Imatge, imaginació i pèrdua de la singularitat.

tumblr_om5gufJfHk1vrof52o1_1280

Per Guillem Roig

“Som al minut deu de la segona part, Barça 0, Juventus 0. Mazukicx amb Alessandro, molt pressionat, Alessandro cap enrere per Chiellini, Chiellini rifa la pilota i se la queda Piqué, fa el control amb el pit, la passada per Busquets, Busquets amb un toc volia associar-se amb Iniesta que no la controla bé i la pilota es perd per la banda, possesió a favor de la Juventus.”

He començat a escriure aquest text i durant la pausa per sopar em poso la ràdio, no sóc massa fanàtic del futbol però em deixo endur pel plaer, de tant en tant no fa mal, de les emocions fortes. El locutor d’una ona catalana narra el partit amb energia mentre els col•laboradors fan apunts tècnics abans d’arribar al tall publicitari; m’imagino una sala petita al capdamunt d’un lateral del camp i penso que des d’aquesta posició privilegiada tenen una visió magnifica de l’estadi. El camp és una pintura impressionista amb predomini del blau i grana. Els aficionats creuen en la remuntada i animen amb orgull al seu equip.


imaginació
[s. XIV; del ll. imaginatio, -ōnis, íd.]
f 1 PSIC 1 Facultat de formar imatges o continguts mentals que deriven de la percepció sensible.
2 Facultat de combinar les imatges que imiten fets de natura però sense representar res de real o existent.
3 Facultat d’organitzar d’una manera nova, en forma d’imatges, els materials procedents de l’experiència perceptiva anterior.
2 Contingut de l’acte d’imaginar, fantasia.
i_ma_gi_na_ci_ó.

Font (Diccionari de l’enciclopedia catalana)

Som a l’era de la imatge. Els milions de fotos o vídeos que rebem cada dia en forma d’informació han conquerit la nostra imaginació. La comunicació és més ràpida quan s’utilitzen imatges, però quina és la seva contraprestació? L’eterna disputa entre imatge i paraula ja no té sentit, la imatge ha vingut per quedar-se i els píxels ens acompanyen d’ençà que ens llevem fins que anem a dormir. Les noves tecnologies, smarthphones i xarxes socials, han provocat que la nostra vida avanci en paral•lel a milions d’imatges i vídeos que compartim sense parar. Som la societat de la informació, una informació que rebem a través de la televisió i la xarxa. La paraula ja no té el lloc d’honor que ocupava, la comunicació s’ha tornat muda, el mitja és la imatge.

La conquesta de la imatge als mitjans de comunicació ens impedeix l’exercici intel•lectual i creatiu d’imaginar fent-nos una mica menys lliures. La imatge és una síntesi que amputa la singularitat o com cada individu confronta la realitat.

Que es perd amb la imatge?

No tenim la capacitat de crear imatges des de zero, qualsevol imaginari és resultat de la nostra història; no obstant això, la saturació i contaminació d’imatges està escrivint aquesta història com si es tractés d’un algoritme, ja no som dj’s sinó més aviat productes d’una mena de recomenador d’spotify, el nostre imaginari és una mescla suggestionada d’imatges.

Segueixo fent el sopar, durant el descans del partit la ràdio optimitza els minuts en forma de costosos anuncis publicitaris. Una companyia de creuers promet platges paradisíaques al sud de Sicília, per un moment deixo de remenar la salsa mentre elaboro una infinita platja de sorra blanca en el meu imaginari. El text o fins i tot la narració d’un fet o esdeveniment (ràdio) podrien ser eines de resistència que s’oposen a incorporar la imatge i des de la paraula ens permeten generar el nostre propi imaginari.

La imatge incita a la lectura tancada del llenguatge, en canvi quan la paraula ens arriba orfe la identificació és plural i la comunicació es torna inclusiva; un llenguatge que no incorpora la imatge és més propens a l’error i en aquest error l’estratègia disciplinaria esdevé incompleta.

La comunicació amb imatges cedeix menys espai a la llibertat i promou la creació d’estereotips. La utilització de la imatge elimina la diferència i la singularitat, un objecte sens mostra a través d’una imatge, tancat i sense fugues; en canvi quan la descripció és sense imatges, la imatge mental que en deriva és necessàriament diferent en tots els individus. La dictadura de la imatge homogeneïtza les persones a través d’un discurs que controla la diferència. La imatge ens transforma i compara.

Un discurs sense imatges és més lent i difús; estem acostumats a escoltar i mirar a la vegada, el cervell estranyament s’emancipa de la imatge que se li mostra, l’exercici de descobriment és pobre.

Quan la paraula arriba a nosaltres aïllada de qualsevol suport gràfic, som testimonis de l’eco de les lletres a dintre nostre, la necessitat d’il•lustrar aquella invasió de text ens obliga a traduir-lo i per tant a entendre’l. És aquesta traducció el que fa possible el coneixement, il•lustrar les paraules perquè cobrin sentit a través de les nostres imatges.

El coneixement per tant és traduir. Per entendre necessitem un espai buit que en permeti la traducció: una transformació i adequació personal d’allò que copsem; quan aquest espai està saturat i ocupat per milions de milers d’imatges interpretem sense entendre, traduïm sense pensar i reproduïm una definició buida i sense recorregut de la realitat.

Cal retornar a la paraula i separar-la d’aquelles definicions que en neguen la força transformadora. Cal traduir els mots a imatges pròpies que tinguin les seves coordenades en la realitat, tornar a il•lustrar les paraules per poder entendre-les. La imatge ha de ser representació d’una veritat de l’individu. Les imatges i les paraules han d’explicar i explicar-nos quelcom de nosaltres mateixos i per això mai poden ser iguals. Cada persona té una única manera d’estar al món i per tant de traduir-lo en imatges.

Quan una paraula està acompanyada d’una imatge, la identificació precedeix la traducció i no arribem mai a conèixer. René Magritte al quadre La trahision des images va pintar una pipa i sota va escriure “ceci n’est pas une pipe”, la reflexió de l’artista surrealista entorn de la realitat i la seva representació desafiava els cànons del llenguatge i la comunicació i afirmava que el retrat d’aquella pipa no seria mai una pipa; ara cal rescatar el que a priori sembla una contradicció i tornar a posar en dubte la representació per tal de poder transformar la realitat. Hem d’observar la realitat per fer-ne noves representacions i mostrar resistència a què sigui la imatge suggestionada la que ens defineix. Cal renovar la flota de conceptes a través de la interpretació lliure de la paraula. No és una negació de la imatge, al contrari, entenent i sent conscients de la força d’una imatge no podem renegar-ne la creació sinó que hem d’ocupar les pantalles amb la diferència i poder així representar el món en què volem viure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: