De la relíquia al souvenir

Per Carla Cànovas.

El souvenir com a objecte fetitxe on abocar els records. Més inclús, el souvenir com a substitució del lloc, i finalment de la pròpia experiència.

Una bola de vidre. Dins, si la mous, cauen flocs sobre la Sagrada Família… Sí, a Barcelona, tots ho sabem, hi neva sempre. Una gorra amb la senyera, lletres brodades en blanc: ‘Barcelona’ i al costat, brodada també per una màquina a la Xina, la Cibeles i ‘FIFA’. Curiós…torres Eiffels en miniatura, samarretes, etc…

Colom ja va souvenitzar als esclaus indígenes durant la colonització. Amb les peregrinacions o viatges per motius religiosos, apareixen les relíquies, les quals podríem considerar els primers souvenirs o la mare d’aquests, alhora com també els primers viatgers per motius de conquesta. Potser no tant en quan a la reproductibilitat i la objectualització d’aquestes, ja que eren objectes suposadament originals i no n’hi havia dos d’igual, ni és quelcom que estigui a l’abast de qualsevol. Però si que conceptualment, ja apareix el sentit d’establir un vincle entre experiència i objecte per abocar en ell tota una narrativa de quelcom passat i venerar-ho. Com explica Óscar Guayabero a l’exposició Efecte Souvenir, “A le Grand Tour, als segles XVII i XVIII, ja sorgeix la necessitat de ‘posseir’ objectes del lloc visitat, com a prova que s’hi ha anat i que s’hi ha viscut una experiència i s’ha fet palesa en el viatger.”1. El desig de mostrar el ‘jo he estat aquí’, barrejat amb el ‘això és meu’ (la possessió de béns materials) neix la souvenització de les coses. Però el concepte de souvenir, que es va introduint a poc a poc dins l’imaginari col·lectiu, es gesta de la manera més naïf i innocent; agafar una cosa d’un lloc on hem viscut una experiència i emportar-te-la. Quantes vegades ho hem fet? Emportar-se una pedra d’aquell cim que ens va costar tant pujar, agafar una petxina d’aquella platja on vem observar aquella posta de sol, aquella fulla seca del primer viatge amb amics, una entrada al concert dels 18, i el bitllet d’avió al punt més llunyà de casa…Doncs d’aquesta manera tan intuïtiva és com apareix la idea d’objecte-record, de souvenir. Aquest fet implica la descontextualització, extreure’l del seu lloc i col·locar-lo en un espai diferent. Aleshores, aquest objecte es revalora a partir d’abocar-hi el nostre record de l’experiència. Per tant, l’objecte té valor, no per si sol, ja que físicament pot ser qualsevol cosa, en el sentit més ampli, sinó que té valor perquè està directament relacionat amb una vivència immaterial associada a la nostàlgia.

La nostàlgia és un element bàsic en la formació del concepte de souvenir. És el sentiment que ens duu a, conduïts per la tristesa, pena o melancolia que acostuma a produir el record d’alguna cosa passada, arrapar-nos a quelcom tangible, tocable o visible per projectar-hi allò abstracte. Per tant, alhora que l’objecte serveix per a fer memòria, és a dir, recordar fets, també la desdibuixa. El fet d’associar la memòria a l’objecte fa que el record muti, es transformi i es distorsioni, ja que les sensacions i emocions s’influencien d’aquell objecte concret, i per tant creem una nova relectura. A més, l’aspecte de la distància de temps entre l’experiència i el record, fa que la narració que generem respecte al passat sigui desenvolupada des d’una prèvia selecció conscient o inconscient que sempre ens duu a positivar els fets passats, i quedar-nos amb allò “bo” de la vivència. Ficcionem el relat de l’experiència i l’anem variant fins a crear-ne una versió des d’una visió positivadora. Per tant, entenem com a aquests objectes els acabem atribuint propietats més enllà de la seva capacitat física, i entenem aquest objecte com a corporització de tota una experiència viscuda.

