“I que n’hi haja misteri, sempre.”

Xerrada amb Juanjo G. Oller, de l’estudi editorial independent valencià MILIMBO, amb motiu de l’exposició MODESTES I IRREVERENTS realitzada a l’Escola Massana (Barcelona) durant el mes d’Abril, on es mostra una retrospectiva de tota la seva trajectòria. Un dels pocs exemples, i molt destacable, de petita edició i difusió de contes i joguines (i tot el que els hi passi pel cap). “Llibres per llegir amb els ulls ben oberts i adequats per a nens d’entre 3 i 80 anys.”

Per Sara Álvarez

71_DSC_1115 3
Edició Para comerte mejor!!!, diseny de Raquel Saiz i Milimbo

 

Ens trobem a la porta de l’Escola, l’antic hospital. No és gaire d’hora, la nit anterior vam estar prenent unes cerveses fins tard per celebrar la inauguració de l’exposició, o potser, només per xerrar. En Juanjo no em reconeix, passa de llarg, capficat en una conversa. Hi ha un motiu i es que no venia sol. Em sorprèn veure’l aparèixer amb una cara coneguda, Miguel Pang, un il·lustrador i exalumne de la Massana que recentment ha publicat The tree of the things –Veniem caminant d’aquesta direcció -em diuen-, potser podriem anar cap a l’altre, per veure coses noves– Això pinta bé.

Inmersos en un matí solejat avancem dificultosament, com peixos a contracorrent. Pels estrets passadissos del barri gòtic, endinsar-se en una cafeteria sembla la solució correcta. Finalment, la conversa està sobre la taula.

Juanjo, què és Milimbo?

Milimbo és… llibertat de fer el què i el com volguem. Va néixer al mateix temps que la meua primera filla i de fet és com un fill, no saps si t’acompanyarà com tu esperaves que ho fes quan era petit, però jo tinc molta il·lusió, molta esperança i , mos agrada l’al·licient de crear coses noves. Sentir que és viu i que forma part de les teves inquietuts i curiositats.

Com va ser l’inici d’aquest projecte, la primera empenta?

Realment va ser al festival Como Pedro por mi casa on vam decidir treballar un llibre d’imatge, sempre hem sigut molt apassionats per la literatura infantil, pels contes, i el seu simbolisme, i també perquè és un llenguatge internacional. Una de les nostres preferències va ser triar la caputxeta vermella i ferla il·lustrada. Hi ha gent que és una predilecta, un col·leccionista de la caputxeta, Y recuerda va ser la primera publicació. Després d’això vam continuar amb Hansel i Gretel i amb el tercer llibre La luna sabe a pescao, basat en unes conferències de Lorca, ens vam arriscar, vam dir “anem a contar un poema però explicat amb imatges”.

23_30_laluna5
Edició La luna sabe a pescao

 

[Miguel i jo escoltem atentament, quasi sense atrevir-nos a destorbar els monòlegs d’en Juanjo per por de trencar la màgia, com si d’un encanteri es tractés.]

Quan vam explicar el nostre projecte, llibres visuals sense text per explicar oralment i des del món de l’autoedició o petita edició, la primera reacció va ser “Però açò es va a vendre?” Són coses que ja he escoltat més d’un cop, però fixat, de la caputxeta ja anem per la quarta edició. Fins ara sempre hem avançat així, posant-nos reptes en cada nova idea.

Has parlat de la caputxeta i de Hansel i Gretel. La revisió constant i completa dels contes clàssics és un dels vostres punts forts. Per què aquesta decisió de partir de quelcom ja creat?

Coneixes Morfología del cuento (Morfológuiya skazki, 1928) de Vladimir Propp? És un estudi impressionant sobre la classificació i simbolisme del constes clàssics. Som molt respectuosos amb l’ensenyança i moltes vegades et qüestiones els nous projectes que es realitzen des de l’àmbit de la literatura infantil, és una cosa molt seriosa. Barjà Labater, per exemple, té tot un codi a partir de clàssics com la caputxeta o el patufet, i són llibres molt avantgauardistes que parteix d’una base tradicional. Nosaltres intentem fer això, ser fidels a l’oralitat tractant de manera subgeneris la imatge, no ens agraden els contes “políticament correctes” i les histories tradicionals tracten temes humans, el treball, el conflicte… L’oralitat té aquest punt, encara que l’expliquis moltes vegades apareix algun element nou perquè no és literal. Sempre, encara que siguin jocs o llibres, pretenem contar, i contar d’una manera oberta. Al final, la resposta més honesta té la donaran els xiquets.

Fidelitat a la història… em ve al cap el vostre títol Cinderella, concretament la il·lustració on les germanes es tallen els peus. Una escena del conte original de la ventafocs però que molt pocs s’han atrevit a il·lustrar.

Totalment, n’és un bon exemple. Et sorprendria, he vist la mirada de mares rebutjant aquesta pàgina. Però és molt diferent la mirada dels xiquets i la seva reacció de la qual podem tenir nosaltres. Aquesta il·lustració va ser realitzada per dos italians, per fer-nos entendre fèiem dibuixos per Skype i et puc assegurar que els seus storyboars són molt fidels a la forma final. Junt amb les il·lustracions em van enviar una carta on deien “en aquest llibre no hi havia campanades de mitjanit, ni carabasses, només la historia tal qual”. La veritat és que tot l’imaginari de la ventafocs té moltíssims simbolismes.

Estem en una societat invadits per les imatges i és el moment on més bloquejat està l’imaginari… es curiós, no? –Hi ha saturació d’imatges però no lectura. Afegeix Miguel– Això és, encara, un camp per explotar a les escoles de disseny, la lectura visual. Ahir a la presentació ho parlava amb l’Arnal (Ballester), llibres on la imatge no es pot valorar, perquè és evident que està bé, però falta la història.Per mi la literatura infantil és del primer nivell perquè és el públic que més respecte es mereix i el més difícil de captivar.

Per a mi (Gianni) Rodari es un 10, es un autor que admiro, conecta tant amb adults com amb nens. No intento mai projectar el que jo faig en les meves filles, i m’agrada veure com elles fan coses perque les veuen, les visualitzen desde dins. Es increible com les coses poden sortir d’una manera tan natural. Nosaltres tenim una terañina social que ens afecta i a ells encara no. N’hi ha molts autors com Sendak, James Barrie, Julio Verne, tenien una mala relació amb els seus fills, pero en la seva literatura prolongaven, sense voler abandonar els seu xiquet interior.

 

 

És divertit això de l’storyboard per realitzar la ventafocs. Com funciona el procés de creació d’un llibre dintre d’una editorial que ho controla i ho fa tot ella mateixa? Intenteu seguir un mètode?

No n’hi ha una rutina fixa però sempre es repeteixen parts del procés. Intentem disfrutar amb cada edició i que els altres disfruten. Sovint sorgeixen propostes diferents que requereixen propostes noves, sempre de fet, però acompanyem cada edició de la mà, al final és participar de les nostres “majaderies”. Ningú ho diria perquè és tot amb valor de grisos, però el petit polzet està realitzat en quadricromia, perquè l’impressor ho va recomanar. La il·lustradora estava molt amoïnada perquè no sabíem si el faríem a doble pàgina, no donem un format a priori sinó que amb les il·lustracions ja fetes trobem el format més adient. Ens agrada qüestionar-nos en tot moment els ingredients i els matisos que aportin coses noves a l’edició.
Cada projecte el considerem com una investigació, i necessita tota una investigació, s’enriqueix d’autors, il·lustradors, “d’accidents”. Intentem documentar-ho tot a la mateixa edició. No tenim un mètode fix però potser més una constant, una manera de fer i les ganes de no saber a on vols arribar.

Dius que no saps mai on vols arribar, però un destí sí que és clar: els lectors. La difusió i distribució són una part clau en l’àmbit de l’autoedició. Com es realitza aquesta etapa?

