Atelier en Construcció

Per Rosa Sánchez Cerro

 

“Atelier en Construcció” és una residència experimental d’un grup d’alumnes de l’Escola Massana que va tenir lloc en els mesos de març i abril de 2016 a la Sala d’Art Jove.

Lina Natterer, Clàudia Torrens, Mireia González, Montserrat Ayala, Sandra Calvo, Maria Farré i jo mateixa, vam participar en aquesta iniciativa impulsada pel professor Jordi Canudas i ben acollida per l’equip gestor de SAJ. (Txuma Sánchez, Oriol Fontdevila i Marta Vilardell) amb la intenció d’establir una relació directa amb els artistes que s’estan formant.

Si l’elecció del tema de fons va ser un experiment, també ho va ser el seu desenvolupament. Inicialment cadascuna de nosaltres portava un projecte personal sota el braç i a partir d’aquí es produeixen una sèrie d’interpel·lacions successives entre nosaltres, Jordi C. i Txuma S. D’entrada aquest últim ens llança la petició de repensar els projectes en clau de què implica fer això en SAJ a diferència de fer-ho en Massana? Vam iniciar una reflexió sobre la construcció i el trasllat de l’escola a un altre edifici i sobre tot el que això implica.

De manera molt orgànica, el tema del taller de l’artista va anar aglutinant les inquietuds del grup. En un trasllat et planteges què es porta, què descarta, en definitiva és un moment de revisió profunda de les pròpies necessitats. Quin paper juga l’espai en el procés creatiu? Quines necessitats referents a l’espai té una artista? Veiem una sèrie de condicionants que van des de la pluralitat de pràctiques artístiques fins a l’elecció professional que fa l’artista per inserir la seva pràctica. No necessita el mateix una pintora que una perfomer, ni una artista que treballa sola que una artista que interactua amb un moviment social, per posar alguns exemples.

I així vam anar a parar a una anàlisi dels espais i recursos de Massana a disposició de l’alumnat i les seves constriccions. La clara aposta tradicional de Massana per la producció en tallers tècnics permet una gran oferta d’espais equipats amb màquines i eines sota la supervisió d’una professora o una becària en un horari relativament ampli però restringit, no lliure. Hi ha espais compartits per a treball autònom tant individual com col·laboratiu com la sala de pintura que permet el contacte entre estudiants, la circulació d’idees i estímuls. No obstant això aquest espai té les mateixes restriccions, has interrompre la teva feina si hi ha classe i has de recollir-ho tot fora de l’horari establert. Tot i que la principal restricció és la grandíssima dificultat, en molts casos impossibilitat, en Massana de convidar a altres col·laboradores i participants externes a l’escola, és a dir, d’organitzar exposicions, debats, esdeveniments diversos, autònoms gestionats per les alumnes i oberts a públic.

Aquesta va ser la nostra motivació per okupar l’espai físic de les instal·lacions de SAJ al carrer Calàbria. I allà ens vam trobar amb un altre tipus de possibilitats i també de restriccions que ens han servit per fer-nos més preguntes, però sobretot a experimentar els usos de l’espai i el que aquests impliquen en les nostres pràctiques.

Ens vam posar còmodes entre coixins i peanyes intervingudes usades a manera de seients, vam menjar, vam riure, contrastem idees, amb i sense cervesa, convidem a alumnes, exalumnes, amigues, artistes que havien gaudit de beca amb SAJ, un músic, professores, etc. a participar en debats, performances i activitats diverses com dibuixar a la paret.

Destaquem les tres xerrades-debat entorn a tres preguntes: quin paper de les beques a la professionalització de l’artista ?, quines necessitats espacials s’atribueixen a la creació artística? i ¿un atelier es defineix com un lloc d’investigació, de producció o d’inspiració? Les parets han estat les nostres pissarres en què hem anotat idees abans i després de les discussions.

En el marc de la nostra residència i amb la consciència dels nostres punts en comú, vam donar veu a recents graduades com AC_blog i a d’altres estudiants de Massana que duen a terme iniciatives com Àgora.

Cadascuna de nosaltres es va fer responsable del desenvolupament d’alguna activitat en la qual hi participàvem totes. I ens vam adonar de l’important que és disposar / crear / apropiar-se d’un espai físic, mental o relacional en què fer, juntes, que les coses succeeixin.

En aquest ball de interpel·lacions creuades i cooperació entre l’equip de SAJ, el professorat de Massana i nosaltres mateixes, amb demandes i propostes, tot “quisqui” va sortir guanyant alguna cosa. S’ha enriquit la manera de comunicar informació sobre les beques, s’han plantejat alternatives en els usos de l’espai físic fora de la funció expositiva, s’han assajat processos educatius orientats a l’autogestió i la col·laboració.

L’experiència pilot ha constituït un precedent en SAJ, que ha creat el programa La Filial, per al treball col·laboratiu amb centres educatius. Ara potser toca a Massana moure peça en el nou edifici. I potser toca a l’alumnat animar-se a prendre més iniciatives.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s