L’aplicació de la tecnologia al cos

Per Marina Querol

 

 

 

En un món on cada cop som mes dependents a la tecnologia: Acabarem hibridant-nos amb ella?

Cíborg m i f

Definició

Persona o ésser viu al qual li ha estat incorporat o implantat un aparell electrònic com una part més del seu organisme o com una extensió dels seus sentits.

Neil Harbisson és la primera persona del món reconeguda com a cíborg per un govern.

………………………………………………………………………………………………………………………………………

Mirem al nostre voltant i tothom està involucrat amb un tipus u altre de tecnologia, és realment estrany trobar a algú que no tingui un telèfon mòbil o un ordinador personal avui en dia. Aquests aparells electrònics s’han convertit en una extensió pròpia del nostre ser. Amb la tecnologia expandim les nostres possibilitats i canviem la forma en la que convivim en el mon. Hi ha poca gent que no tingui un compte en una xarxa social. Sens dubte, vivim en una societat amb una dependència molt alta per la tecnologia.

Sortim al carrer i trobem gent amb el mòbil a la mà totalment desconnectats del món físic, hi trobem persones que formen part de la primera generació de ciborgs, individus que utilitzen dispositius electrònics que reemplacen una carència física; la sordesa amb audiòfons, marcapassos per controlar el funcionament del cor i la millora de la visió amb lents específiques. Ara es consideren com a elements quotidians que milloren de manera efectiva la vida d’aquestes persones, així també proporcionant un millor rendiment vital. De fet alguns experts diuen que la fixació física que té la humanitat cap a les tecnologies més bàsiques ja els fa ciborgs.Al dir això em fa pensar en que la tecnologia ens auto-completa i com a humans hem creat un vincle amb la tecnologia adaptant-la a les nostres necessitats.

Es evident que hem construït tecnologia que respon a les nostres necessitats vitals. Però per una altra banda, també hem construït i programat robots que realitzen tasques millor que nosaltres. Aquet fet amenaça al home que pensa que algun dia serà apoderat per una màquina amb intel·ligència artificial. La mort de la humanitat, és molt probable, però l’home no es deixarà sobrepassar per una màquina que ell mateix ha creat. Trobo més probable que arribem a hibridar-nos completament amb la tecnologia, serà el naixement d’una societat cíborg, un nou desenvolupament humà. La tecnologia generarà una millora del funcionament humà, tant físic com mental. El futur ciborg pot semblar lluny però penso que està mes proper que mai.

 

Dispositius per Gestionar la nostra salut. La millora del benestar:

En l’actualitat, plantegem la tecnologia com un recurs que millora la nostra qualitat de vida. Un estudi fet a càrrec per l’empresa de telefonia mòbil, Ericsson[1] comunica que per a l’any 2020 el 90% de la població mundial major de sis anys, tindrà un telèfon mòbil personal. Aquet fet no sembla una idea boja, i no ens és gens sorprenent, ja que som altament dependents del nostre dispositiu mòbil, el qual ens proporciona informació en directe d’allò que ens envolta i  que ens interessa, també aquests dispositius ens proporcionen amb funcions – que mai havíem necessitat abans- que ens ajuden a crear, comunicar-nos entre nosaltres i funcions pel nostre entreteniment. El telèfon mòbil ens informa del que passa al nostre voltant, però no proporciona informació sobre nosaltres, a no ser que  invertíssim amb un Smartwatch que calcula les nostres pulsacions i les calories que cremem amb l’activitat física.

En canvi, en el món de la medicina, l’ús de dispositius tecnològics s’apliquen com una manera d’auto-monitorització sobre allò que passa en el nostre cos. Aquesta aplicació de la tecnologia al cos proposa una millora de la qualitat de vida, com es menciona al llibre;  Smart Clothes and Wearable Technology : “El disseny i la tecnologia son capaços de millorar la qualitat de vida i d’estendre i/o millorar la capacitat per a que tots puguem viure independentment.”[2] Amb la tecnologia esdevenim més independents i comencem a autogestionar-nos, però al mateix temps generem una dependència cap aquesta. Cada cop som menys capaços de viure sense la tecnologia, per la comoditat que ens proporciona. Un humà amb un marcapassos, és considera ciborg ja que aquests dispositius s’encarrega de soltar estímuls elèctrics que mantenen a aquesta persona en vida.

