Aviat la carn que engolia el sepulcre trobarà estatge en mi i jo seré una dona que somriu. [1]

SYLVIA

Per Berta Osés i Talamàs

Posem l’exemple visual de la indumentària en la dansa com a extensió del moviment corporal. Doncs també podem considerar la poesia de Sylvia Plath, en un sentit metafòric, l’extensió del seu estat psíquic. En el cas de Plath, per comprendre aquesta extensió psíquica – l’obra – cal , alhora, comprendre certs fets significatius de la seva biografia. “Hay obras que cobran una profundidad nueva al ser iluminadas con los datos de la vida que les sirvieron de base.”2.

A la biografia de Sylvia Plath hi ha tres temes-conceptes base. Aquests es retroalimenten els uns amb els altres creant un cercle del que només se’n pot sortir amb el suïcidi:

Obsessió per la PERFECCIÓ – l’ANGOIXA pel no res – el SUÏCIDI com la solució

PERFECCIÓ.

No vull que se surti d’allò comú. L’excepció és el que atrau al diable. 3.

S’explica que en el món acadèmic la Sylvia… “siempre desplegó tremenda eficiencia y hacia las coses bien sin apenas esfuerzo. […] Sacó beca tras beca en Wellesley. Entró en la universidad con una beca sufragada por una novelista romántica y millonaria […] ganó varios premios universitarios, de poesía. En la universidad la animaban a escribir, sorprendidos por su imaginación e inventividad. […] Era estudiante brillante i trabajadora, siempre con excelentes notas.”4. L’obsessionava aconseguir resultats perfectes, que destaquessin de la resta. Es volia veure com a un ésser brillant i especial, en tots els aspectes. Tot i els èxits acumulats, Sylvia dubtava de la seves capacitats. Veia diferències entre una intel·ligència masculina (científica i sistemàtica) i una femenina (perceptiva). Al tenir consciència de que la figura masculina, la que normalment o amb més facilitat rebia un posicionament superior al d’una dona, va passar per un període llarg d’acceptació del les seves pròpies capacitats, sentint-se acomplexada per figures masculines referents i properes a ella.5.

 I com es perdran les vostres danses nocturnes. En matemàtiques? 6.

Necessitava viure envoltada d’èxit acadèmic i personal, i a poder ser, fusionar ambdues coses. Com? Esposant-se amb un home participant de la producció cultural del món intel·lectual del moment. Suposo que, d’una manera inconscient, el matrimoni per Sylvi  havia de ser una estratègia més per apropar-se a l’ideal de vida que anhelava. 7.

La vida perfecte d’una dona dels anys 50 consistia, primerament, en esposar-se amb un home atractiu i formar una família. El seu paper seria el de bona esposa. L’anhel a la perfecció dominava totes les decisions preses, aquest obsessió encegava els seus propis desitjos, la feia actuar de manera impulsiva, anul·lant la seva part inconformista o reflexiva. Es qüestionava constantment el model de vida establert d’aquella època, mil dubtes li corrien constantment pel cap. Tenia com a referència femenina la seva mare, en la seva joventut, estudiant universitària i posteriorment professora, que deixà d’impartir classes després de casar-se, a petició del seu marit, per dedicar-se exclusivament al manteniment de la llar i els fills. A la Sylvia l’angoixava trobar-se en una situació semblant a la de la seva mare; no volia ser eclipsada per el mascle i sumir-se a la voluntat d’aquest, donar-li tot el poder, privilegi o protagonisme dins la relació. Si una cosa tenia en ment era desenvolupar la seva vocació: escriure, i això no li negaria cap tipus de coacció social. Tot i els dubtes, va opta per  l’opció del matrimoni.

Va conèixer a Ted Hughes, “el hombre más fuerte del mundo, exalumno de Cambridge, brillante poeta”. Es van casar. El primers mesos vivia el somni del matrimoni perfecte, fins que al cap de poc va tenir la primera decepció: semblava que l’home li demanava que ella s’encarregués de totes les feines domèstiques, i com a conseqüència ella no trobava el temps ni la tranquil·litat per escriure. Ella i Ted eren, de cop, dos “estranys silenciosos”. El somni del matrimoni perfecte, mica en mica, s’anava enfonsant, “estar casada con el hombre más maravilloso del mundo no era el arrobamiento permanente que había imaginado. La entrada del diario de julio terminaba tristemente: «El mundo se ha vuelto tortuoso y amargo como un limón de la noche a la mañana.»”8.

