El disseny i nosaltres

bdw16_apd-news

cartell original de la BDW 2016

  • Què representa el disseny actualment? Quin es el paper del dissenyador actual vers la societat?

Per Judit Pérez i Francesca Febrer

La onzena edició de la Barcelona Design Week, organitzada per BCD (Barcelona Centre de Disseny) arrenca aquest passat 2 de juny. Una trobada anual que no només reuneix a professionals i empreses de diversos sectors del món creatiu sinó, que té la pretensió d’apropar als ciutadans al disseny, la innovació i la creativitat.

Amb l’eslògan “La invasió del Disseny”, la nova edició ofereix  durant 11 dies, més de 70 activitats així com: conferències, exposicions, tallers, xerrades, presentacions, circuits, taules rodones, celebracions i activitats de networking, que pretenen qüestionar i reflexionar sobre el disseny com a paper clau per a la innovació i la sostenibilitat oferint, d’aquest mode, una mirada actual i de futur.

La conferència inaugural titulada “What if the solution was design?” (“I si la solució fos el disseny?”) a càrrec d’Alice Rawsthorn, crítica de disseny a l’International New York Times i frieze, va ser un dels plats forts que formà part de l’apertura de l’esdeveniment.

La ponència de Rawsthorn, Design and us (el disseny i nosaltres) replanteja el paper del disseny en relació a l’empresa i la societat, i reflexió alhora de l’impacte i l’influencia del disseny en les nostres vides, des del passat, fins a un futur hipotètic. Una crítica sobre un disseny cada vegada més proper a les noves tecnologies, la política, els problemes socials i humanitaris, la sostenibilitat, i les  identitats que ens representen. El disseny es planteja assumir el repte de combatre els diversos desequilibris que formen part de la nostra societat.

Alice Rawsthorn obre la conferència amb una breu retrospectiva del paper del dissenyador en les ultimes dècades, tot i que la professió del dissenyador es reconeguda com a tal en l’etapa post industrial, els processos de disseny apareixen segles abans, en aquelles persones que realitzaven treballs manuals.

Podem dir que el disseny adquireix una visió distorsionada, ha estat mal interpretat i trivialitzat, o també que no respon a una clara interpretació.

El disseny ha adoptat el rol de ésser vist com “un producte per a la societat de consum”. Entès en ocasions com una disciplina destinada a la producció d’objectes tridimensionals que responen a qüestions d’ús, funció i estètica. I no ha estat entès com una eina per a la resolució i millora d’una problemàtica més enfocada a plantejaments socials i humanitaris.

 

Moholy-Nagy “Design is not a profession it’a an attitude”.

Les qüestions presents i futures que amenaçen la nostra societat requereixen de solucions estratègiques, eficaces i resolutives que proporcionin un canvi positiu. En les ultimes dècades s’està treballant per concebre i projectar el disseny com un agent de canvi, el qual ens pot ajudar a donar sentit al que està succeint.

La posició crítica de Rawsthorn, com la de molts altres, defensa la idea de fer servir el disseny com una eina útil i resolutiva en qüestions socials i humanitàries. Els beneficis de plantejar un disseny implicat i compromès pretén ajudar a reduir les problemàtiques que presenta la nostra societat.

El disseny per tant,  es replanteja com una eina per a la innovació social, implicant al dissenyador en el procés  de desenvolupament social, econòmic, polític, sostenible i humà. A  través d’una actitud activa per part del dissenyador responsable i compromès, el qual (s’implica mitjançant)  fa servir els seus coneixements, eines i recursos, per generar solucions.

Rafa Armero: “El diseñador debe ser un agente de cambio social con el que hay que contar para hacer las cosas bien”

 

Educació

La forma de “normalitzar”/expandir  la idea del disseny com a agent de transformació ha d’iniciar-se en les primeres fases d’aprenentatge, cal inculcar els valors que ha de reunir un bon dissenyador o disseny. Per tant, en aquest sentit requereix un nou cos de coneixements i actituds més acordes amb les exigències socials, i a replantejar els models i plans d’ensenyança.