En alguns casos, ens pot salvar la vida la rapidesa i l’efectivitat que ens dona els dispositius mèdics. Com ara és el cas d’un glucòmetre, que li permet conèixer al pacient de diabetis els seus nivells de glucosa a la sang de manera instantània  i per tant saber prendre les accions en funció dels resultats obtinguts. Aquest control immediat és molt important per a la salut del pacient i el seu benestar. Al pogué auto-gestionar la seva salut, el pacient s’estalvia passar hores de la seva vida a al despatx del metge. Lo mateix es pot dir dels Smartwatch, amb les dades que recull, l’esportista pot jutjar els seus resultats i decidir com millorar el seu rendiment físic a partir d’aquesta informació.

Parlant de l’auto-gestió i els dispositius personals mèdics, entra en funció  la telemedicina i els metges online. Amb el dispositiu que porta el pacient, el metge pot estar al dia amb les dades que li envia el dispositiu per poder així formar un diagnòstic sobre la teva salut. Una de les característiques principals que tenen els dispositius que formen part d’un ciborg és  que depenen d’una funció humana per poder funcionar, com ara els implants coclears

Avui en dia no només es treballa amb dispositius  per  l’auto-millora del cos, fins ara he mencionat els dispositius electrònics que s’utilitzen per millorar la qualitat de vida i la salut. També s’han posat a proba dispositius per tal expandir les possibilitats físiques, de forma que s’ha arribat a parlar de l’evolució humana i l’auto-desenvolupament mitjançant les aplicacions tecnològiques en el nostre cos. No cal pensar en futurs llunyans, avui en dia individus com en Neil Harbisson[3], han aplicat la tecnologia en el seu cos, en el seu cas, una antena que rep els colors i els tradueix en vibracions. Harbisson – que és daltònic-seria un exemple clar de ciborg i ell mateix es nombra com a “eyeborg”, a partir de la tecnologia, customitza la solució per millorar la seva visió i expandint les seves possibilitats. No només coneix els colors sinó que també ha aprés a conèixer el color mitjançant vibracions.

Em sembla molt interessant com en els últims anys el cos humà s’ha anat aclimatant a la tecnologia fins a voler arribar fusionar-se amb ella. Hi ha una ambició humana cap a la millora de les funcions del nostre cos i la qualitat de la vida. Sense la tecnologia aquests canvis serien impossibles. Amb la tecnologia podem expandir les possibilitats del cos. Amb implants integrats sota la nostra pell serem capaços de controlar i engrandir les nostres capacitats físiques, pot ser algun dia tots tindrem les funcions del telèfon del futur, la targeta sanitària i tota la nostra informació personal dintre d’un sol xip amagat baix la nostra pell, acabant amb la quantitat de dispositius que utilitzem.

