LA BARCELONETA. LA VIDA EN UN QUART DE PIS.

Per Guillem Roig

DSCF2827

És un dia de finals d’agost, fa una calor insuportable, grups heterogenis de persones desfilen cap a la platja travessant el barri mentre un grup de nois els observa des de la porta d’una planta baixa. Els joves sense samarreta i amb l’uniforme d’estibador, seuen en rotllana escoltant música en una escena més pròpia d’un poble, les banderes penjades dels balcons ens recorden que som a una part molt particular de Barcelona, El barri de La Barceloneta. M’hi acosto

– Hola, que tal? Soy el nuevo vecino del primero, acabado de mudarme. Me llamo Guillem.

– Hola. Eres de aquí? De Barcelona?

– Si, nací en Sants.

– Sants? Eso esta bien no? Porqué has venido a vivir a La Barceloneta? Este barrio da asco, ya no es como antes.

La Barceloneta és el barri més nou del districte de Ciutat Vella de Barcelona, els 1,3km2 que ocupa han sigut sempre un referent gastronòmic de la ciutat, amb bons bars de tapes i una gran oferta de peix i marisc de qualitat, avantatges de ser un barri pesquer, ja que bona part dels seus veïns encara tenen una vinculació directa amb el port.

El barri té forma triangular, el vèrtex més occidental es situa a la plaça Pau Vila on es troba la Facultat de Nàutica i a prop de la boca de metro; a continuació s’estén paral·lel a la ronda fins al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Port olímpic, a l’est limita amb les platges del Somorrostro, Barceloneta, Sant Miquel i Sant Sebastià fins a l’espigó on trobem el majestuós Hotel Vela i seguint el passeig Joan de Borbó fins a tornar altre cop a la plaça Pau Vila.

La Barceloneta en la història.

La història del barri comença a mitjans de segle XVIII. La Barceloneta es construeix l’any 1753 a partir d’un projecte d’urbanisme militar de l’enginyer Juan Martín Cermeño; el barri serà un encàrrec del que aleshores és el capità general de Barcelona, el Marquès de la Mina. Al principi la creació de la Barceloneta era una resposta a l’enderroc del barri de la Ribera, un grup de cases al costat del mercat del Born que van anar a terra per alliberar l’espai reservat a la construcció de la Ciutadella, una obra militar destinada a controlar la ciutat després de la Guerra de Successió de 1714. El 1715, un any després de perdre la guerra, el govern borbònic redactarà un decret reial que adjudica 321 solars del sorral al costat del port a aquelles persones perjudicades que havien perdut la casa amb l’enderroc del barri de la Ribera. Joris Prosper van Verboom, enginyer lleial al rei Felip V i dissenyador de la fortalesa de la Ciutadella, desenvolupa un projecte per a la creació d’un barri al sorral fora les muralles que acull les famílies desplaçades per l’obra militar. Tot i això el projecte no s’aprovarà fins a 1749, en una nova versió, aquest cop de l’enginyer Juan Martín Cermeño, que donava preferència a persones amb alguna activitat relacionada amb el mar. No serà fins a l’any 1753, en un moment de reactivació econòmica gràcies al comerç que la ciutat manté amb Amèrica, que es portarà a terme una ampliació del port i la consegüent realització del projecte de Cermeño com a solució per a acollir als treballadors i resoldre així els problemes habitacionals de la ciutat. El barri no serà finalment ocupat per a persones reallotjades de l’enderrocat barri de la Ribera sinó que seran treballadors del port i les seves famílies els veïns del nou barri marítim de la ciutat.

El patró urbanístic militar de la Barceloneta és un exemple dels plantejaments propis de la il·lustració, un traçat racional, rectilini i d’illes de cases regulars. Els carrers rectes i les cases baixes eren una estratègia per facilitar-ne la circulació de les tropes així com per evitar que edificis alts molestessin els canons en la defensa de l’entrada a la ciutat per mar. La casa original del barri constava de planta baixa i primer pis, unifamiliar i amb sortida a dos carrers. Actualment només es conserva una casa d’aquestes característiques, és la seu del centre cultural La casa de la Barceloneta 1761 al carrer Sant Carles, entre els Carrers Sant Miquel i Sant Elm.

Durant la primera meitat del segle XIX, es van instal·lar grans empreses industrials al barri, l’exemple més clar és La Maquinista Terrestre y Marítima de la Barceloneta, una empresa metal·lúrgica que ocupava una gran extensió de terreny, l’espai que hi ha entre la plaça Pompeu Gener i L’Hospital del Mar. Aquesta activitat industrial va comportar un augment considerable de la població, el barri va passar de tenir 4.100 habitants (1822) a tenir-ne més de 15.000 (1859) o 20.500 habitants a principis de segle XX (1900); població que s’aniria reduint gradualment fins als 15.428 habitants que hi viuen actualment (dades 2005).

A partir de 1857 la Barceloneta passarà de ser un territori sota jurisdicció militar a formar part, com la resta de barris, de l’entramat urbà gestionat per l’ajuntament municipal; aquest fet en permetrà la renovació urbanística. El gran augment de la població va suposar un empitjorament de la vida al barri i va fer necessària una renovació urgent dels habitatges, millorant-ne els subministraments i provocant la partició de l’antic domicili unifamiliar en 2 i 4 parts, la base d’una casa de quart sobre la que s’edificarien fins a 6 pisos d’alçada.