Sempre la controlem nosaltres, no ens agrada deixar-la a tercers, mai. Pretenem tenir una bona relació i directe amb les llibreries, sense intermediaris. –El món infantil funciona per novetats que aguanten 2 setmanes -Comenta Miquel- el que teniu de bo és precisament això, intenteu estar allà i mantenir les vostres edicions.– Sí, Son coses que hem après de gent que admirem, d’altres projectes amb interesos semblants com podria ser Media Baca. La petita edició, al final, és implicació.
Encara n’hi ha molts llibreters i cada cop més, que són uns apassionats pel que fan i aposten pel món de les edicions alternatives, projectes diferents. Si tenim molta confiança els hi proposem tallers. Acompanyem el seu projecte junt amb el nostre, ajudar-los, i ells fan el mateix.

Les fires són un cas molt curiós, perquè ve gent que repeteix, cada any a veure’t quasi com un amic “¿Que tens de nou per mi?” em diuen. Ens encanta aquest feedback. Ja no és una relació d’editor, i de fet no ens hi considerem editors. Ens agrada donar-li vida als llibres i ho fem, som uns bojos dels llibres i potser per això fem petita edició. Sempre amb respecte per l’autor i el lector, organitzem l’edició com un policia de tràfic “gira a la dreta i agafa la comarcal fins al teu destí”.

El Kit Jungling, un dels treballs que més destaqueu, és un bon exemple de la vostra línia estilística. Les edicions destaquen per l’exquisidesa i detalls contraposats amb acabats en materials bruts com el cartó. Per què aquesta decisió “povera”?

Al final jo crec que aquí hi ha una filosofia, un principi d’identitat. Volem distanciar-nos del concepte de llibre d’artista. No pots dir que un llibre és per a uns pocs, per pròpia definició és, i ha de ser, un element universal, arribar a tot el món. Els xiquets s’han de poder atrevir a manipular i canviar la peça, i el cartó convida molt a això.

 

 

Procurem aconseguir un producte que sige assequible pel seu preu de venda final, sense fer números com les grans editorials, ho ajustem al màxim. S’ha d’entendre que amb un pressupost molt ajustat es poden realitzar edicions molt ben plantejades, amb serigrafies, troquels, peces, encolats. Sempre s’han de buscar les “piruetes” econòmiques per tal d’encaixar una producció com cal de petita edició. Volem ser austers i a més mos agrada estèticament, l’ús de dos, tres tintes… una! El material parla per si sol i te moltíssimes possibilitats escultòriques, dibuixar només amb la forma. La simplicitat implica economia de mitjans, és una idea que tenim en els nostres fonaments.

Ja fa temps, a l’entrevista de Grains de Sel van finalitzar amb la pregunta “Quin és el projecte més boig de futur?”. La vostra resposta va ser que, tot hi que ho veieu impossible, volíeu realitzar un laberint en cartró a gran escala per poder jugar-hi dintre. Ara ja sabem que vàreu complir el vostre objectiu el 2014 amb l’instal·lació En el bosque, entre d’altres activitats en gran format. Quin és el nou projecte boig de futur?

Sempre m’ha interessant com treballaven els futuristes o els surrealistes al realitzar gravacions i obres teatrals només per divertir-se. Casos com André Breton, Man Ray. Això ho feien i ja ha existit però no s’ha canalitzat comercialment. Hi ha un projecte que me ronda per cap i m’agradaria atrevir-me. Una producció on hi ha treball manual, en cartó potser, i per posteriorment realitzar una obra de teatre. L’historia, l’escenografia i la teatralització creada pels nens. Construir físicament un conte… Justament estem preparant un petit experiment de teatre d’ombres amb la Violeta Lopiz, i el text estarà compost pels nens, cadascú una frase, a partir de la frase un element escenogràfic i finalment una història que estigué narrada musicalment.

I el conte preferit?

Uff! Pareix clarament que és la caputxeta… però crec que no… Admire els contes tradicionals russos, els àrabs, Les Mil i una Nits! M’apassiona trobar-me amb històries noves.

El meu conte preferit és aquell que encara no he descobert, i que n’hi haja misteri, sempre.

[ I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. ]

en la cama con caperucita

  – Pòster En la cama con caperucita

 

Entrevista realitzada al dijous 17 de març del 2016, en un matí solejat.

Continueu amb la història a la seva web.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s