L’EDUCACIÓ DEL PLAER

L’ésser humà té una especial afinitat per jerarquitzar, posar-nos a tots i a tot en esglaons de poder, bellesa, intel·ligència, etc. Sempre procurem ser més que un altre i utilitzem tot tipus de mitjà per mostrar-ho.

Quan som petits tenim tot una llarga escala de poder per sobre nostre, sense capacitat ni prou coneixement per opinar, absorbim com una esponja el nostre paper de nen. Tothom és més intel·ligent que nosaltres només pel simple fet de tenir més anys de vida. Els nostres pares, els pares dels amics, els amics dels pares, professors, la botiguera, el policia, i així podem seguir una llarga llista. Gairebé tothom està per sobre de la nostra opinió, exceptuant els d’una edat inferior, dels quals ens sentim superiors exercint ja el paper que hem mamat.

D’aquesta manera absorbim tota informació com a verdadera sense qüestionar, ja que des de ben petits se’ns ensenya a no replicar, “s’ha de fer cas del que diuen els adults”.

Els adults tenen complet poder sobre la nostra vida i creuen que ens han de protegir de certs aspectes, un d’ells el sexe, del qual sembla que no tinguis dret a parlar ni en certa manera a practicar fins que et converteixes en un adult (majoria d’edat). Quan parlo de sexe no em refereixo únicament al coit, sinó a totes les pràctiques relacionades, des del nen o nena que es toca quan és petit per simple curiositat i normalment és reprimit, fins al sexe més salvatge amb utilització de tot tipus d’objectes sexual.

Hi deu haver una espècie de complot dels adults que no volen que els nens coneguin la veritat sobre el sexe. Tot i que a tots els hi encanta, cada un mes marrà que l’anterior, tenen una espècie d’afició a mantenir-ho en secret.

Llavors arriba un dia en el qual diuen que et faran una classe d’educació sexual, tens 15 anys i creus que ja ho saps tot sobre sexe, tot i així esperes amb candeletes la classe magistral.

Es presenta un home amb poca cara d’haver practicat gaire sexe en tota la seva vida i t’explica que has d’anar molt amb compte, sempre posar-te preservatiu i dedica una llarga estona a explicar-te totes les malalties, problemes i infortunis que et podries trobar en un encontre sexual.

Un any després d’aquesta xerrada “políticament correcte”, en ve un altre encara més intensa de gènere i violència masclista. Dues xerrades completament necessàries des del meu punt de vista, però en faltaria almenys un parell més on es parlés del plaer sexual, on t’ensenyessin a masturbar-te i t’expliquessin com funcionen els òrgans sexuals per tal d’obtenir plaer.

És un fet, que l’educació sexual en general mostra una clara deficiència entre administracions públiques, enfocant el tema des de la salut, amb un discurs preventiu que difon la por per evitar danys, en lloc de mostrar-ho des d’un punt de vista quotidià i natural.

Aquest fet és provocat inicialment perquè, encara que sembli increïble, l’Educació Sexual no és obligatòria a Espanya. La Llei de Salut Sexual i Reproductiva del 2010 senyala que l’educació sexual ha de formar part del currículum escolar, tot i que no hi formula el com.

Tot i així va servir de poc, perquè dos anys després, el ministre José Ignacio Wert va esborrar aquest apartat amb la reforma educativa.

Impartir o no classes d’Educació sexual recau en la decisió de l’escola, de l’Ajuntament que vulgui pagar a algú perquè imparteixi una xerrada, o d’entitats privades que vulguin vendre algun producte com condons i fan una xerrada preventiva sobre malalties de transmissió sexual i prevenció d’embarassos no desitjats.

En cas que no es doni cap d’aquests factors, els alumnes d’aquell centre educatiu rebran únicament informació a partir de xarxes socials, recerca d’internet i en casos especials es posaran en contacte amb professionals.

SOBREPROTECCIÓ

Vivim en un entorn on es sobreprotegeix als infants de certs temes anomenats “no aptes”. No volem que els nostres fills absorbeixin certs continguts creient que així creixeran més feliços i més ben educats. Per altra banda no ens importa que es passin hores davant de la tele i navegant per internet on la informació està manipulada per altres als quals sembla que considerem aptes per educar als nostres fills.

La major part de la societat és capaç d’entendre que el sexe és un aspecte natural de la vida i que tot ésser humà és lliure per gaudir-lo, per això en la majoria d’escoles ja es realitzen classes d’educació sexual, però ens neguem a parlar del sexe en si.

No estic en contra d’intentar que els nostres fills no vegin certes coses, però si estic en contra de la desinformació, i més específicament de la desinformació sobre sexualitat, un tema essencial en tot ésser viu i que es començà a desenvolupar des de la infància.

És probable que aquesta repressió també sigui donada pel vocabulari que es requereix per parlar-ne. Als adults en general, ens fa cosa dir certes paraules a menors, molts professors declinen preguntes “compromeses” dels alumnes als seus pares o a educadors socials perquè els ruboritza parlar de sexe. Per això és necessari que s’implanti una assignatura d’Educació Sexual en la qual un especialista sigui capaç de contestar qualsevol dubte de l’alumnat.

EDUCAR PEL PLAER

Sempre cal ser previsor i utilitzar mètodes de protecció per prevenir embarassos i malalties. Quan aquesta prevenció ja està entesa cal gaudir del sexe.

– El plaer sexual s’ha de treballar, com més et coneixes a tu mateix/a, més plaer sexual obtindràs de les teves relacions. Masturba’t.

– La penetració és una petita part de totes les possibilitats que ofereix el sexe. Tocar-se i fer servir altres forats pot arribar a donar més plaer.

– Masturbar-se ajuda a conèixer el propi cos i aprendre els punts més erògens i les maneres més efectives d’arribar a l’orgasme i l’ejaculació.

– La masturbació forma part del sexe.

– Tancar-se a no experimentar és posar una barrera al plaer.

– Els orgasmes i l’ejaculació han de formar part del sexe en ambdós gèneres. Sigui ejaculació interna o externa per part de les dones.

– Els orgasmes poden provenir de qualsevol tipus d’excitació, no únicament de la penetració.

La pràctica sexual ha de ser oberta i sincera, amb comunicació en els dos sentits per tal d’aconseguir el major plaer.

Parlar de sexe ajuda a resoldre preguntes i aplicar-hi respostes. Com més en parlem més ens traiem de sobre un tabú imposat per una societat dirigida per l’església i el poder. La falta de coneixement sobre sexe real en els adolescents d’Espanya és alarmant. L’educació sexual impartida en les escoles de secundària és mínima, precària, i deixa a l’aire molts dubtes que van sorgint el llarg dels anys i que són contestats pel buscador general, internet. No podem deixar en mans de la pornografia l’educació sexual. Preguntes sense respostes i respostes mal contestades.

Jo no desitjaria que els meus fills creixessin amb la ignorància que he crescut jo, que als 21 anys començo a gaudir del sexe quan el practico des de que en tenia 15. És necessari aquest canvi de mentalitat i donar espai al coneixement.


Paroledequeer [en línia] [consultat: 12 maig 2017] Disponible a internet: http://paroledequeer.blogspot.com.es/

Injuve [en línia] [consultat: 17 maig 2017] Disponible a internet: http://www.injuve.es/

Boletín Oficial del Estado [en línia] [consultat: 17 maig 2017] Disponible a internet: https://www.boe.es/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s