ANGOIXA.

Dintre meu hi viu un crit. De nit surt a frec d’ala i busca, amb urpes, una cosa per estimar. 9.

L’autoexigència mal gestionada sovint crea una tensió que col·lapsa el cos i turmenta el cervell. Si et veus abduït pel cercle de les obsessions i cedeixes a complir-les fins veure resultats perfectes, molts cops, entres de dret en una crisi nerviosa.

L’autoexigència li feia confondre els seus èxits amb el que realment era ella mateixa. En els seus moments de màxima tensió dubtava de les capacitats a les quals s’havia aferrat per aconseguir el propòsit d’èxit en l’escriptura. Una doble personalitat de Sylvia, inepte i pobre interiorment, creixia de manera monstruosa al costat de la Sylvia real, alimentant-se del seu fracàs i agreujant el seu estat psíquic. El seu cap era buit, la seva ment era ordinaria, les seves capacitats no arribaven als objectius que ella mateixa s’havia marcat. Temia enormement que el seu voltant es donés compte del RES que forjava el seu cervell, del ser simple que encarnava.10.

I quin era el destí d’una dona sense cap talent? Sense cap ambició? La primera depressió de la Sylvia, va ser quan ella “sabía que no estaba preparada para ser una gran escritora, pero ése era su sueño. Tampoco podía imaginar-se llevando una vida limitada y dependiente como la esposa de un médico ni como la de su madre. Su ambición chocaba con su sensibilidad y su cultura. Como mujer de los años cincuenta, debía casarse y tener hijos. ¿Cómo podía ella (tal como se veía, desamada y culpable) atreverse a pensar en una vida distinta?”11. Aquesta primera crisi va portar a la dona amb l’ambició de ser escriptora al primer intent de suïcidi.

La teràpia a la seva depressió, consistia en acceptar-se primer a ella mateixa, i després sentir-se còmode en un sistema de valors familiars amb els que ella no hi creia. El matrimoni, per exemple? I la dinàmica matrimonial era la causa de “«no alcanzar mi yo profundo». Los días pasaban y aumentaba la sensación de culpabilidad.” Una culpabilitat transformada en forma d’“«ave del pánico», un estado de parálisis que le impedía escribir y vivir algo útil.”12.

La següent depressió significativa va néixer a partir de la traïció del seu marit. Una separació sobtada que va trencar amb els esquemes de la seva vida “perfecte”, tot i així la situació tenia parts positives, era el moment per desenvolupar el seu talent en plena autonomia. Li explicava així a se mare en una carta: “No creo en el divorcio y nunca pensaría en eso, pero sencillamente no puedo seguir con esta vida angustiada y degradada que he estado llevando, que me ha dejado sin ganas de escribir, y prácticamente me ha quitado el sueño y está a punto de arruinar mi salud […] He puesto mucho en juego y soy una persona con demasiada riqueza interior para contentarme con vivir como una mártir… quiero una separación clara, para poder respirar i reír y divertirme de nuevo.”13.

Una depressió alimentada per un sentiment de còlera, que per una banda la va portar a emmalaltir, i veure’s en l’estat fatídic d’una esposa abandonada, malalta i a càrrega de dos fills. Però aquest mateix sentiment, viscut des de l’extrem, va ser un camí per experimentar i trobar l’expressió del “propi JO”. Va explorar en el fang i la porqueria de la seva pròpia situació per treure el màxim d’això. 14.

SUÏCIDI.

Morir, és un art, com qualsevol cosa. Jo ho faig excepcionalment bé. 15.

 I arribem al final d’una ment dominant d’un cos fisiològicament sà, encara lluny de la mort ineludible, que decideix matar-se. D’aquesta època, d’on surt la poesia més sincera de la Sylvia Plath, la més profunda, fruit d’un dolor extrem que la penetrava fins la mèdul·la, i del mateix camí cap al Jo profund, en aquell moment emmalaltit, en surten aquests versos punxants, foscos, els característics de la poesia de Plath.

