Un matí a El Martinet

Per Sergi Blanch

La meva recerca posa la mirada a una escola, un projecte amb ambicions utòpiques: Una escola per als nens

 

Enfilo cap a la porta de El Martinet. Les mestres escriuen en un dels seus reculls publicats (2014:11) com van concebre aquesta escola pública l’any 2004, data de la primera obertura de portes; «un espai sa per al creixement i l’aprenentatge de tots els que en formen part».

Intento buidar la ment de prejudicis i entro i em reb l’Elvira, la Isabel ha sortit per un tema administratiu i tornarà a mig matí.

Mentre em guia per l’edifici i m’explica la distribució de l’escola,

— La comunitat dels petits ocupa la planta baixa —, observo una sèrie de fotografies penjades a les parets; hi apareixen nens, nens fent.

Ella té un tarannà pausat. Pugem les escales i penetrem els territoris de la comunitat de mitjans. Començo a sentir un sensació d’estranyesa:

Primerament trobo un espai semi-obert distribuïdor entre sales/d’ambients diferents, que no aules, farcit de mobles i catifes que conviden a seure, a estirar-se i llegir o mirar un dels molts llibres que estan coŀlocats amorosament al seu costat… enormes calaixos coberts de terra i, al damunt, petits animalons esperen algú que els faci cobrar vida. No hi ha pupitres ni pissarres!

«El creixement i l’aprenentatge de l’infant estan estretament relacionats amb allò que li ofereix l’entorn». Un espai capaç de possibilitar experiències.

La segueixo fins una sala de mestres, on n’hi ha dos que es preparen per l’inici d’un nou dia.

Aquí deixo, rodejant la gran taula central, els meus elements sobrants.

Tot seguit, deixo en rere un espai on descansen diversos jocs de fusta i, travessant una cuina oberta que comparteix sala amb un ambient de reunió composat d’uns bancs que formen un quadrat arribo fins un altre.

D’una paret penja un gran rotlle de quasi dos metres d’alçada de paper situat verticalment i una mica desplegat sobre el qual hi ha dibuixat el que sembla un fantàstic i acolorit paisatge. Una escaleta, pinzells i pintures. Ajudo la mestre del taller d’arts de la comunitat de mitjans a despenjar el dibuix, a desar-lo i a deixar-ne un de blanc preparat per una nova acció. Al mig una taula i diverses cadires, lamines negres, bolígrafs de color blanc i dibuixos de textures realitzats pels nens. Un espai de modelat omple el racó sobrant amb multitud d’eines, i per tot al voltant, llibres iŀlustrats amb fotografies o dibuixos d’artistes famosos són a l’abast de persones petites.

Mentre espero, observo i per primer cop sóc conscient d’un sentit estètic comú en tots els espais que he visitat; càlid, acollidor, seductor… El treball constant però qualitativament pausat de l’Elvira em torna al món matèric, començo a intuir que aquest serà el seu ritme d’acompanyament dels infants. Cobra importància la imatge del respecte pels seus temps individuals.

De cop i volta escolto una música, sona a tot l’edifici, i uns passos ràpids i lleugers. El Bernat, així es presenta, m’informa que sóc molt alt i m’abandona. Pel meu costat s’esmunyen altres nens, uns ràpids, d’altres caminant, alguns acompanyats per un dels seus pares. Veig que es comencen a reunir, per grups, mentre xerren, llegeixen, esperen. Els infants tenen un grup referència amb què es reuneixen cada matí. El nen recorda que no sap el meu nom i me’l pregunta. Passats quinze minuts sembla que hi son tots i l’únic adult al cercle reclama l’atenció dels seus petits companys amb paciència, buscant les seves mirades mentre comença a explicar quelcom interessant.

Abandono el grup seguint un parell de noies que porten un gran recipient, es desplacen entre ambients juganeres, recollint aquí una poma, una mica més enllà fruits secs… quan el tenen ben ple ho porten tot fins l’ambient cuina. Repeteixen el procés uns quants cops i finalment es retroben amb el grup per preparar algun plat que de ben segur serà deliciós per a l’esmorzar de tots.

Ara els nens es mouen lliurement entre els espais, inclòs l’exterior, per interessos i relacions. Faig un nou pas al costat fins al taller d’arts i mentrestant dues nenes s’hi han arribat, s’enfronten al gran llenç penjat a la paret, i no puc sentir el que enraonen. S’hi apropa l’Elvira, —Com us ho imagineu?…—.

Ara només jo la sento: — S’han de posar d’acord, és una pintura conjunta: tema, colors, elements… Normalment a aquesta hora hi ha molts nens al taller… —. Just acabades de sentir aquestes paraules arriben dues noies més. Elles s’interessen per el dibuix sobre negre, l’Elvira els explica la idea del dibuix per textures mostrant un dels dibuixos que té d’exemple, —Com si fossin colors— i les deixa al seu ritme… —primer el dibuix, després el “color”—.

A l’espai del costat, als jocs de fusta dos nens juguen al tres en ratlla, un els observa. Però en aquest món res no s’atura i una mestra apareix al nostre costat i els diu:

—Heu de recollir un joc abans de treure’n un altre— ho fan amb ella i després continua el seu camí. Els infants fan amb autonomia, els adults els observen mentre mantenen l’espai i, regularment, com a pinzellades, comentaris a l’aire.

Una girafa dibuixada en negre pren forma a la paret, mosquits apareixen seguint el pinzell de la nena pujada a l’escala.

D’altres han pres la taula de modelat i es preparen el fang, la mestre els dona els estris mentre els diu:

—Aquest corró t’anirà millor, utilitza les dues fustes per igualar el gruix… així—. Al mateix temps és capaç d’indicar al grup de pintores:

—Estàs massa aprop—.

Els nens rarament la busquen, ella hi és i acullen els seus comentaris.

Ara atrapa al vol una nena que marxava sense desar les eines, deixant la feina a mitges! L’encoratja a acabar-la, fent-ne ella una mica. —El fang enganxat així cau quan s’asseca, se li ha de posar barbotina i ratllar les superfícies—.

El dens cel comença a gotejar i tres nens surten corrents al jardí, un de descalç no es mullarà les sabates. Els jardins també estan pensats com a espais d’aprenentatge i els nens poden estar fora lliurement.

La Isabel arriba i em convida a seguir-la fins la comunitat de grans, l’escola esta dividida en tres comunitats de tres edats consecutives i que comparteixen espai i treball, on em presenta la Neus. La observo i escolto:

—Has de perdre la por…—

—Has vist com ho he fet jo?—

—i tu a quin espai estàs?—

Noto un canvi en la comunicació, en la manera d’estar. Fa comentaris molt més tècnics i els nens els reclamen i esperen.

—Ja esteu recollint? netegeu els estris…

—La bossa s’ha de tancar bé, perquè no s’assequi el fang.

—Pots fer-ho ara o després, tu decideixes.

Les nenes van treballant i xerrant amb tranquil·litat, bé… normalment, i intercalen preguntes a la mestre. Ella te un posat molt maternal i respon als nens amb naturalitat.

Aprecio variacions en el to de veu, ara un una mica més decebut per reprendre una actitud o acció mal feta, per a l’instant següent tornar al to normal. La Neus té un bon centre.

Em desplaço per la comunitat de grans per observar l’harmoniosa disposició dels espais, el de modelatge, de cosir, de lectura, matemàtiques… i sempre, com si fos eterna, una veu:

—Això et passa perquè tens ganes d’acabar i t’entren els nervis… fes-ho amb tranquiŀlitat.

—No Arnau, excuses no.

—L’has de tancar.

—No ho sé.

—Així n’aprens.

Compromís amb l’infant. Acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge, camí propi i únic.

Quan els meus passos m’allunyen d’aquest petit oasis, una part de mi s’hi vol quedar, potser el nen que encara tinc a dintre… una altra part s’indigna per les experiències fa tant temps negades. Però aquesta sensació dura poc i és substituïda per l’alegria, alegria per tots els infants que si les han gaudit i els que encara ho han de fer. Un dia a El Martinet.

Bibliografia

Diverses Autores. Tot esdevé petit i gran alora, Eixos del projecte d’El Martinet. Ripollet: Autoeditat, 2014

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s