Rebecca Horn i el cos-objecte. Les pròtesis que modifiquen la corporeïtat.

Per Marina Querol

En l’obra artística de Rebecca Horn, existeix una motivació per visualitzar un cos imaginat amb noves formes que semblen formar part del mateix cos. En les seves peces es juga amb l’imaginari i ho posa a proba sobre el cos, amb l’ús de pròtesis. Quan les pròtesis es col·loquen a sobre del cos, les mateixes, replantegen o forcen el cos a funcionar de la manera en que estan pensades les pròtesis.

Horn comença a construir les pròtesis a mitjans dels anys seixanta. En aquella època l’artista alemanya es trobava en un mal estat de salut mentre vivia a Barcelona, completament debilitada i aïllada a causa d’una malaltia respiratòria, va començar a treballar amb materials suaus que la permetien treballar des-de la comoditat del seu llit. A partir de la seva debilitat comença a somiar amb el cos il·limitat i imaginar el cos humà en diferents situacions per les que ella va proporcionar una extensió o pròtesis per a realit

 

Només el fet que es diguin pròtesis, no és del tot correcte, per que tradicionalment, tenen unes connotacions i propòsit mèdic. Amb la funció principal de reemplaçar una part del cos perduda i recuperar el funcionament mecànic d’aquesta. En el cas de les pròtesis de Horn es tracta de parlar d’un replantejament de les funcions corpòries normals i afegir-ne de noves amb intencions diferents darrere en cada una d’elles.

Existeix un element performatiu que acompanya aquestes pròtesis, que un cop aplicades al cos, es canvia la manera en que el cos coexisteix amb l’entorn i forma nous vincles i entre el cos i l’entorn. Aquest concepte s’explora especialment en les pròtesis que estan pensades per ocupar amb el cos l’espai on està situat. La funció principal per les pròtesis, es la visualització del cos en l’imaginari de Horn, les pròtesis son el mitjà de diàleg entre el cos i l’entorn o la nova funció que li vulgui aplicar. Amb la pròtesi es provoca un canvi en la fisiologia del cos i modifica els moviments naturals. Trobem  pròtesis on s’immobilitza una part del cos per poder aportar el nou moviment que aporta la pròtesis. Per tant, es forma una situació contradictòria. Amb l’aplicació de la pròtesi, s’aporten noves funcions però al mateix temps es treuen d’altres d’importants. Amb les imatges de les pròtesis en acció, es pot apreciar aquest canvi en la manera en que es comporta el cos, el qual sembla quasi forçat i constreta per la estructura de la peça, que condiciona la postura i el posat corpori. Es probable que en la proposta de Horn, es busqui construir el cos-objecte, que està obligat a realitzar les funcions que son aportades per la pròtesi, el cos humà i tot el que aporta aquí és que li dona sentit a la peça. Veure l’objecte per si sol pot ser visualment interessant però, manca de sentit i intencionalitat, el cos completa la peça i realitza les intencions.

 

 

 

 

Les pròtesis de Horn tenen una doble intencionalitat, una tracta d’introduir noves funcions al cos i l’altra proposa estendre el volum d’una part del cos, d’aplicar noves estructures i dimensions al cos mentre actua en l’entorn proposat. En el següent apartat analitzo algunes de les seves pròtesis.

 

Aplicació de noves funcions corpòries 

White Body Fan

Funció : Plantejament de nous volums corporis. El Cos/Objecte. L’ immobilització del cos a causa de la Pròtesi. Una única funció corpòria- el plegat i el desplegat dels braços.

Es tracta de dues estructures fetes amb teixit i vares de fusta les quals es situen entre l’interior dels braços i els costats del cos. Les estructures estan agafades al cos de manera que les cames queden immobilitzades i només permeten el moviment de dalt a baix dels braços adjuntats a la pròtesi. Aquet moviment permet plegar i desplegar el ventall.

 

 

El simple moviment dels braços queda prolongat per l’estructura, en aquet cas, al moviment mundà se li dona una nova funció i importància, que es aquet desplegat del ventall o les ales. El desplegat planteja nous volums aplicats al cos, però li treu funcions, de manera que es genera aquet vincle entre la pròtesi i el cos, que replanteja la funció  del cos i el minimitza  transformant-lo en objecte. La pròtesis condiciona la corporeïtat.

