LEONORA CARRINGTON, ANTAGONISTA AL COMPLEXA D’ELECTRA. UNA DONA DE MOLTES DONES “SURREALISTES”.

Per Berta Osés i Talamàs

Surrealisme, gran amic de la psicoanàlisi. Igual d’amics que ho són l’home blanc de dretes i l’home blanc d’esquerres. La seva disputa es façana, perquè jugar a ser una víctima, o fer-se el boig, mola. Fins que ho ets de veritat.

nom masculí

Moviment artístic i literari que sorgeix després de la Primera Guerra Mundial, als anys 1920 a França, s’inspira en les teories psicoanalítiques per intentar reflectir el funcionament del subconscient, deixant totalment de banda el control racional. Generalment el moviment gira en torn a la personalitat, o doctrina, d’André Breton.

Demagògia surrealista.

La Historia de l’Art, en majúscules i sublim, defineix a Leonora Carrigton com una pintora surrealista, parella de Max Ernst i, just després de que es trenques la relació, ingressada en un hospital psiquiàtric a Santander. Després d’aquestes tres “fites” biogràfiques se n’explica poc més. La història de l’art, mundana, pren aquesta aquestes fites com una primera etapa de l’artista, i segueix interessant-se per la transgressió, personal i creativa, fins la seva maduresa.

Per el posicionament progressista i la passió per allò irracional, per la part ideològica, i la gran quantitat de dones que es van incorporar al grup, el surrealisme ha reivindicat una aparença feminitzada. Per primera vegada en la Historia de l’Art un moviment, on els homes que el formaven lluitaven precisament contra el mal que havia general allò masculí, necessitava la dona per combatre’l, la feminitat per generar un canvi. Respirem i… PERÒ per fer-ho, no necessitaven precisament el personatge femení, sinó la seva personalitat, els encarregats de personificar-ho, per tant, serien els homes. Es a dir, el concepte geni/artista seguiria adoptant una forma masculina, la dona, per si un cas, prendria el paper de musa.

El pes de les estructures socials.

Leonora Carrington neix a Londres el 1917, i explica, de manera fictícia, que els seus “primeros años de vida transcurrieron en medio de agotadores estudios de las condiciones geológicas de los campos de juego submarítimos para personas desplazadas. Esto, por supuesto, me llevó lejos de mi tierra natal y sin embargo amplió y extendió el campo de mi conciencia a tal grado que tuve que recurrir a un jíbaro especialista en reducir el tamaño de la cabeza”. Estudia art contra-posicionant- se al credo catòlic i aristocràtic familiar. Escapant-se amb Max Ernst, la seva parella, substitueix un pare per un altre. Un pare no biològic però si sentimental, vint-i- sis anys major que ella.

Sens dubte Ernst va ser una influència molt preada per a Leonora, però les grans influències poden arribar a saciar. Van estar vivint dos anys junts, la relació s’estava acabant quan van arrestar a Max per tancar-lo a un camp de concentració. A Leonora li van arrencar el vincle emocional al qual es sostenia. L’angoixa la va col·lapsar, va entrar en bogeria, i va ser internada a un psiquiàtric de Santander. Va ser tractada amb dosis de Cardiazol, per generar-li convulsions cerebrals, fer-la tornar a la lucidesa.

Apatia cap al paternalisme bretonià.

Els surrealistes, a través del marxisme i psicoanàlisis “alliberen” la dona, convertint-la en l’essència màxima del moviment. Estrella de Diego, en un escrit per al catàleg d’una exposició de l’any 2008, titulada Amazonas del Arte Nuevo, escriu “ En primer lugar, convendría analizar hasta qué punto marxismo y psicoanálisis liberan a la mujer. El caso del primero, las relaciones entre el padre y las hijas rebeldes, que quieren estar en primera línea también en los momentos de paz, son un terreno escurridizo mal estudiado y no hace falta explicar por qué.

En cuanto a la liberación del psicoanálisis, es de sobra conocida la poca pericia que Freud, primero, y Lacan, después, mostraron a la hora de construir de forma plausible la subjetividad femenina.” A la pràctica, el surrealisme bretonià, era un sistema tancat, seguia restringint la posició social de la dona. La dona seguia sent un ésser desitjable i no desitjant. Les surrealistes eren les projeccions de les aspiracions i fantasies de Breton.

