Making Humans

12968724_10208339841720881_1509997129_n

per Cèlia Martínez i Nina Tuset

“El canvi tecnològic és inevitable, però el canvi per si sol no implica progrés ni millora. El <<futur>> no és un lloc, sinó un viatge.”1

La recent exposició finalitzada de +Humans: el futur de la nostra espècie, al CCCB, era una aproximació a l’evolució i al futur de l’espècie humana a partir de la ciència i les noves tecnologies. Aquestes es plantejaven com extensions de nosaltres mateixos com oportunitats per augmentar les nostres capacitats, al mateix temps que qüestionava els valors ètics de què significa ser humà avui en dia, així com els seus límits.

Fins on serem capaços de modificar el nostre cos en un futur? Quina dependència tindrem de la tecnologia? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejaven a l’exposició i que reflexionaven sobre el nostre futur. Ser humans l’any 2016 és radicalment diferent de ser-ho al 1916, o al 1816, o al segle XVI. Com serà en els segles vinents? Segons l’exposició, amb una dependència absoluta de les tecnologies i les ciències aplicades al nostre cos.

Ara bé, quan considerem el nostre futur no hauríem de pensar només en la ment i el cos, sinó en el context en el qual vivim. Actualment depenem d’ecosistemes naturals, gràcies als quals existeix vida al planeta Terra, així com d’artificials, adaptats a les necessitats dels éssers humans. A mesura que han incrementat aquestes necessitats ha augmentat l’explotació dels recursos naturals, sense tenir en compte, en molts dels casos, la consegüent degradació dels ecosistemes i els efectes atmosfèrics. Les seves repercussions són cada vegada més greus perquè, al cap i a la fi, el que s’està posant en risc és la supervivència de l’espècie humana.

En un dels apartats de l’exposició titulat dissenyant l’entorn, s’exposaven obres que plantejaven possibles solucions davant d’aquests futurs problemes ambientals. N’és un exemple Recol·lectors d’Anthony Dunne i Fiona Raby (2009), peça que imagina un grup de persones que s’alimenta a partir de dispositius electrònics, ja que Segons les Nacions Unides en els quaranta anys vinents s’haurien de produir un 70% més d’aliments, cosa gairebé impossible. Aquests artefactes s’inspiren en aparells digestius d’altres mamífers que els permeten aprofitar el màxim les possibilitats nutritives de l’entorn urbà.

recolectors making humans

Recol·lectors d’Anthony Dunne i Fiona Raby (2009)

No obstant, aquest apartat és l’únic que té en compte temes d’ecologia i del medi ambient. La majoria valoren només la capacitat tecnològica com a base de la nostra manera de viure en el futur. Sovint quan pensem si tot això serà possible o no, ens basem en unes argumentacions com <<no sabrem conviure amb robots>> o <<no podrà ser que les màquines siguin més intel·ligents que nosaltres>>, però no tenim en compte altres factors com els recursos naturals que necessitem perquè tot això sigui realment possible.

El Tàntal (Coltan), l’estany (Cassiterita), el wolframi i l’or són minerals no renovables a partir dels quals es construeix l’interior dels mòbils intel·ligents, la majoria d’aparells electrònics que tenim i, possiblement, molts dels nous invents proposats a +Humans. El Coltan és venut a les grans multinacionals occidentals per tal de poder fabricar aquests aparells. La seva principal font d’extracció es produeix al Congo, a l’Àfrica, on des del 1998 hi ha una guerra entre ciutadans del país que s’enfronten pel control de les mines i esclavitzen a persones – moltes d’elles menors d’edat – perquè hi treballin. Occident necessita aquests materials però és incapaç de plantar cara al conflicte i controlar-ne de manera justa la seva extracció. EUA ha intentat regular-ne l’exportació amb la implantació d’una llei que obliga a tenir un certificat que asseguri que els materials que utilitzen les empreses no provenen de la guerra. Però això queda molt lluny d’intentar solucionar el conflicte.