 

 

b306dad1eddd24eab625b356a524e4ba
White Body Fan 1972

 

Pencil Mask

Funció: pròtesi per una acció  humana fora de context, plantejament nou per dibuixar, aplicar una nova funció a una part del cos no designada prèviament per aquesta, intercanvi de funcions ja que les mans no estan en ús.

El Pencil Mask, tracta d’aplicar una funció o acció natural a una part del cos on no es practica aquesta acció, que en aquest cas seria la funció de dibuixar amb llapis. Horn va construir una màscara amb llapis per transformar aquesta acció manual en una acció facial. Amb aquesta pròtesi el cos també queda obligat a complir les funcions que li proporciona la màscara. La pròtesi té un aspecte performatiu, on la mateixa artista es col·loca la màscara i dibuixa amb ella sobre un suport de paper. En el vídeo es pot observar com el cos actua segons la pròtesi el fa treballar, mentre cap altra part del cos està en acció. Tant sols el cap que amb el moviment i la màscara, va generant un dibuix únic que no es podria aconseguir cap altre igual dibuixant de manera tradicional, perquè no es pot imitar el moviment i la pressió del cap amb la pròtesi que faria de eina de dibuix i un nou plantejament. També, al posar-se la màscara hi ha un element humorístic i absurd present en la manera en que es presenta. Per què dibuixar amb el cap, quan tens la funció en control amb les mans? Amb aquesta pròtesis, Horn pretén amplificar les capacitats funcionals del cap. El cap que pensa, el cap que crea.

 

RebeccaHorn.jpg
Pencil Mask (1972)

Extensió d’una part del cos

Unicorn

Funció: estendre el volum del cap, hibridar realitat i imaginació, irònic, crear confusió.

Aquesta va ser la primera pròtesi que Horn va construir, tal com el seu nom indica, es tracta d’una banya que s’estén de la part superior del cap, en vertical. Aquesta peça no tracta de comunicar cap funcionalitat a part de la voluntat de descontextualitzar el cos. La peça es presenta de manera que, es veu al portador en completa normalitat caminant pels camps de blat amb aquesta estranya extensió que capta l’atenció dels que la veuen en persona i tenen una percepció de anormalitat cap aquesta. Aquesta peça també està carregada de simbolisme, la banya blanca representa la puresa i la innocència que també es relaciona amb el que representa l’unicorn com animal mitològic.

 

AD04439-003.jpg
Unicorn (1970)

Finger Gloves i Arm extensions

Funció: Canvi en la fisonomia i normalitat del cos. Deformació /exageració corpòria. Estan plantejades en un entorn designat, per intentar tocar els extrems d’una habitació. Li treu la funcionalitat als dits.

Una de les seves primeres obres  on comença a experimentar amb la prolongació del cos. L’intent d’estendre, ampliar o reduir el cos mitjançant l’aplicació d’extensions tèxtils al cos. En arm extensions, explora una nova experiència corpòria en l’espai tractant la limitació física. Per l’altra banda finger gloves, posa en pràctica un canvi en la fisonomia dels dits que fa que siguin estesos de manera exagerada, de tal manera que acaba modificant el posat del cos un cop s’ha posat la peça, el que es comunica aquí és un nou plantejament per veure què passaria si el cos tingués aquesta extensió i com canviaria la nostra relació i reacció amb el entorn.  El cos queda encorbat, deformat pel pes d’aquesta forma.  La performance intenta provocar i sorprendre al públic mentre s’improvisava els moviments del cos portant els guants. Aquesta performance va inspirar la seva sèrie d’Exercicis Berlinesos en l’any 1974 anomenada; “tocant les parets amb les dues mans al mateix temps”. Per aquesta sèrie va construir més peces amb llargàries específiques que encaixen en l’espai seleccionat.

th.jpg
Arm Extensions (1968)
Rebecca horn .1
Finger Gloves (1972)

 

Les pròtesis de Horn ens fan reflexionar sobre la nostra corporeïtat humana, amb les pròtesis aconsegueix modificar no només la fisonomia sinó també a postura i les accions normals humanes. Aquestes pròtesis ajuden a hibridar la realitat i l’imaginari en una època de conflicte social. Les extensions corpòries s’apropien del cos i el dominen, el cos esdevé el suport de la pròtesi i aquesta queda humanitzada pel cos, aquesta hibridació dels dos elements, genera un nou cos, el cos-objecte, la seva morfologia i funció completament modificada per les pròtesis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s