“Una mirada diferent”

2000x2000-bigikire-jones-scene-02-oIKIRÉ JONES. OUR AFRICA 2081 A.D., 2014. MAKOKO, LAGOS 2081 A.D.

 

 

per Clara Arboleda i Berta Fuster

Un continent de disseny contemporani

 

 

Ens agrada assistir a exposicions sense gaire informació prèvia, d’aquesta manera, és fàcil identificar si aquesta deixa clara la seva posició, el llenguatge que utilitza i què vol fer arribar amb aquest. Així doncs, vam decidir fer el mateix amb l’exposició que el CCCB acull aquesta temporada, Making Àfrica, amb el subtítol “Un continent de disseny contemporani”. I vam caure en la trampa. L’imaginari occidental que envolta als natius africans ens va fer pensar que aquesta exposició recollia dissenys contemporanis per a millorar la precària vida dels habitants d’aquest continent subdesenvolupat. A l’estil de Disseny per viure, 99 projectes per a la vida real, que vam poder observar l’any passat al museu del Disseny.

Sorpresa. Estàvem en l’error que reafirma la necessitat d’aquest tipus d’exposicions, i doncs, ens expliquem; l’exposició col·lectiva gira al voltant d’una protesta, i és la de posar en manifest una mirada diferent, on el recull d’artistes i dissenyadors africans impacta per la força i la gran creativitat, que posen en evidència aquesta manca de consideració cap a les seves, ja demostrades, aptituds.

Aquest imaginari europeu ens pot dur a pensar en els africans de manera compassiva i a veure el continent tenyit de misteri, exotisme, violència i devastació, però aquesta exposició diu “no” a la visió catastròfica, diu “sí” a mostrar una Àfrica empesa a manifestar el seu potencial, la seva capacitat per a crear i aprofitar oportunitats.

Amb varies disciplines a la vegada, transformant-les, parlen de disseny, art, fotografia i arquitectura. Ens va sorprendre la dimensió artística africana fins ara desconeguda per a nosaltres, i aquesta lliçó forta que ens vam endur. De quina manera ens havíem plantejat l’art i el disseny a l’Àfrica? I en certa manera, ens l’havíem plantejat més enllà dels clixés? Aquestes preguntes ens formulàvem a mida que ens omplíem visual i sensorialment de les peces, que sens dubte hauríem pogut col·locar en l’autoria d’un artista/dissenyador occidental, que compta amb l’ “apreciat” món contemporani.

”La moda també s’utilitza com un medi per explorar les fronteres entre els sexes- des de la seducció fins als rols de gènere- i proporciona a les minories sexuals una forma d’expressió. A la dimensió política inherent s’hi afegeix sovint una dimensió social. És el cas, per exemple, del tractament que fa l’artista sud-africana Lucina Mudge d’uns gerros que, inspirats en la porcellana xinesa, aborden temes com ara la criminalitat, les desigualtats socials i altres problemàtiques del seu país.”

Franz Fanon, Peau noire, masques blancs, 1952

09_Making_Africa_Ojeikere_858637_master_foto960J. D. ’OKHAI OJEIKERE. HAIRSTYLES, 1975. ONILE GOGORO OR AKABA

 

 

Making Àfrica és una exposició que posa sobre la taula un continent en construcció, que subratlla les possibilitats per sobre de les dificultats.

 

 

«Pensar en el futuro es pensar en nuestras posibilidades en el mundo. El futuro le corresponde a África, porque parece que al resto del planeta ya ha llegado.»
Okwui Enwezor, comisario consultor de «Making Africa»

L’exposició, que consta amb la participació de més de 120 artistes, es mou en diferents àmbits creatius : disseny d’objectes i mobiliari , arts gràfiques, il·lustració, moda , arquitectura , urbanisme , art, artesania , cinema , fotografia , a més d’enfocaments digitals i analògics.

Concebuda per aportar una nova visió sobre el disseny africà contemporani , presenta obres com les ulleres escultura de l’artista kenyà Cyrus Kabiru , els mobles del malià Cheick Dialloy les fotografies del moçambiquès de Mário Macilau i el nigerià J. D. ‘ Okhai Ojeikere . L’arquitectura de Francis Kéré , David Adjaye i Kunle Adeyemio les extraordinàries maquetes urbanes de Bodys Isek Kingelezy o l’art d’animació de Robin Rhode

Al mateix nivell, en els anys 1960, trobàvem fotògrafs com Seydou Keitay Malick Sidibéo en la revista sud-africana Drum, on van mostrar un continent més enllà de les guerres , les crisis i les catàstrofes. L’arquitectura produïda durant aquests primers anys d’independència també personifica el sorgiment d’una nova era de confiança d’Àfrica en si mateixa que en gran part es va dissipar en

les següents dècades. Aquests documents històrics s’aparellen al llarg de l’exposició amb les obres contemporànies ; es mostra així com les joves generacions les han tingut sovint com a referència conscient i han creat un vincle amb el sentiment positiu d’aquesta època passada.

Entrar en aquella sala expositiva va ser xocant, motivador, i optimista, que a mida que avançàvem anava in crescendo. El grau de protesta, de inspiració per als canvis socials econòmics i polítics. Allí vam conèixer una Àfrica diferent. Una Àfrica que lluita pels seus drets. Una Àfrica que es qüestiona el gènere, l’educació, el sexe. Una Àfrica plena d’art, de cultura. Una Àfrica contemporània.

 

 

RR-LM16411-Piano-Chair-03-large-hrROBIN RHODE. PIANO CHAIR, 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s