Però que passa quan el souvenir no és per nosaltres, sinó que el comprem per a portar-lo a algú que no ha estat amb nosaltres? És quan es planteja aquesta conjectura i es difon com a pràctica habitual del viatger (comprar souvenirs per a regalar) quan apareix el souvenir icònic. Cada ciutat, cada poble, cada país, etc. té la seva cultura, costums i tradicions, i amb elles els seus objectes, eines i artefactes pertinents. És obvi que si el viatger vol endur-se alguna cosa d’aquell lloc, esculli entre les més característiques d’aquest, per a fer-ne una clara i ràpida distinció en observar-lo i sobretot en regalar-lo. Així, l’objecte souvenir comença sent aquell objecte més arrelat al territori visitat, senzillament per a facilitar i agilitzar la relació amb el record i la identificació amb el lloc. Quan el souvenir no és per nosaltres, sinó que és per a aquella àvia que mai ha sortit del país, o aquell tiet que no té gaire bona memòria, aleshores apareix la iconicitat. Ells necessiten que els portis quelcom ràpidament identificable amb el lloc, quelcom que no impliqui marge d’error o que pugui dur a la confusió. A tu et serviria un tros de paper perquè tens una vivència amb què relacionar-lo, però per ells seria un simple tros de paper com mil més.

És per això que s’inicia una nova manera de generar souvenirs; seguint un exercici de reducció de la complexitat del lloc amb un únic missatge o imatge molt unitari, per com diu Guayabero “(…) generar icones unívoques.”2. Desenvolupar una simplificació de personalitat i identitat que ho representi tot. Un símbol, una senyal, un signe, que sigui capaç d’englobar-ho tot. Trobar un element que sigui el resum d’un lloc és molt complicat, i és per aquest motiu que cada vegada més s’estén el fet que el souvenir acaba produint-se no per la seva autenticitat o relació amb el lloc, sinó amb l’objectiu de donar respostes a les expectatives dels viatgers, compradors i receptors. Per tant, la simplicitat ha regnat en aquest món. Dos recursos molt habituals per a resoldre aquest problema han sigut les reproduccions de monuments, o els logotips del nom de la ciutat. I precisament són aquests, els que acaben sent els majoritàriament seleccionades entre els turistes, segurament perquè són els més fàcilment reconeixibles en relació al lloc. Vetllant per la ignorància…

Amb l’arribada de la producció en sèrie tot el mecanisme intern de la producció de souvenirs s’agilitza i es comencen a generar volums absolutament desfasats d’aquests. L’estoc excedent s’ha de poder vendre igualment, així que comença la difusió i ampliació territorial dels souvenirs, de manera que s’acaba generant una apropiació sense sentit. És per aquest motiu que trobem barrets mexicans a Barcelona, per exemple. Aquest fenomen s’anomena souvenir per extracció. És aleshores quan s’exemplifica més el fet que el que s’acaba venent és el que el turista espera trobar i comprar encara, inclús, que la relació de l’objecte amb el lloc sigui d’allò més trivial.

És per tot aquest seguit de fets que el souvenir s’ha anat transformant brutalment amb el temps, i ha passat de ser una “cosa” qualsevol amb un sentit únic per al viatger, fins a convertir-se en un producte dissenyat especialment tenint en compte el que requereix el turista d’allà, i produït en sèrie segurament lluny del lloc on es vendrà. Això sí, l’únic que roman immutable és el fetitxisme i la superstició que projectem sobre aquest. Si formalment ha patit moltes transformacions, el més essencial és que continua sent un element tangible al qual atribuïm unes propietats que van més enllà de les seves capacitats físiques. Mai ens podrem deslliurar d’utilitzar-lo com a eina per a recordar, però està a les nostres mans escollir quin grau d’iconicitat escollir.

virgenSONY DSC

1. DISSENY HUB BARCELONA, El souvenir, un objecte fetitxe a la nova exposició del DHUB Montcada, Arxius Disseny Hub Barcelona, 2009 p. 1 

2. GUAYABERO, Oscar, Efecte Souvenir. Fetitxes de viatge, més enllà dels tòpics (en línia) 2009. (consultat: 15 març 2017)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s