De deïtat a fàbrica

Experiència guiada per l’espai Konvent.0

Per Sara Álvarez

 

1 documental
El músic Andreu Ubaldo realitzant un documental al recinte del konvent.

“Un projecte cultural que… Jo crec que és únic al país. Amb aquesta delicadesa, amb aquestes ganes de descobrir, inquietuds constant. Intentem buscar un altre discurs, és igual si hi ha museus, és igual si hi ha gent que viu de l’estat. Això ho tenim claríssim, que aquí cadascú faci el que vulgui, des de konvent s’ha volgut oferir un espai amb una nova línia, una versió diferent de la cultura: l’absència.”

– Pep Espelt,

iniciador i membre més antic ens descriu la idea d’un ideal.

Benvinguts al konvent

D’una banda tenim la resposta fàcil, Konvent.0 és el nom que fa referència a una associació cultural, simple. Però, deu sap, que si hem arribat fins aquí no és per tractar res extremadament fàcil i que les coses bones no tracten d’assumptes simples. Si estirem la mirada un xic més, ens posem de puntetes i amb les mans ens subjectem al mur amb força, podem visualitzar-ho, just enfront nostre. Multitud de pràctiques multidisciplinàries e innovadores, sense límit, en constant renovació i creixement. S’estenen un pas més ella d’on la jordana pot arribar, una constant.

holita
Intervenció artística en l’espai, part d’un conjunt d’estàncies modificades.

“Per mi representa espai obert de creació, cada paraula portada al seu extrem i en el millor sentit. On el límit de fer qualsevol cosa es troba en el límit personal, on tu mateix dius arribo fins aquí. S’aposta per artistes emergents que necessiten un espai per crear o, fins hi tot, coses tan prosaiques com una tela.”

– Antonio Clavijo Victor

músic (Primo Gabbiano) i artista visual de Barcelona.

Potser de manera irònica, potser afegint encarà més força, l’epicentre d’aquest terratrèmol cultural es situa a l’antic convent de Cal Rosal (Berga). Construït al segle XIX formava part del conjunt arquitectònic d’una colònia tèxtil aïllada. Tots aquest gegants abandonats semblen envoltar el seu cor sagrat, l’abracen, com guardians de pedra oblidats, i es mantenen alçats per aquest interior viu on una religiositat divina ha sigut rellevada per la creativitat mística (si és que en algun moment han deixat de ser reflexes).

“Territori té un sentit ampli. La importància i el fet d’on ens localitzem, és a dir on som. Un lloc estratègic, en certa manera, i culturalment parlant fora d’una gran ciutat, lluny de tot i de tothom. Estem en una colònia tèxtil en desús, la pura decadència d’espais que estan en abandó, un patrimoni.”

– Eduard Finestres,

responsable de gestió al konvent

fabrica
Interior de la fàbrica tèxtil en desús.

“Estar aquí, en un gran espai, en mig del no-res, com un oasi, un món de l’art on sembla que no hi sigui. Envoltar-te de gent que et dona idees, et fa créixer com a professional i com a persona.”

– Manel Boixadera,

pintor emergent i participant del projecte de residències.

“Tot comença fa 22 anys, al setembre de 1942. Teníem una banda de roc, em sembla que en aquell moment es deia Black Jackets, i casualment les monges marxaven i la fabrica ens va cedir una habitació com a local d’assaig. Hi havia altres persones amb espais, grups de teatre, una espècie de convivència estranya. Poc després la fàbrica desapareix, ens quedem nosaltres davant d’un edifici immens i el dubte de com continuar. Em decideixo per obrir un espai cultural, això significa moltes trucades, convidar amics i acollir-los en habitacions, al principi era una mica desastre (bromeja). Però tot en secret, molt secret, i tot hi ser així vam acabar de portada al diari! Ja fa deu anys del primer festival i des de llavors tot ha anat creixent, creixent, creixent.” Pep Espelt ho explica a tothom qui vulgui escoltar, es troben reunits a la taula gran del menjador.

4 comedor
Espai comú konventCuina, exposició de pintures de Manel Boixadera.

“Això no funciona com una casa “okupa”, està molt ben fet, per dir-ho d’alguna manera, dintre i al marge de tot. Personalment, és la manera que tinc de treballar de forma alternativa i  d’estar en el meu lloc però amb una finalitat més enllà, cultural i artística, sense el benefici concret de ningú.”

– David Nieto,

cuiner del projecte de gastronomia de territori konventCuina

L’Eduard Finestres i en Pep Espelt, principals gestors, dialoguen sobre el funcionament i les bases, una ideologia comú que emergeix en cada paraula.

Eduard – Que és la gestió? Qui gestiona? Tot això s’organitza en assemblees, per tant, funcionem una mica per impuls. Pot haver-hi un nucli dur de 3, 4 o 5 persones i apartar d’aquí el que calgui, gestió horitzontal.

Asseguts un enfront l’altre, confrontats, es troben a l’entrada verda que dona accés a tot el recinte, a contrallum.

Pep – Nosaltres construïm, no perquè hi ha unes ajudes, construïm perquè volem construir. I mai em volgut aquestes ajudes perquè volem ser autosuficients i poder decidir constantment que és el que volem fer i el que no. Això ens ha permès ser molt autònoms i tenir una relació cordial i de respecte amb les institucions però sense buscar-hi res. El fet d’anar del braç d’una subvenció és que deixes de fer cultura per ser industria cultural.

Eduard – Hi ha una part expositiva que seria Emergents, artistes que comencen siguin joves o no, la part de Freqüència que acull tot el que és més experimental, konventModa, konventCuina (temporalment en pausa), cicles de cinema, una part més editorial amb l’edició de llibres i catàlegs… Però sobretot és Konvent.0, és a dir, un espai únic on succeeixin coses úniques que només poden passar aquí.

Pep – La relació amb els artistes és.. és espectacular, perquè dona igual el nivell que tinguin, es igual. Et poden entrar aquí (alça la mà) o poden entrar aquí (baixa la mà) i això crec que ho fa el propi konvent, els equilibren. I fins hi tot entre ells es crea un corrent que va més enllà, que continua fora, i de fora ens arriben propostes de totes parts. Fins ara les residències han sigut quasi per fer-nos companyia, estar com a casa, és un projecte en transició. Ara el que sí que es planteja, de cara a l’obertura del nou espai, és un intercanvi. Per accedir-hi s’ha de presentar un projecte i estar a canvi d’alguna cosa. Si vols venir aquí a gravar el teu disc, per exemple, després ens fas un concert. Cada artista és una relació i un cas molt concret, ha de ser una relació.

 

“Com un esperit lliure, un projecte que funciona sol. Ja no dic sense l’ajuda institucional, sinó sense la fe, konvent no existiria. La gent ha cregut, i el que és molt important la gent jove creu en aquest projecte. Els artistes emergents necessitaven un lloc on poder dur a terme les seves idees, al marge de si es considera que són bones o no, en un espai multidisciplinari on vol caber-hi tot.”

Jordi Plana i Pey,

fotògraf, col·laborador i amic

31. salida
Antiga sortida de la fàbrica tèxtil.

 

Consulta l’ agenda amb tota la programació fins finals d’estiu.

Per més informació sobre l’espai i les propostes pots accedir a la seva  web.

En col·laboració amb el documental “Konvent.0”, realitzat del 3 al 4 de gener de 2015, realitzat per Andreu Garcia Serra, David Mateo i Sara Álvarez.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s