Cultura a Catalunya, un procés de banalització?

 

farm460                                          colouringinculture

 

Per Clara Arboleda i Berta Fuster

 

La cultura a Catalunya ha petit un procés de banalització? L’autor Joan Minguet Batllori, en el nou llibre “Contra la cooltura”, defensa que sí, l’ha patit, i a gran escala, així com la mediatització de la política cultural. En el llibre exposa varis textos on defensa aquests termes i d’una manera punyent posa “les cartes sobre la taula”, criticant la generalització amb la que a tot s’anomena “cultura”. És un llibre que s’oposa al “tot s’hi val” i reclama una revaloració i la inherent necessitat de diferenciar el show business, la cultura d’entreteniment, amb els autèntics protagonistes de l’art, tal i com ell anomena.

I és que, en aquesta cultura de l’entreteniment, d’acord amb l’escriptor, es crea un fenomen que s’oposa a l’aprenentatge, al coneixent atent, a la capacitat de crítica. I aquest fenomen s’allunya d’una cultura que busca el diàleg, el debat.

 

“La crítica té més sentit que mai, no per opinar o dictar sentències, sinó com a creadora de pensament, per fer contrapès a la dictadura del mercat, per reflexionar sobre l’erupció visual en què vivim cada dia.”

Joan Minguet Batllori

 

Què passa aleshores, amb aquests grans esdeveniments culturals? Desacreditant l’especulació, es busca una cultura que atregui a un major públic de masses, a base d’injeccions econòmiques a curt termini. S’emmascara el desig d’obtenir capital i se li posa l’etiqueta de cultura, ja que dóna una bona imatge al territori en qüestió, com ara la ciutat de Barcelona. N’és un exemple la creació de la marca Barcelona, que ens demostra la utilització d’aquesta per vendre la cultura de la que presumeix; campanyes com Barcelona Somriu, Barcelona Inspira, etc .

 

“El espectador es un tipo de agrupación social constituida por individuos supuestamente libres e iguales, que evalúan aquello que se expone a su juicio a partir de criterios racionales de valor, bondad y calidad”

Manuel Delgado, Hordas espectadoras

Hordas espectadoras. Fans, hooligans y otras formas de audiencia en turba (arrastrado)Manuel Delgado, Hordas espectadoras

 

Minguet Batllori explica en una entrevista al programa Terrícoles, com s’ha trobat en varies ocasions, en programes televisius, que li demanen que rebaixi el seu nivell dialèctic, per a que sigui entès per a un major nombre de persones. “Hem de caure en aquesta trampa? El nivell cultural de grans pensadors s’ha de veure obligat a contenir-se per a que arribi més persones?” És un sol exemple que reflexa un model que s’imposa i costa distanciar, ja que es va complicant el fet de destacar o diferenciar-se en l’àmbit intel·lectual,  i ens dona la sensació que la llibertat d’expressió, no té gaire relació amb la llibertat. El famós i anomenat “Sistema” sembla que no estigui interessat en formar en pensament, i pretén mecanitzar a les persones, per tal de tenir-nos controlats, “tallar la llengua” de qui parla massa, o en aquest cas, massa bé. Ens trobem en un moment que el més valoritzat és el “més més, més lluny, més diners, més persones, més món” . Molt aplicable a la societat globalitzadora, de consum on prevaleix sobre la qualitat. Aquesta tendència psicòtica atribuïda a les multituds, que veiem estendre un altre tipus de destinatari desitjat per a la gestió i el control polítics.

Trobem aquest fenomen en diverses manifestacions, que evidentment també ho son, de cultura, però, què amaguen darrera? Quins interessos els mouen?; festivals de música, museus, institucions, galeries.

 

revuelta

 

Aprofiten la cultura per crear mercat? Creiem que sí. En moltes galeries o esdeveniments s’utilitza, per exemple una marca de cervesa, que els subministra caixes de beguda de manera gratuïta a canvi d’un simple patrocinant , com incloure el logotip en les invitacions. D’aquesta manera, aprofiten els esdeveniments per a incentivar al públic, que al mateix temps, n’atreu un més ampli. Quantes vegades hem sentit la frase “Ah, que hi ha cervesa gratis? Dons aleshores si que hi vaig. Però que és, una exposició, de què?“ .

I de sobte, sense donar-nos compte s’ha creat una falsa necessitat de producte, i ja la majoria de galeries no s’obra inauguració sense aquestes cerveses. No és suficient el fet de gaudir d’una exposició, xerrar, debatre? S’ha de convèncer a l’espectador per a que la vingui a visitar?

Batllori, ens parla, aleshores, de la recent mediació en les institucions i en la gestió de grans esdeveniments culturals, i com aquests, són el reflex d’un model cultural més interessat en obtenir rendibilitat a curt termini i generar impacte social, que en enfortir un teixit artístic ja molt debilitat, o en dotar-lo d’estructures autònomes –crítiques– de gestió. Una independència necessària per a un sector que, de forma inadmissible, encara balla al ritme dels designis polítics de torn.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s