Memòria, Turisme i gentrificació.

Avui en dia, La Barceloneta és un dels barris més afectats per la pujada dels lloguers, 17,51€/m2[1]; el procés de gentrificació que ha afectat la ciutat des de 1992, ho ha fet amb força en un espai atractiu per la seva proximitat amb el mar. L’augment del preu dels lloguers és una resposta a un mercat global de ciutats, del que actualment forma part Barcelona, on hi ha clients molt més atractius per l’especulació immobiliària que la classe popular que forma el teixit social d’aquest antic barri mariner. La compra massiva de finques senceres per part de fons d’inversions amb la intenció de convertir pisos en apartaments turístics, està expulsant mensualment a 107 veïns al districte de Ciutat Vella[2].

La Barceloneta és un barri atípic, la seva situació geogràfica, entre les vies de tren i el mar, ha fet que es conservés intacte fins als anys 90 quan, com la resta de la ciutat, sofrirà canvis estructurals per adequar-se a la candidatura olímpica. L’obertura de la ciutat al mar i l’eliminació de les vies del tren (espai que ara ocupa la ronda litoral al seu pas per la Barceloneta) van permetre la connexió del centre amb les platges i la revalorització d’aquell barri que havia restat oblidat durant tants anys.

Els pisos petits de 30 a 40m2, els famosos quarts, han provocat directa o indirectament una gran activitat a l’espai públic, la proliferació d’activitats de tot tipus als carrers i places doten d’una estranya vida desacomplexada per una ciutat moderna i privada com és la Barcelona actual. La proximitat entre les persones del barri és resultat d’un teixit social pràcticament homogeni que durant anys, ha compartit lluites i il·lusions creant un sentiment d’empatia generalitzat que ara sembla, pot desaparèixer.

La Barceloneta ha estat la gran oblidada durant anys, i potser afortunadament, ja que el descobriment d’aquest petit tros de terra per part de promotors i societats inversores, està provocant que es perdi la riquesa i la memòria d’aquest barri. Barcelona està substituint la realitat per quelcom de més amable i atractiu però rotundament fals i la Barceloneta n’és un exemple.

Que pot passar als nostres barris quan la dinàmica dels últims anys ens invita a pensar en una inversió de l’equilibri natural residents-turistes; quines conseqüències pot tenir que la meitat de les persones que pernocten a una ciutat ho facin de forma efímera. El turista manté sempre una relació distant i limitada amb la realitat d’una ciutat, que significa cedir l’espai d’aquesta a persones que no hi viuen? L’aposta social no serà mai una prioritat en una ciutat sense veïns. A través de l’anàlisi del fenomen del turisme i la seva relació amb un territori, ens hauríem de fer les següents preguntes: Són els turistes agents productors de ciutats? És un producte del turisme la ciutat que desitgem? Quin tipus de memòria generem d’un lloc que prioritza les activitats amb alt valor lucratiu i n’ofega la resta?

Han passat dos anys de la meva primera conversa amb aquells nois del barri, dos anys des que per primer cop vaig adonar-me que La Barceloneta no era un barri qualsevol, dos anys dels quals he sigut testimoni de la realitat d’un barri, d’una realitat que no és fàcil, com qualsevol realitat de qualsevol barri treballador i popular d’arreu, però si més no, és real i sincera.

Aquests dos anys en un quart de pis he tingut l’oportunitat de conèixer la resistència d’un barri que no es vol resignar a l’anonimat, un barri on la ge

nt encara es saluda i es para a parlar, un barri en forma de poble que ha vist com en els últims anys una ciutat afamada n’esfondrava la porta i deixava entrar als taurons.  Aquí a la Barceloneta, com en tants altres barris de Barcelona i ciutats d’arreu, es planifica sepultant la història i la memòria de les persones, s’edifica sobre els relats i s’intenta acabar amb l’ésser viu i incontrolable que és sempre un entorn urbà. Les ciutats són els seus veïns, i em preocupa en què es pot convertir Barcelona quan a poc a poc se’ns expulsa, se’ns allunya i se’ns nega la possibilitat de seguir-ne formant part. Barcelona és una ciutat controlada per interessos mercantilistes, un packaging perfecte del qual la classe treballadora no en forma part. El deliri turístic fa, com escrivia Jordi Borja, que banalitzem l’atractiu de la nostra ciutat[3], la marxa dels veïns és l’amputació d’un barri.

El context actual ens obliga a interrogar-nos sobre la ciutat que volem construir i el llegat que volem deixar; ens toca decidir entre dos models antagònics, entre una Barcelona viva o una altra embassada al buit. De moment puc assegurar que durant

dos anys he viscut en un barri diferent i especial, un lloc viu, espontani i incert que està patint i s’esforça per aguantar: La Barceloneta, el meu barri, d’on ser que no vull marxar i no deixaré que em facin fora.

Bibliografia

[1]. AZNAR LLUCIÀ, Laura. El lloguer ofega els barcelonins. El Carrer. FAVB Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. http://www.Favb.cat [en línia]. 2016, no 142, p. 5-6. [consultat: 17 de març de 2017].

[2]. LÓPEZ, Helena. Ciutat Vella perd 107 habitants cada mes. http://www.elperiódico.cat [en línia]. [consultat: 18 de març de 2017]

[3]. BORJA, Jordi. Luces y sombras del urbanismo de Barcelona. Barcelona: Editorial UOC, 2010. Pàg 110.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s