Fenomen fotollibre

Per Maylis Ayats Caminade

Aquest març passat, es va inaugurar al CCCB una exposició titulada “Fenomen Fotollibre”. Un títol sorprenent. Quan ens referim a alguna cosa com a fenomen, el més sovint, és per parlar d’un fet que es manifesta per si sol i que ens sorprèn per algun motiu. Si el fenomen és el fotollibre, la sorpresa ve donada pel creixement i èxit que aquest objecte està suscitant dins l’era digital en la qual vivim. Quan es parla de fotollibre, es tracta de fotografies en les quals el suport de presentació és l’objecte del llibre i no un whitecube, una paret, o qualsevol altre tipus d’espai expositiu. Però la pregunta que ens ve al cap és: Que aporta al medi fotogràfic ser presentat en un suport de llibre?

En el primer capítol d’Espècies d’espais, Georges Perec investeix de text l’espai d’un parell de pàgines. Espai en què fa prendre consciència al lector de l’alçada i amplada, dels marges, de l’horitzontalitat i verticalitat d’un full. En la creació d’un fotollibre l’espai de la pàgina esdevé espai expositiu per a les fotografies. Per altra banda, el llibre, de manera general, és un objecte en el qual és fàcil endreçar, seqüenciar, i dotar el contingut de coherència i ritmes visuals o narratius. I en això rau l’interès del fotollibre: explicar històries. De la mateixa manera que una pel·lícula o una novel·la1. En segon lloc, permet al lector/espectador dur a terme l’acte de mirar imatges de manera íntima. I no només les pot mirar, sinó que també les pot tocar, notar el seu pes, i fins i tot olorar la tinta que les ha imprès. Pot parar-se tres minuts en una pàgina i girar la següent casi sense mirar-la. L’autor d’un fotollibre ha de tenir en compte el gest de qui manipula, llegeix i interpreta el llibre. Finalment amb el naixement del print on demand o la proliferació d’un altre fenomen (el de l’autoedició) no és d’estranyar que fotògrafs utilitzin aquest medi com a plataforma de difusió de la seva feina, no com a catàleg però sí amb intenció narrativa.

L’exposició

Havent aclarit què és el fenomen fotollibre, en centrarem ara a parlar de l’exposició. Primer de tot és important remarcar que gran part es presenta en un centre de cultura contemporània, i no només en un centre especialitzat en fotografia. Amb això, entenem que es considera la fotografia i el fotollibre en particular com a part important de la cultura visual de la nostra època.2 L’exposició se celebra a la tercera planta del CCCB. A l’entrada, se superposen set panells de fusta que recorden llibres gegants i que ens expliquen l’estructura de l’exposició, com capítols d’una novel·la. Recordem que la mostra compta amb la col·laboració de no un o dos, sinó nou comissaris, lligats de lluny o de prop a la fotografia. Aquestes nou mirades giren, disposades des de diferents angles al voltant del fenomen i ens ofereixen una visió polièdrica sobre el fotollibre. Hi trobem visions històriques i personals (la col·lecció de Martin Parr), visions culturals (el fotollibre en el context Japonès), visions polítiques i propagandístiques de l’objecte, o visions contemporànies i d’actualitat.

33027855544_68e9f77f66_z

Segons Moritz Neumüllerl’exposició està pensada de la mateixa manera que es porta a terme la conceptualització i realització d’un fotollibre, és a dir: un model col·laboratiu (l’autor de fotollibres col·labora amb un dissenyador, una editorial, etc.) Així doncs, set dels nou comissaris s’han encarregat d’un dels apartats de l’exposició.

Una de les dificultats a l’hora d’exposar llibres, és la manera de presentar-los perquè puguin seguir transmetent tot allò que hem parlat abans sobre la lectura intima, el tacte, el format, l’olor, etc. A banda de lo interessant que és la selecció de material que s’ha fet per cada secció, s’han estructurat diversos dispositius de presentació per cada apartat, cosa que no crea un ritme monòton al visitant. Això és un gran encert, ja encara que el volum de material exposat és ampli però al mateix temps fa possible aquest acte íntim de lectura.

S’han ideat doncs diferents tipus de dispositius de presentació. El primer és la vitrina que tots coneixem i acostumem a trobar-nos gairebé sempre als museus. Aquest format és el més hermètic, ja que és impossible veure l’interior del què sen’s mostra però gràcies a vídeos o versions digitals en ipads és possible recórrer l’interior dels relats encara que sense tocar-los. En altres seccions de la mostra, s’han ideat unes taules en les quals trobem folollibres lligats però on sí és possible girar les pàgines i tocar-los. Finalment, hi ha quatre moments en que el propi dispositiu de presentació abasta tota una sala. El primer és la instal·lació que han dut a terme Markus Schaden i Frederic Lezmi amb una obra fonamental en el món del fotollibre: “New York” de William Kleinm. Fotografiant les pàgines obertes del llibre i ampliant-ne algunes les han tornat a portar a l’espai expositiu encolant-les sobre una paret negre, com si fos una pissarra en la que amb retoladors blancs i vermells han escrit a mà apunts sobre el que hi apareix. Una manera de descompondre el llibre o més aviat obrir-lo i extendre’l com un fris cronològic a la paret.

33715234612_dc1bdff09e_z

En una altra secció, Erik Kessels, autor de Failed it! How to turn mistakes into ideas and other advice for successfully screwing up, ha ideat una instal·lació amb estructures de fusta on presenta imatges amb imperfeccions o que mostren fracassos, tretes de l’arxiu Nacional de Catalunya i en una altra sala ha empaperat les parets d’imatges fotogràfiques fetes sense intenció artística.

Finalment, l’últim moment on s’envaeix l’espai per tal de poder gaudir de la presa de possessió de l’objecte és al final de tot: al que s’ha anomenat zona Beta. S’han instal·lat coixins a terra i hi ha un munt de fotollibres del panorama actual que l’espectador pot fullejar amb total llibertat, com si es tractés d’una biblioteca.

En resum, és una exposició que dóna a conèixer el fenomen de més a prop, fent un repàs des de el seu naixement fins a l’actual boom que està vivint. El treball entre tots aquests comissaris ha generat un projecte molt interessant. El catàleg reflecteix aquesta col·laboració en un format inusual. Dins d’una caixa, trobem vuit petites publicacions corresponents als apartats de l’exposició amb textos de cada un dels comissaris.4

Long live the book! cridava Markus Schaden al final de la conferència inaugural de l’exposició, i es que el retorn a l’objecte imprès gràcies a l’edició independent i la popularització del do it yourself  sembla que ha convertit aquest fenomen editorial en un fenomen artístic i social a l’alça.

1HORACIO FERNANDEZ  http://www.cccb.org [en línea] [consultat: 23 abril 2017]. Disponible a internet: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/fenomen-fotollibre/225004

2IRENE DE MENDOZA www.cccb.org [en línea] [consultat: 23 abril 2017]. Disponible a internet: https://www.youtube.com/watch?v=6bshaSUBGYM&t=219s

3 MORITZ NEUMÜLLER http://www.cccb.org [en línea] [consultat: 23 abril 2017]. Disponible a internet: https://www.youtube.com/watch?v=6bshaSUBGYM&t=219s

4[en línea] [consultat: 23 abril 2017]. Disponible a internet: https://www.youtube.com/watch?v=K2zSlISl4MM

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s