat una vida acomodada i més eficient. Cada un d’ells, té mínimament una funció específica i per tant tenim milers d’utensilis diferents per a cada situació o acció que pensem realitzar. És dificultós trobar-se amb una persona que no sigui dependent d’una ferramenta. M’agrada pensar d’aquests utensilis, com petites extensions del cos, les quals permeten afegir funcions mecàniques a un cos que seria limitat i inútil sense elles.

Per un altra banda, aquesta dependència cap als utensilis, també ha comportat a la fabricació urgent d’utensilis i gadgets banals que responen a necessitats també inventades. Aquestes necessitats son forçades en el consumidor per la mateixa publicitat urgent del producte/utensili per fer creure que es indispensable en la nostra vida.

A causa de la societat de consum en la que vivim, estem envoltats per objectes inútils que suposadament satisfan les nostres necessitats, ¿però ens hem parat mai a pensar quines son realment les nostres necessitats o problemes que els objectes suposadament ens solucionen? Els objectes que utilitzem al dia a dia són allà perquè ens fan la vida més fàcil i com que tot en la vida del humà es un problema o un impediment, doncs aquests aparells ens proporcionen la solució o un mètode ideal. Els humans som massa inútils per fer les coses sense la necessitat d’un utensili. Per exemple, trobem a gent adulta i emancipada, comprant utensilis de cuina que semblen joguines futuristes i amb formes innovadores però, amb poca funcionalitat. A la tenda sembla ser l’utensili ideal que canviarà de manera radical el teu mètode de tallar els plàtans. Els objectes inútils de cuina no els necessitem, però es presenten com indispensables i divertits, aquests tipus d’artefactes cauen dins de la categoria dels Chindōgu[1].

Artefacte Estrany

Establert en els anys noranta, el chindõgu és l’art Japonès d’inventar aparells quotidians, que de manera superficial, semblen solucions ideals a un problema en particular. Una de les característiques distintives del chindõgu és que la persona que intenti utilitzar una d’aquestes invencions troba que causa més problemes que solucions i faria passar vergonya al usuari, traient-li completament la utilitat.

Hi ha tres principis claus a l’hora de dissenyar chindōgu:

1)      Ha de ser possible de fabricar a pesar de la seva absurditat.

2)      El disseny no es pot patentar.

3)      No pot ser exclusivament humorístic, l’humor ha de ser accidental.

Els chindōgu estan fets amb materials que una persona pot trobar fàcilment, l’idea es que l’individu mateix pugui pensar en un problema propi i generar la solució única i personal. L’objectiu de la  recopilació d’aquests gadgets en un catàleg, tracta de fer creure als consumidors que necessiten l’artefacte en la seva vida, en canvi, el to irònic del catàleg fa que aquests artefactes siguin tot allò que sempre hem desitjat. Son invents que tenen funcionalitat, satisfan una necessitat – sense importar la banalitat d’aquesta- . El missatge que es deixa darrere de tot això és que aplicant aquests gadgets a la nostra rutina notarem una millora en el nostre benestar i experiència vital.

 

Aquests aparells, responen a necessitats humanes, no per la funció que demostren realitzar, sinó que a partir dels objectes plantejats, es visualitzen pensaments o idees que tothom hem tingut en algun moment. Com per exemple Baby Mop[1] es suficient evidencia que la majoria de nosaltres ens hauríem imaginat algun producte similar. És possible, que sigui un bon producte ¿Però, realment ens fa falta?  Els artefactes que es veuen en el llibre d’en Kenji Kawakami[2]creador del chindōgu, es van crear als anys noranta i hi ha alguns que son predecessors de productes que trobem avui en dia en les tendes i que han arribat a ser populars entre les masses. Baby Mop*  és l’equivalent dels robots de neteja; Roomba que es passegen per les nostres cases. També trobem al predecessor de la càmera 360º  la 360º Panorama Camera i el Self-portrait Camera Stick, predecessor del pal de selfie actual, entre les diferents propostes d’artefactes utilitaris.

 

 

 

Baby Mop

 

 

 

 

Hi ha una característica en comú entre els artefactes chindōgu, i es que estan pensats per ser artefactes aplicats al cos, amb la intenció de solucionar un problema en que es troba la corporeïtat humana. El chindōgu també es pot aplicar a altres objectes, però primordialment s’aplica sobre el cos, com a crítica a les necessitats inventades pels humans. Si ens adonem en el llibre, els artefactes van acompanyats d’una descripció que posa el problema, el qual està lligat a un inconvenient molt rebuscat que pot trobar un individu en el seu dia a dia, com per exemple : Lazy Grabber; The long arm that saves your legs , tracta d’una mà prostètica posada a la punta d’un pal retractable, per agafar objectes sense moure’s del lloc.  O també els Swiss Army Gloves; multi-purpose mittens that keep you ready for anything, guants que als dits tenen eines per estar preparat per qualsevol cosa. Les idees plantejades aquí son interessants i en alguns casos no son idees tant descabellades com es plantegen. Al veure’ls aplicats al cos, hi ha una intenció d’afegir noves funcions corporals i de fer-nos pensar, com seria la meva vida si tingues a cada un dels meus dits una eina, com és en el cas dels Swiss Army Gloves*.

chindogu-swiss-army-gloves.jpg
*

Finalment, el chindōgu és una crítica a la societat de consum, i aquesta dependència que hem adquirit cap a gadgets que ens milloren la vida. Aquesta crítica es demostra des-de el plantejament dels dissenys artefactes proposats, passant per la pàgina web cutre estancada en els anys noranta, fins al disseny del llibre que imita un catàleg de compra de la època. Encara que està pensat com a crítica a les necessitats inventades i a l’absurditat del consumidor, aconsegueix atraure’ns a la idea i a voler tenir en les mans tal article novell. ¿Es classifica com a art o com a producte?

useless-japinv09.jpg

 

 

 

 


[2] Kawakami, Kenji, Papia, Dan and Fearnley-Whittingstall, Hugh, 1995, The big bento box of unuseless Japanese inventions. 1. New York : W.W. Norton & Co.

[1] La paraula japonesa chindōgu, es tradueix a artefacte estrany. Es denomina aquet nom als gadgets inusuals que son originalment creats com a solució a un problema en particular, tot i que quasi no aporten cap utilitat, resulten resultats divertits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s