O santa o puta.

L’empoderament de l’insult. 

Per Mireia González Boluda

 

Les paraules agafen altres significats a través d’acords socials invisibles. Si t’ofèn un insult és pel concepte que tens respecte a la paraula, ja que el vocabulari és pura subjectivitat en constant evolució. En les nostres mans està resignificar aquell vocabulari definit injustament des de la societat.

Si la pràctica de la prostitució ha esdevingut des de sempre un treball indecent, l’insult puta és per la mala concepció que tenim respecte a aquesta professió. En Karl Marx va argumentar “el treball dignifica”, aleshores la prostitució que és un treball no hauria de quedar exclosa, en canvi s’entén com una feina infame, rebutjada per la nostra societat. La prostitució sempre ha estat relacionada a condicions socials baixes, tot i que no sempre és així.

Puta s’utilitza per insultar, de posicionar a les dones en el nivell més baix de la jerarquia social, és a dir, una forma de classisme que en certa forma aquest insult vol evidenciar la idea que tota la classe social baixa és considerada escòria, i formar part d’ella és un vergonya social. La societat criminalitza la utilització del propi cos a canvi de diners, lucrar-se a canvi d’oferir el cos surt de la norma social preestablerta.

Històricament la nostra societat (amb arrels d’herència cristiana) utilitza l’insult puta cercant l’ofensa i seguint les idees morals del que ha de ser una dona. Actualment, encara conservem la concepció del cos femení segons dos personatges bíblics: Maria i Maria Magdalena. La primera com a model d’una dona respectable, el seu cos és un temple sagrat, pur i cast fins i tot en el moment de la concepció del seu fill Jesús. La segona, Maria Magdalena és una prostituta i per tant és senyalada com una dona innoble. La moral cristiana no només emet judicis sobre el propi cos, sinó que també els emet sobre la concepció. Veiem com es considera l’acte sexual com un pecat només justificat si aquest es realitza com un acte reproductiu. Un altre insult molt freqüent dirigit a les dones és el de filla de puta, on s’ofèn a la figura materna i alhora té la intenció de deshonrar a la persona que rep l’insult.

La vigència de l’insult és possible gràcies al patriarcat en el qual vivim. Tota dona que surti dels models socials establerts serà una amenaça pel sistema. Possiblement els dos ambients més patriarcals que podem trobar en aquest país siguin la política i el futbol. En l’àmbit de la política, mentre Mariano Rajoy desqualificava com a ruin a Pedro Sánchez, dones de la CUP eren insultades pels periodistes dient-les-hi putes. A l’hora d’insultar sembla que és miri abans el sexe del qual rebrà l’ofensa, perquè a Pedro Sánchez li diuen ruin, i en canvi a les dones de la CUP se’ls hi diu putes? Observem com el sistema patriarcal designa com a puta a tota dona que molesti el sistema, i en canvi als homes només se’ls insulta fent referència a les seves vides sexuals.

En el món del futbol també hem trobat successos similars. Farà poc van passar dos fets molt diferents però que amaguen la mateixa idea. D’una banda en un estadi de futbol es va corejar cançons dirigides cap a la dona d’un jugador que la tatxaven de puta per tal d’ofendre la virilitat d’aquest jugador, fent evident la idea de la dona com a propietat de l’home. L’ofensa també va consistir en afirmar que la seva parella oferia el seu cos a canvi de lucrar-se, sense tenir entrega absoluta al seu home. Tanmateix observem que els mites de la virginitat, la puresa i la castedat perduren, de forma inconscient o no, en la nostra societat. D’altra banda, en el segon cas passa totalment el contrari: la reafirmació de la virilitat a través del menyspreu de la dona. En un estadi de futbol, es van sentir crits de suport a un futbolista acusat de violència masclista respecte la seva ex parella. No fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien, s’entonava per tot l’estadi. Gairebé a mode d’himne, com si fos un heroi del patriarcat, ovacionat per la majoria d’espectadors.

El que mai escoltarem serà la classificació de puto a un home. Dubto que pugui arribar a ser ofensiu per a un home que l’anomenin puto, ja en si la mateixa paraula sona gairebé nova, per estrenar, fora del nostre vocabulari habitual. Apart la utilització de puto es refereix a un context ben diferent de puta. La seva forma femenina busca sempre el menyspreu, i la masculina habitualment connota ser afortunat (¡qué puto!) o que ets el millor, suprema autoritat (puto amo). Puta té més de 100 sinònims, mentre que puto només en te 11. El llenguatge és una clara mostra de com està constituïda la nostra societat. Els sinònims són una forma de veure com el vocabulari, a través del mateix significat va creant o re-significant paraules, creant una varietat de paraules connexes a la mateixa definició.

Possiblement la solució no està en prohibir les paraules o callar-les. Quan som petits ens ensenyen que hi ha certes paraules que no s’han de dir, i fins a certa edat no goses poder pronunciar-les, quasi de manera desafiant al que sempre t’han inculcat. La solució més viable, i seguint l’evolució lògica del llenguatge, podria ser la resignificació o l’empoderament d’aquelles paraules que busquen constantment l’etiqueta social. Com deia Shangay Lily: Las etiquetas como insulto son pura ignorància. El moviment Queer aconsegueix empoderar-se d’un insult per construir tota una arma social que reivindica unes idees en contra de la opressió i la assimilació de tendències sexuals. Queer prové de l’anglès, aquest adjectiu servia per qualificar d’estrany o poc usual. Amb l’evolució de les tendències sexuals, Queer va agafar connotacions pejoratives cap al col·lectiu LGBTI. En canvi d’eliminar del mapa la paraula Queer, el moviment l’agafa com a forma d’autodeterminació, utilitzant-la de forma identificativa, adoptant-la com a seva. En empoderar-se del mateix insult per transformar-lo es resignificar la paraula, creant un nou sentit i així eliminar el caràcter ofensiu. Perquè, ofendre’s al cap i a la fi és totalment subjectiu.

Per finalitzar entenc que l’evolució del llenguatge i de l’ésser humà segueixen una mateixa línia, sent llavors una forma orgànica i flexible en constant moviment. Les significacions de les paraules les creem nosaltres, i s’ha d’aprendre a jugar amb la subjectivitat del llenguatge. Puta és una professió, i si t’ofens és que caus en judicis morals imposats pel sistema social i patriarcal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s