Pròtesis i ciborgs, la tecnologia aplicada al cos en el futur

Amb el plantejament anterior, hi ha un fet  clar: La hibridació humana amb la tecnologia es inevitable. Aquest acte és el següent gran pas de l’evolució humana: El ciborg. Com he mencionat abans, en un futur pròxim, la tecnologia portarà al humà a fer coses que seran físicament il·limitables, l’humà serà millor que mai, però al mateix temps estarà dependent de les pròtesis tecnològiques per sobreviure en un món competitiu, on la intel·ligència artificial manarà per damunt de tot. Ens trobarem amb humans que emmagatzemaran la seva informació personal i coneixements en  implants  de memòria sota la pell, humans que es vestiran amb exosquelets i extremitats robòtiques més fortes i precises que les humanes. El sentit de la vista dels cíborgs serà millorada de manera que podran experimentar el món virtual i el físic al mateix temps – de la mateixa forma en que es va plantejar fa uns anys amb el Google Glass-. Aquesta dependència tecnològica, serà la resposta dels humans en contra de l’eficàcia dels robots que amenacen la productivitat humana. Al fusionar cos i tecnologia , es compliran maneres de fer novells, és com si el factor humà fos la part ambiciosa del projecte i la tecnologia la que ho fa possible. És per això que els ciborgs del futur seran diferents d’un dels altres, la part humana proporcionarà el factor únic i la seva aportació tecnològica respondrà a les seves necessitats individuals.

Com ja em vist hi ha dos tipus de ciborgs els reconstituents i els d’auto millora, i els  en el cas de Neil Harbisson és l’últim, la seva antena que el fa ciborg augmenta les seves capacitats humanes i genera un nou sentit físic, únic i experimentat per ell sol. Mentre que amb el tipus reconstituent, hi ha un factor que restaura l’extremitat perduda, retornant l’habilitat al pacient.

En l’actualitat, les pròtesis que coneixem, com aquelles que reemplacen una part del cos perduda, intenten semblar-se estèticament i funcionalment al cos humà, amb la intenció de tornar a generar un sentit de normalitat en el cos, també, aquestes pròtesis intenten imitar totalment a la realitat, mimetitzant les funcions “normals” del cos. Aquestes pròtesis en comparació en els chips i robots implantats en els cossos dels ciborgs, no expandeixen ni afegeixen altres funcions que el portador podria trobar útil quan portarà la pròtesis. Penso que en aquet sentit, la societat es fixa massa en voler recuperar la funció i  en el concepte de tornar a la normalitat humana –recuperar la mobilitat i fins i tot tornar a tindre sentit del tacte- encara que en alguns casos sentim anomenar  al “braç-biònic” però és diu així per la tecnologia que l’ha portat a la realitat, però per exemple no existeix una pròtesi d’extremitats diferent, una extremitat que es transforma i es converteix en una eina multi usos. Però el fet que estan fetes a mida, si que respon a la necessitat vital de l’individu. Mirant als conceptes dels implants tecnològics i les pròtesis, està clar que responen a necessitats humanes però en cada individu la necessitat serà única.

En el mon de la ciència ficció trobem una àmplia varietat del terme ciborg, la tecnologia els proposa amb una aparença física humana però amb el punt que son quasi invencibles –com els que trobem a Blade Runner- dic quasi, perquè son totalment dependents d’ella. El ciborg es mostra com la perfecció entre màquina i home els quals per separat no arriben al seu total potencial. Tot i que tenim una visió fixa i marcada sobre els cíborgs en el món de la ciència ficció, els recursos tecnològics   que tenim avui en dia, ens podran ajudar a expandir les nostres habilitats humanes. Penso que ampliant i modificant les nostres habilitats a partir de la tecnologia, podrem arribar a ser producte d’un projecte ambiciós i arribar a ser com a individus, molt més del que ens plantegem actualment, allargant la nostra vida i millorant la salut  anant més enllà dels dispositius mèdics existents.

 


[1] Woods, Ben. “By 2020, 90% of World’s Population Aged over 6 Will Have a Mobile Phone: Report.” The Next Web. INSIDER, 18 Nov. 2014. Web. 26 Mar. 2017.

 

[2] McCann, Jane, and David Bryson. “Part IV Smart Clothes and Wearable Technology for the Health and Well-being Market.” Smart Clothes and Wearable Technology. N.p.: ELSEVIER, 2009. 336. Web. 26 Mar. 2017.

[3] HARBISSON, Neil I listen to color TED TALKS 2O12. [en línia][vídeo consultat: març 2017] Disponible a internet: https://www.ted.com/talks/neil_harbisson_i_listen_to_color

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s