Carrington, per exemple, es negava a interpretar el paper que el papa Breton li havia atorgat en el grup. En una article del País, de l’any 1993, ella mateixa descriu així la situació; “Era un grupo compuesto esencialmente por hombres que trataban a las mujeres como musas. Eso era bastante humillante. Por eso no quiero que nadie me llame musa de nada. Jamás me consideré una femme-enfant como André Breton quería ver a las mujeres.”

Les dones surrealistes mai han seguit els discursos paternalistes de Breton, només n’han explorat els punts que els hi convenia. Aquesta afirmació la fonamenta el fet de que totes aquestes dones, algun cop vinculades amb el surrealisme, ha trobat el seu propi camí fora del cercle surrealista per seguir produint obra artística. Han sigut artistes, no muses.

Un trànsit cap a la supressió de les coaccions socials.

Un dia de maig del 1940, viatjava des de Saint-Martin cap a Espanya un Fiat amb tres passatger, Catherine, Michel i Leonora. Volien allunyar-se al màxim dels nazis alemanys. Durant el camí Leonora va començar a notar una extrema simbiosi amb el seu entorn, cos propi i exterior reaccionaven simultàniament als mateixos estímuls, fins al punt de ser unitat.

“Yo intentaba comprender este vértigo mío: que mi cuerpo ya no obedecía las fórmulas arraigadas en mi mente, las fórmulas de la vieja y limitada Razón, que mi voluntad no engranaba con mis facultades motoras .” De camí a Espanya va començar l’episodi psicòtic de Leonora.

Un episodi on Van Ghent, un soci nazi de l’empresa del seu pare, “era mi padre, y el enemigo de la humanidad; yo era la única que podia vèncer-le…” La figura del pare era amenaçant per ella, els pares eren el seu gran enemic; “Me esforcé en convencer-le de que la Guerra Mundial estaba siendo dirigida por un grupo de personas – Hitler i la Cia – que en España estaban representados por Van Ghent…” Homes poderosos com el seu pare, dels que s’hi havia d’alliberar amb la força metafísica. Amb la ment.

Leonora lluitava per la seva estabilitat i autonomia lluny d’un home. Els fonaments que li havien proporcionat estabilitat fins a les hores, s’havien enfonsat de la nit al dia. Es trobava sola i fràgil en mig d’un deliri. Només l’ajudarien els germans, els homes iguals a les dones, “He aquí a mi hermano que ha venido a liberarme de los padres.” En aquell moment estaven lluny.

Però només ella sola podia desprendre’s de la vida passada que l’havia fet arribar fins aquell estat. “Más que nunca anhelé liberarme de todas las coacciones sociales; para lo cual regalé a Van Ghent el pasaporte de Max, pero este no lo aceptó […] recuerdo que contesté – Comprendo, debo matarle yo – o sea, desconectarme de Max.” En aquell moment havia d’encarar una nova vida sense un pare – aquest que pot ser biològic, sentimental, teològic o que el seu nom acaba en -isme – que certifiquí que les opcions triades no et duran a patir el més dels grans dolors insuportables.

Després de la tercera dosi de Cardiazol “entré en estado de postración indolora que se suele seguir en este tipo de tratamiento. Cuando desperté, don Mariano estaba junto a mi cama. Me aconsejó que no volviera con mis padres. En ese momento recobré la lucidez.”

Tenint en compte que des molt abans del segle XX la raó humana ja se sustentava sobre una base científica, i el psiquiatre era una figura prescriptora d’aquest paradigma positivista, aquesta última cita cobra significat.

Bibliografía.

Amazonas del Arte Nuevo. Madrid: Fundación Mapfre 2008

CARRINGTON, Leonora. Memorias de abajo. 2ª edición. Madrid: Ediciones Siruela 1992.

CARRINGTON, Leonora. Leonora Carrigton. Textos de Juan García Ponce y Leonora Carrington.

México D.F: Ediciones 1974.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s