Tràfeg, fatiga i Bartleby.

Per Adrià Rojo.

En l’hàbit de la ingenieria la fatiga es la disminució de la resistència dels materials. Cansats de suportar grans esforços físics aquests perden les seves propietats i poden arribar a trencar-se, cremar-se, caure, etc. La fatiga deriva de la repetició, de l’acumulació d’esforç en el temps. La fatiga s’arrossega d’una acció a la següent, accions que es dilaten en el temps i que resulten infinites.

En el llibre indisposición general (1) de Martí Peran diu que vivim en una societat cansada i formada per persones que pateixen fatiga a causa de l’auto-explotació a la que es veuen sotmeses. Es a dir tenim una societat que no descansa. L’autoproducció d’identitat o auto-explotació personal consisteix en estar ocupat en tu mateix permanent-ment. Podríem dir que es la nova consigna productiva: Fent-ho tu mateix, et fas a tu mateix.

Sembla que la clau per a viure be sigui ser millors que ahir. Per tant posem tot el nostre interès en formar-nos mes, ser mes productius a la feina, poder fer mes coses i millor, intentem ser millors amants, mes atractius i correctes pels demes, mes interessants i cultes, mes forts i mes àgils. I sembla que ens hem oblidat de descansar. Al veure’ns obligats a prendre infinites petites decisions constantment sobre la nostra vida (laboral, emocional, social, etc ) acabem patint una generalitzada hiperactivitat nerviosa que ens confon i que ens acaba alienant, generant una crisis d’experiència.

Tenim una vida plena d’experiències però que la majoria són banals o prefabricades. Avui en dia tota activitat es defineix a partir de l’experiència que ens aporta, ens hem convertit en col·leccionistes d’experiències: saltar des-de un pont lligat a una corda, menjar sushi, viatjar al lloc mes exòtic per banyar-se amb taurons, tatuar-se i fer-se pírcings, drogar-se, fer paracaigudisme, etc.

Totes les activitats que podem fer es valoren a partir de l’experiència i es posa ben clar l’èmfasi en la paraula experiència en tot moment, ja sigui anar a un festival de musica, veure una pel·lícula al cinema o anar de viatge també: Barcelona experience, Rock in rio experience, Phenomena experience.

Aquesta crisis d’experiència, provoca una manca de sentit a les nostres accions. Peran ens parla d’un esser humà confós de la seva pròpia producció. Parla d’un subjecte auto-produït obligat a una perpetua producció, ocupat en construir-se a la vegada que construeix. Un peix que es mossega la cua.

Un altre aspecte que trobo interesant de la lectura de M. Peran es quan parla del avorriment. El que ens ve a dir es que al repetir constantment accions que no tenen un contingut, acabem fent el que ell anomena les no accions. Aquestes són accions buides que ens fan entrar en un estat nihilista d’indiferència que podríem anomenar avorriment profund. Aquest avorriment diu, es una estranya felicitat confosa de entre no fer res i intentar mantenir se en el buit. Però que a la vegada, aquesta buidor ens genera tal malestar que no podem romandre en aquest estat ja que com a humans necessitem intervenir sobre el context que ens envolta, interpretar-lo i transformar-lo inevitablement. Es aleshores quan en comptes de fer accions que tenen un sentit ben clar, busquem produir altres sentits a les accions que fem per tal de justificar-les i fugir d’aquest avorriment profund.

Per altre banda el llibre la sociedad del cansacio (2) de Byung-Chul Han trobem clars paral·lelismes amb la societat de la que ens parla M. Peran. Per a B. Han el problema resideix en el concepte que tenim de la paraula treball. Segons diu B. Han el treball en una societat neoliberal significa realització personal o optimització personal. Es a dir que un s’explota a si mateix, fins al col·lapse. A part de l’alienació causada per la repetició interminable d’uns patrons d’acció a la feina i al nostre temps d’oci, torna a aparèixer també una auto-explotació voluntària que ja apuntava al parlar del llibre de M .Peran.