“Toda su poesía está impregnada por la obsesión de la muerte. El hecho de que, al fin, la muerte ganara la última batalla viene a velar la sinceridad de la obra.”16.

El meu cap pensa en el suïcidi, però no el contempla com a opció. Intento empatitzar i m’és impossible. Com es pot interpretar la decisió d’una dona, amb un objectiu clar, que renunci a la vida i alhora a aquest desig? Tan intensa devia ser l’emoció per pensar que mai res la faria sentir res més intens? Tan convençuda estava del resultat de la seva última obra va deixar preparada sobre el seu escriptori abans de morir? Sobre allò últim que havia escrit, no en necessitava cap aprovació. Estava segura d’haver assolit la perfecció? Si fons així, es un acte de supèrbia envejable. Ell llibre que hi havia sobre la taula quan van trobar a Sylvia morta era Ariel, on es troben els últims poemes que va escriure. Un llibre ordenat i calculat des de la primera fins l’última paraula. Ordenat de manera que tot tingues un sentit i un missatge concret. Un llibre editat per Hughes, després del seu suïcidi, on l’editor, al seu criteri va canviar l’ordre i suprimir alguns poemes.

NOTES.

  1. Poema: Lady Lázaro. De Sylvia Plath.
  2. PUÉRTOLAS, Soledad. Sylvia Plath, en el círculo oscuro de la muerte. Revista de Occidente Nº 20, 1983. 63
  3. Poema: De «tres mujeres». De Sylvia Plath.
  4. PLATH, Sylvia. Antología. Versión de Jesús Pardo. Barcelona: Plaza & James, S.A., Ediciones, 1974.21
  5. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. “Sylvia tardo mucho en comprender que su tipo de inteligencia (la percepción penetrante y en apariencia poco sistemática de poeta) era tan válida como el talento más científico de Otto Plath y de Dick Norton. Tenía que luchar con siglos de clichés sobre las falacias de la intuición femenina contrapuesta con la lógica del hombre.” p.95
  6. Poema: Les danses de la nit. De Sylvia Plath.
  7. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. Amics, externs però propers, a la seva relació amb Ted ho veien d’aquesta manera; “Su persecución de Ted (se interpretaba así el noviazgo) era solo un intento manipulador más para ascender en su carrera uniéndose a alguien tan prometedor como parecía Hughes.” p.151
  8. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. p.154
  9. Poema: Om. De Sylvia Plath.
  10. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. “Yo no eran nadie. Y de repente, empecé a temer que los ojos me estallaran como pompas de jabón y todo el mundo viera que dentro no había nada, solo un amasijo repugnante. Y tenía miedo de que mi podredumbre interior brotara afondo en llagas y verrugas, gritando «traidora, pecadora, impostora.»” p.108
  11. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. p.102
  12. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. p.176
  13. PLATH, Sylvia. Cartas a mi madre. Barcelona: Grijalbo Mandadori, S.A., 2001. 326
  14. WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001. p. 177
  15. Poema: Lady Lázaro. De Sylvia Plath.
  16. PUÉRTOLAS, Soledad. Sylvia Plath, en el círculo oscuro de la muerte. Revista de Occidente Nº 20, 1983. 63

BIBLIOGRAFÍA.

BECKER, Jillian. Los últimos días de Sylvia Plath. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2004.

MALCOLM, Janet. La mujer en silencio. Barcelona: Editorial Gedisa, S.A., 2004.

PLATH, Sylvia. Antología. Edición de Jesús Pardo. 2ª edución. Madrid: Visor Libros, 2013.

PLATH, Sylvia. Antología. Versión de Jesús Pardo. Barcelona: Plaza & James, S.A., Ediciones, 1974.

PLATH, Sylvia. Ariel. Barcelona: Columna S.A. 1994

PLATH, Sylvia. Cartas a mi madre. Barcelona: Grijalbo Mandadori, S.A., 2001.

PLATH, Sylvia. La campana de vidre. Barcelona: Edhasa, 1986.

PUÉRTOLAS, Soledad. Sylvia Plath, en el círculo oscuro de la muerte. Revista de Occidente Nº  20, 1983.

WAGNER-MARTIN, Linda. Sylvia Plath. 2ª edición. Barcelona: CIRCE Ediciones, S.A., 2001.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s