Impressionistes i Moderns

Per Vanda Drouin Pirot

Ballarines-Degas-exhibida-CaixaForum-Impressionistes_1538256219_27789528_1500x1001

“Impressionistes i Moderns” és una exposició inaugurada el passat 11 de Març al Caixa Fórum de Barcelona i que estarà disponible fins el pròxim 19 de Juny.

Es tracta d’una exposició commemorativa al 95è aniversari de la Phillips Collection al que s’uneix L’obra Social “la Caixa”, i que recull una selecció de seixanta pintures procedents del primer museu d’art modern que es va crear als Estats Units.

Així doncs, Caixa Forum de Barcelona presenta en la seva exposició Impressionistes i Moderns un recull d’obres mestres d’artistes molt reconeguts i cèlebres i que formen part d’un període comprés entre el s.XIX i el s.XX. Artistes com Gustave Courbet, Edgar Degas, Vincent Van Gogh , Picasso i Kandisky protagonitzen la següent col•lecció.

“Impressionistes i moderns” pretén reflectir d’una banda, l’evolució de la pintura moderna i el trencament amb el sistema acadèmic tradicional però a més a més, procura establir la modernitat com a un diàleg entre el passat i el present, sense cap mena de restricció geogràfica, nacional ni històrica. D’aquesta manera, es pretén establir un recorregut històric a través de les diferents obres d’art amb el realisme com a punt de partida i l’expressionisme abstracte com a darrer moviment.

Curiosament, el contingut de l’exposició es distribueix en sis àmbits temàtics disposats al voltant de la sala de forma circular, com si es tractés d’un rellotge . L’ordre de lectura de les obres s’organitza en sentit contrari a les agulles, com si la mateixa disposició ens convidés a retrocedir en el passat.

El recorregut històric comença amb el Classicisme, Romanticisme i Realisme. Tres tendències que d’entrada contrasten força les unes amb les altres no només per les característiques formals de cadascuna sinó també per el seu context en general.

S’inicia el recorregut amb una primera obra reconeguda que aconsegueix fixar tota l’atenció de l’espectador des d’un inici, es coneix com “ la pequeña bañista”(1826), de Jean August Dominique Ingres a la que li precedeixen diverses obres de l’artista Honoré Daumier , com el famós cuadre “ el levantamiento” (1860).

Pel que fa a aquest àmbit en general, destaca una primera tendència a la clarobscuritat i la representació de la figura humana, en canvi, a mesura que ens apropem a la segona part, els quadres deixen entreveure poc a poc la llum i la taca que proporcionen els diversos paisatges realitzats per artistes com Gustave Courbet i “ la Mediterrània”, 1857, Antoine-Félix Boisselier i la seva obra “ Vista del lloc de Nemi”, 1811 i per suposat l’artista romàntic angles John Constable amb un dels seus paisatges titulat “ Al riu Stour”, 1834-37.

L’obra de Constable és fonamental per entendre els moviments que precedeixen l’exposició ja que, d’alguna manera deixa entreveure un interés per la taca lliure, el treball de la llum natural i per suposat, una gama cromàtica força àmplia.

Així doncs, el segon àmbit de l’exposició es titula Impressionisme. En aquest apartat, es barregen les temàtiques, sempre fent referència a la realitat a través de paisatges, bodegons, figura humana i autoretrat. Tot i així, el conjunt d’obres reflexen molt bé un treball de la pintura molt relacionat amb l’experimentació, juntament amb la subjectivitat de l’autor. Destaquen obres d’artistes com Manet, Sisley, Paul Cézanne, Van Gogh i Edgar Degas.

L’exposició continua amb un dels quadres de l’etapa blava de Picasso, “ La habitación azul”, 1901 i que forma part del tercer àmbit titulat “París i el Cubismo”. En aquest apartat destaca una tendència cap a l’experimentació de la forma i la utilització de la síntes i el primitivisme tant utilitzats per el cubisme. L’apartat de cubisme el protagonitzen obres com “ Natura morta amb diari” de Juan Gris i “ la corrida de toros” de Picasso, 1934 però també “la dona amb barret verd” del mateix autor.

Després del cubisme el recorregut procedeix fins arribar a l’apartat “ Intimisme i Art Modern”, un petit apartat que combina també una lleugera experimentació amb la tècnica, i una temàtica que està íntimament lligada a la figura humana i els espais interiors.

El cinquè apartat és el més reduït de tots titulat “Natura i Expressionisme” i ,a més a més, està constituït per obres menys reconegudes d’artistes que si son reconeguts com Kandisnky per exemple ,amb la seva obra “tardor II”, 1912.

La darrera etapa es titula “Expressionisme Abstracte” i com bé indica el nom, aquest apartat està enfocat cap a l’abstracció més aviat lírica. La tendència cap a un art abstracte pur a través del color, la línia i la taca queda molt remarcat per obres com la de l’artista Adolph Gottlieb,” Equinox”,1963, però també l’artista Maria Helena Viera Da Silva i la seva obra “cavallets” del 1960 i, per suposat, al reconegut Rothko i la seva composició en taronja i groc sobre fusta, sense títol de l’any 1968.
Es tracta d’una exposició que permet captar de forma gràfica l’evolució d’una pintura que encara estava sotmesa a unes normes de l’acadèmia, i que derivarà en un trencament d’aquesta a favor d’un treball que recerca noves formes, i una experimentació de la pintura molt lligada a la subjectivitat de l’artista.

Així doncs, d’una banda permet recrear un període de temps molt important de la pintura ja que marca un abans i un després i al mateix temps, es tracta d’una exposició que reafirma la idea d’autoria i subjectivitat a través d’obres que es difirencien molt les unes de les altres tot depenent d’una tècnica molt marcada i que variarà en funció de l’artista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s