Un bon exemple es L’estudi H (Califòrnia, EEUU), el qual planteja unes dinàmiques pedagògiques ubicades dins de les ‘escoles per als estudiants de primària, basat en el disseny experimental. Els estudiants apliquen al seu nucli matèries apreses per a dissenyar i construir projectes audaços i socials transformadors. A través de l’experimentació i la producció sense parar, els estudiants desenvolupen capital creatiu, un pensament crític i la ciutadania necessària per al seu propi èxit i per al futur de les seves comunitats, els seus ideals es basen en construir a persones amb autoconfiança, seguretat i actitud, que els serviran per a tota la vida.

Medi ambient

Un dels diversos reptes de la nostra societat és el de la protecció del medi ambient. La conservació dels espais naturals i de l’entorn, la limitació de la despesa energètica i l’ús d’energies renovables… són qüestions cada com més rellevants  en la cultura de la nostra societat. L’augment del grau de consciència ambiental incrementa, doncs, les exigències de tot el teixit social al respecte.
La transformació de les pautes de consum i comportament social són impulsades per instruments com l’etiqueta ecològica, que permet al consumidor efectuar una selecció del producte amb coneixement de la bondat ambiental d’allò que compra. S’ha pogut observar que en les decisions de compra hi ha un públic més sensibilitzat que té en compte els valors ambientals dels productes que consumeix.

Podem destacar el projecte “Ocean cleanup” plantejat per un estudiant d’enginyeria per a netejar d’una forma econòmica i efectiva els residus plàstics de l’oceà, sense perjudicar la fauna i flora. El sistema funciona amb energia solar i les pròpies marees, a pesar d’haver rebut crítiques per biòlegs marins i sociòlegs, la visualització total dels resultats encara està per descobrir.

Identitat

Un altre aspecte a tractar es basa en el disseny en relació a la identitat. El disseny es mostra implicat en un procés de transformació social pel que fa a la política del gènere, el qual pretén trencar amb els estereotips establerts. Actualment per exemple, existeixen moviments forts que defensen el canvi del gènere i pretenen allunyar-se de la convenció establerta que respon a un codi binari dona-home.

Carreteres

Per una altra banda, el redisseny de les nostres carreteres ha esdevingut  “un dels grans èxit del disseny”.  Si ens plantegem la possibilitat de redissenyar cotxes menys contaminants, més silenciosos i segurs, el dissenyador es veuria implicat en el redisseny de tot el sistema, com per exemple nous tipus de senyalèctica.

Destaca el paper fonamental del dissenyador com a partícips integrals des del principi a l’hora de desenvolupar un projecte. Implicar els dissenyadors des del principi d’un projecte facilita la previsió de possibles problemes.

La crisi dels refugiats

La anomenada crisi dels refugiats es una de les més devastadores en els darrers anys. Això suposa actualment un gran repte per al disseny. Forma part del compromís del disseny amb la societat, facilitar recursos resolutius i eficaços que ajudin a minimitzar el conflicte.

“Better shelter” es l’exemple d’un disseny per combatre aquesta greu problemàtica. Es tracta d’un refugi prefabricat que funciona amb energia solar i que permet allotjar a 5 persones fins a 3 anys.

Disseny defensiu

Finalment, la ponència abarca el darrer àmbit, el disseny defensiu. Aquest tipus de disseny s’ha convertit en una tècnica que vol controlar a les persones o espantar-les, per a evitar que es produeixein contingències en l’ús de dispositius, objectes, procediments o rutines.

Exemples de dissenys considerats negatius poden ser les tanques de refugiats proveïdes d’unes fulles afilades per evitar el creuament d’un territori. O també un sistema de punxes de ferro implementat a EEUU per a evitar que els “sense sostre” ocupin determinats espais.

 

La ponència de Rawsthorn conclueix amb una sèrie de reflexions obertes sobre com potenciar la idea de que el disseny pot ajudar a canviar i transformar la nostra societat, a través de conèixer i entendre allò que passa al món. Es un bon moment per entendre el disseny com una eina pràctica. Hem d’estar sensibles als canvis i permetre que el disseny participi en aquests processos esmentats anteriorment per tal de tenir noves visions de futur.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s