Però B. Han afegeix un punt molt interessant quan fa referencia al model Amo-esclau de Hegel. Per a B. Han hem superat aquest model que durant anys ha generat lluites de classes, revoltes i revolucions.

Aquest model bàsicament consisteix en que la societat humana esta formada per amos i esclaus. Aquest model ha anat evolucionant al llarg de la historia: a la Roma antiga teníem els homes lliures i els esclaus pròpiament dits; a l’edat medieval, trobem els senyors feudals i nobles, propietaris i amos de terres i dels serfs, aquests serfs que vindrien a ser els nous esclaus, treballadors i súbdits del senyor serien els pagesos, artesans, soldats; a partir de la revolució francesa i amb la instauració de la burgesia com a classe dominant la cosa canvia però trobem com el senyor burges propietari de fabriques i mètodes de producció te unes treballadors als que controla i regula mitjançant el capital, així és com el patró es segueix reproduint sent el burgés l’amo i el treballador l’esclau. Però el mes interesant d’aquest model es que l’esclau renúncia als seus desigs per satisfer l’afany de dominació de l’amo, però alhora aquest amo existeix en la mesura que és reconegut per l’esclau. Hegel ens ve a dir que el subjecte (l’amo) te el poder quan l’objecte (l’esclau) accepta la seva condició.

Per a Byung-Chul Han avui en dia aquest model ha anat encara més enllà ja que el propi amo ha renunciat també a la llibertat de la que disposa en ser convertir-se explotador de si mateix. Ha interioritzat la repressió que ha estat exercint i es veu abocat al cansament, la fatiga i la depressió. Es a dir que ja no ens trobem davant d’una lluita de classes socials sinó davant una lluita interna que va mes enllà de rics, pobres, reis, nobles, burgesos, treballadors o pidolaires.

Tant mateix Herman Melville un altre autor que ha tractat aquesta lluita interna i ha tractat els temes de la incomunicació, l’aïllament, la solitud de l’individu entre la multitud i al mateix temps la resignació davant aquesta realitat. En la seva obra Bartleby l’escrivent (3), ens explica la historia d’un advocat de Wall Street, que te una bona feina en una oficina. S’encarrega de gestionar els títols, propietats i hipoteques de gent benestant amb l’ajut de dos escrivents. En un moment determinat necessita mes ajudants i contracta al jove Bartleby. Tot i que al principi el jove es mostra com un bon empleat, en el moment en que se li demana realitzar una feina com es el cas d’examinar uns documents el jove escrivent contesta: “preferiria no fer-ho”, i no fa el que se li demana. Bartleby continua amb la seva rutina normal de treball sense problemes però cada cop que el advocat li demana que faci una feina ell contesta: “preferiria no fer-ho”.

Tot i que s’han fet moltes interpretacions diferents a mi aquest personatge em suggereix justament la figura d’un ésser patidor i maltractat que no pot evolucionar. Mancat de competències, impassible davant del context que l’envolta. Un engranatge bloquejat que ja no es productiu per al sistema. Podria ser també un altre d’aquests éssers dels que ens parla M. Peran o B. Han confosos amb la seva pròpia producció, amb una vida plena d’experiències banals que ens acaba alienant, generant una crisis d’experiència. De fet podria ser també una projecció de la consciencia, com si Bartleby fos inclús un alter ego del mateix advocat. Bartlevy podia ser la veueta interior que verbalitza aquest patiment, a aquesta fatiga i es mostra impassible i castigat envers la normalitat racional i l’ordre implacable de la vida del advocat.

(1) Peran, Martí, Indisposición General. Hondarribia: Hiru, 2016.

(2) HAN, Byung-Chul, sociedad del cansancio. Barcelona: Herder, 2016.

(3) MELVILLE, herman, Bartleby l’escrivent. Barcelona: Bromera, 2016.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: