#MilanDesignWeek2016

per Cèlia Martínez Pladevall

L’essència del disseny és la forma com es relaciona amb els usuaris. Aparentment invisible, conté molts nivells de significats per comunicar-se amb aquests usuaris. Però durant molts anys ha estat reduït a la producció de simples diferències d’estil; una jugada enganyosa d’il·lusions, i una acompanyant campanya de màrqueting. Avui en dia, el valor de mercat i la pretensió de la novetat semblen desautoritzar qualsevol altre valor que podríem atribuir a un disseny. [1]

Ens trobem al centre de Milà el dia 15 d’abril del 2016, ciutat coneguda mundialment com la capital del disseny. Des de la plaça del Duomo veiem als aparadors del centre comercial La Rinascente diverses instal·lacions de la dissenyadora Hella Jongerius i la teòrica Louise Schouwenberg. Formen part del Fuorisalone, el conjunt d’esdeveniments distribuïts en diferents àrees de Milà que, des del 1991, complementa el Salone Internazionale del Mobile, la fira de disseny de mobiliari, il·luminació i interiorisme més important a nivell mundial. En aquesta 55a edició, més de 370.000 persones van anar a Milà a la recerca de les innovacions més interessants en el disseny.

A l’obra A search behind appearances, Jongerius i Schouwenberg utilitzen teles, jocs d’ombres i màquines personalitzades per revelar el que hi ha darrere les escenes del complex món del disseny, i els significats que s’amaguen en les seves aparences. Proposen el moviment més enllà de l’èxit comercial, de la diferència d’estil i dels gustos personals a partir de les següents frases: “Jutja un disseny per les preguntes que planteja!”, “Per què dissenyar per un món d’abundància?”, “Ha sigut explotat tot el potencial del disseny?”.

 

Aquestes preguntes ens van fer canviar la perspectiva de tot el que vam anar a veure l’endemà al Saló del Moble, esdeveniment que, en un principi, era la raó per la qual havíem decidit anar a Milà.

Agafem el metro en direcció Rho Fiera, on es troba el pavelló de 2.700 metres quadrats de superfície on s’exposen les novetats de 2.500 dels noms més reconeguts del sector. La temàtica principal tracta entorn el disseny de banys i de cuina, des d’allò més clàssic fins a l’aplicació de noves tecnologies. Amb la intenció de veure els vint-i-quatre espais, comencem pel primer. Sofàs amb persones fent el cafè, cadires i taules amb gent dinant i altres objectes de la casa són els protagonistes de l’estand de cada marca que, a la vegada, recrea un ambient del seu estil – és com si estiguéssim a Ikea, però amb professionals – comentem. Veiem, molt de tant en tant, noms coneguts. A la secció de Tecnologies for the Kitchen es poden distingir clarament aquelles marques més conegudes perquè, a més d’exhibir el que és més innovador, ensenyen a cuinar (i a menjar). Ens adonem que no tindrem temps de veure-ho tot. Sortim amb molts nous referents, però una mica saturades de tanta producció.

Últim dia abans de marxar. Aprofitem per veure el màxim de coses del Fuorisalone. Vuit districtes, tres espais icònics: Tortona Design Week, Brera Design District i Ventura Lambrate, obren les portes de les seves botigues, galeries i altres espais de qualsevol zona de la ciutat per convertir-se en llocs d’exposició tant de disseny com d’altres disciplines relacionades amb el camp de la investigació, l’experimentació i la innovació: una invitació per ignorar els límits convencionals de l’arquitectura i el disseny i per explorar les noves sinergies.

<< A la fira de Milà es parla molts sobre els mobles i objectes en el sentit general. >> [2] explica el director d’ECAL, Universitat d’art i disseny a Lausanne, Alexis Georgacopoulus. Amb la intenció de no només parlar sobre l’objecte en si, sinó el que el rodeja, tant el que és físic com virtual, estudiants de Media i Disseny d’Interaccions van presentar a When objects dream una col·lecció d’experiments interactius que imaginaven un món on els objectes d’ús quotidià tenien els seus propis somnis i personalitats: Somien els objectes a vegades per ells mateixos? I si poguéssim entrar dins els seus somnis? Realitat virtual? Objectes connectats? Làmpades, escombres, llibres, taules i teteres, tots ells pintats de negre, mostraven un univers virtual, un món fosc a l’interior que anava canviant en el moment en què l’usuari el movia i mirava a través d’un dispositiu. Torradores, un assecador, un metrònom o una bàscula interactuaven amb una pantalla que quan s’activava es coordinava amb diferents accions de la imatge.

Un cop dins, els mateixos estudiants ens expliquen com funcionen els seus projectes.

Si bé també hi ha molts productes que podrien estar dins el Saló del Moble, prenen una altra importància en el moment en què es presenten en espais que són els mateixos estudis dels dissenyadors, o bé de manera individualitzada. És el cas de Hem amb l’exposició Ice cream social, on es presentava l’obra de quatre dissenyadors reconeguts com The last stool splatter de Max Lamb; i peces de Phillipe Malpuin, Karoline Fesser i Studio DeForm. N’és un exemple també l’estudi Raw Edges amb la instal·lació de mobles de fusta que va crear a partir de llistons que, sucats amb tints de colors, creaven el patró Herringbone (espina de peix).

Peces de mobles de disseny industrial també es podien veure a la CasaVitra, però en un format totalment especial. Colour Machine era una instal·lació que disposava els mobles de l’empresa penjats del sostre per mostrar les diferents combinatòries de colors, materials i teixits de la marca que Hella Jongerius va estudiar des del 2007 i va recopilar en una biblioteca de materials. S’organitzava a partir de quatre blocs de colors: vermells, llums, verds i foscos. <<La biblioteca és com un organisme viu i creixent – no hi a colors estàtics, tot està obert al canvi. >>[3]

L’estudi japonès Nendo també presentava la seva instal·lació a partir de cadires, però no se centrava ni en els colors ni en les textures, sinó que evitava intencionadament aquests aspectes físics, igual com els còmics manga, és a dir: obres composades en una sèrie de dibuixos animats que apareixen en una sola pàgina de paper per explicar una història narrativa. 50 Manga Chairs és el resultat de l’adaptació del fort caràcter simbòlic del manga aplicat al disseny de mobles.

Des de lluny veiem una paret plena d’una seqüència de cadires dibuixades a partir de traços de línies: són els esbossos característics i reconeguts del creador de l’estudi de Nendo, Oki Sato. Mentre esperem a la llarga cua per entrar ens adonem que cada una d’elles està transformada a partir de símbols característics del manga, com per exemple una bombolla de discurs, o símbols emocionals com llàgrimes; hi ha cinquanta cadires amb personalitat pròpia. Entrem i ens envaeix una sensació de plenitud i col·lapse de gent, però a la vegada de serenitat i tranquil·litat davant la gran superfície blanca on s’exposen les cinquanta cadires perfectament alineades mitjançant una quadrícula, i creades a partir de miralls que reflecteixen la realitat del seu voltant – les arcades del claustre de Sant Semplice – com també ho fa el manga. De fons una veu de guàrdia de seguretat insisteix que no ens quedem parats, però és impossible no aturar-se a mirar cada una d’elles detalladament.

VitrA també tracta el concepte del temps relacionat amb les emocions i l’estat d’ànim com a font d’inspiració per dissenyar nous espais i productes de lavabo; segons la marca, és on la nostra relació amb el temps és fa més evident. A Bath time Good Time es recreaven atmosferes en espais de lavabo a partir d’objectes i mobles que es podrien utilitzar a la resta de la casa, de manera que les accions vinculades al benestar i la higiene adquireixen noves qualitats i una nova dimensió personal del temps.

Però, què és el temps? Aquesta és la pregunta que plantejava la instal·lació espacial Time is TIME de Citizen, dissenyat per Tsuyoshi Tnes. Mai ha sigut possible fer que el temps es pari. Encara que els objectes físics i la gent envelleixi, el temps és sempre nou, sempre es manté en moviment, en canvi continuo. Ve i se’n va. Aquest flux sempre canviant de moments individuals és el que coneixem com a “temps”. En ella els visitants podien experimentar dos tipus de temps: el “temps” com a moment individual, començament, atzar, ara; i el “TEMPS” com a època, eternitat, necessitat i futur. La sensació del temps era percebuda a través d’aproximadament 120.000 plaques de rellotges flotants que envoltaven dos espais centrals, a partir dels quals es proposaven dues experiències totalment diferents: l’expressió del flux del temps que es mou permanentment, i l’expressió de diversos cops que existeix dins l’espai d’un segon.

Ens acomiadem amb una de les altres instal·lacions espacials que més havíem sentit a parlar. Forest of light, creada per la marca de roba COS amb la col·laboració de l’arquitecte japonès Sou Fujimoto, convidava a entrar a una sala fosca amb diferents feixos de llum en forma cònica que anaven apareixent i desapareixent per un espai que, en un primer moment, semblava infinit a causa de totes les parets emmirallades. Amb la intenció de recrear un “bosc de llum” a través del so i la boira es generava una atmosfera de pau i tranquil·litat. La gent interactuava entre ella a la recerca de la llum que es projectava a terra, per il·luminar-se i sentir-se com el protagonista d’una obra de teatre.

Ens quedem amb ganes de veure més exposicions del Fuorisalone. Pensem que d’aquí poc és la setmana del disseny a Barcelona, però no ho podem comparar amb un esdeveniment que, directament o indirectament, arriba a tota la ciutat: tothom s’adona que el disseny té molts més significats i que no només és un producte de consum. Seria molt bonic veure com tota la ciutat de Barcelona obrís també les seves portes i es convertís en un escenari artístic i innovador a l’aire lliure.

 

 


 

[1]  JONGERIUS, Hella i SCHOUWENBERG, Louise. A search behind appearances. 2016

[2] Dezeen.com [en línia] [consultat: el 5 de maig 2016]. Disponible a internet: http://www.dezeen.com/2016/04/12/ecal-students-when-objects-dream-exhibition-future-everyday-objects-virtual-reality-connected-milan-design-week-2016/

[3] Dezeen.com [en línia] [consultat: 28 d’abril 2016]. Disponible a internet: http://www.dezeen.com/2016/04/18/hella-jongerius-colour-machine-installation-casavitra-milan-design-week-2016/

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s