El creixement de l’economia dels països desenvolupats sovint ha estat gràcies a l’explotació d’altres regions del món, cosa que no ha permès que aquests es poguessin desenvolupar industrialment de la mateixa manera. Tanmateix, quan al segle XX la tecnologia arriba arreu del món i es democratitza, Àfrica esdevé més accessible i connectada i s’aliena en aquest procés, encara que més tard que els altres continents del món. És per això que s’ha desenvolupat amb uns objectius, una ètica i unes característiques diferents i particulars.

A diferència dels països industrialitzats la cultura del reciclatge i la reutilització és latent a l’Àfrica. Possiblement la falta de recursos els ha portat a aquesta estratègia. Creen objectes nous a partir d’eines tradicionals i electròniques que transformen el que ja existeix, i a partir d’aparells refusats a occident que encara es poden aprofitar.

recicltageleectroni. font blog cccb

Reciclatge electrònic. Font: blog del CCCB

Aquestes dues característiques es perceben en moltes de les peces exposades a Making Africa: un continent de disseny contemporani, exposició actual del CCCB on es demostra una altra mirada d’Àfrica que evidencia els estereotips a través de diferents àmbits com el disseny d’objectes, la il·lustració, la moda o l’arquitectura. Se situen entre les diverses disciplines que donen una resposta innovadora a allò que el disseny pot fer i ha de fer al segle XXI.

Com es pot parlar doncs del mateix futur davant d’un Tercer món que s’està desenvolupant en aquest camp de la tecnologia i d’un Primer món que depèn d’aquest per evolucionar en aquest suposat futur? No es pot parlar en termes generals d’espècie humana per un futur, perquè el món no va al mateix ritme. No es pot plantejar un futur basat en la tecnologia de manera universal i globalitzada, així com tampoc en termes polítics, econòmics i culturals; l’únic que està globalitzat és la biosfera i el medi on vivim i on viuran els humans.

Vist que estem plantejant un futur que probablement el nostre planeta no ens el deixarà fer possible, no seria més intel·ligent pensar i crear solucions per millorar l’ecosistema en comptes de voler millorar l’ésser humà de manera artificial? Al capdavall, potser serà l’únic futur per a nosaltres.

Així doncs hauríem de plantejar primerament l’ètica en la tecnologia del nostre present, per tal de, realment, poder jutjar què serà ètic i què no en un futur. Sinó, com li diem futur a una societat que no intenta aconseguir una vida millor per a tothom, i que oblida la seva moral al moment d’aconseguir el material que es trobarà dins del mòbil que renovarem cada any? Evolucionar no seria solucionar aquests conflictes, en comptes de dissenyar tants aparells electrònics innovadors? Volem seguir creixent, però a canvi de què? I per què volem seguir creixent si no es valora la totalitat de l’espècie humana? A més, amb quins recursos ho volem fer? És realment sostenible aquest desenvolupament futurista?

“Pensar en el futur és pensar en les nostres possibilitats al món. El futur li pertoca a l’Àfrica, perquè sembla que a la resta del planeta ja hi ha arribat.”2

Aquesta frase es troba al final de l’exposició de Making Africa i ens porta concloure que el futur que es presenta a +Humans no es pot entendre com a l’únic de l’espècie humana perquè, tal com hem pogut comprovar en comparar una exposició amb una altra, la situació actual no està globalitzada ni és la mateixa per a tots. Un futur no té res a veure amb l’altre. Tot i així, +Humans proposa un futur únic per a tota la humanitat, i després d’analitzar Making Africa s’evidencia que aquest procés evolutiu no serà possible globalment.

 

 

_____

[1] Catherine Kramer, comissària de l’exposició de +HUMANS del CCCB.

[2] Okwui Enwezor. Director de la Haus der Kunst de Múnich i comissari de l’última biennal de Venècia.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: