Geometria i espiritualitat: des d’una simplicitat molt profunda

Per Vanda Drouin Pirot

El fet de negar els suplements de les coses les eleva a un nivell pur on intervé la veritable essència.

art islamic
Tomba de Hafez, ShirazHafez, Iran.

Pensamiento + geometría- geometría + pensamiento
Estratos + profundidades
La inmensidad del espacio a través de la complejidad del pensamiento.
Hilos finos en el espacio…Una visión pura de un espacio que no es físico.(1)

Nasreen Mohamedi.

Sovint pensem que la geometria no és res més que el que aparenta ser, pura forma i suplement decoratiu. Pensem que es tracta d’un complement estètic fred, sense cap mena de contingut ni sensibilitat humana.

Doncs bé, quan fem referència a l’art geomètric, ho hem de fer sota una mirada que va molt més enllà de la seva forma. Així, es pretén expressar la complexitat a través d’una simplicitat, no per compensar una formalitat aparentment sintètica, sinó perquè, el fet de negar els suplements de les coses les eleva a un nivell pur on intervé la veritable essència. És el que afirmaven la major part d’artistes contemporanis corresponents a l’abstracció geomètrica del segle XX.(2) Entre aquests artistes destaquen les declaracions de Kandinsky amb el seu llibre “ de lo Espiritual en el arte”, Mondrian i els seus companys col•laboradors amb la revista de Stijl i finalment, Malèvich i el Suprematisme.

D’altra banda, és important destacar que l’art contemporani no és l’únic que ha utilitzat la geometria com a forma d’espiritualitat subjacent ja que ,el concepte geometria comporta en si tota una sèrie de connotacions referents a l’infinit, l’univers, el cosmos i la divinitat.

Un exemple important és el de la cultura islàmica i l’ús de la geometria sagrada en les construccions arquitectòniques. Dins de la cultura islàmica, la geometria comprén una idea d’ordre com a cohesió davant d’una diversitat. En tradicions místiques asiatico-orientals recorren a la geometria com a manifestació simbòlica de l’univers i la seva força creativa. Dins de la tradició sufí, l’arquitecte és el muhandis, i ambdós es consideren sagrats perquè encarnen l’ordre que permet accedir a la totalitat, el concepte més elevat.(3)

Les formes ornamentals de la decoració islàmica contenen un valor espiritual i simbòlic sota una visió del món que expressa la unitat de la presència divina en l’univers i ,al mateix temps, la seva infinitud continguda en cadascuna de les línies geomètriques.

El treball de l’artista minimalista hindú Nasreen Mohamedi , apel•la les tradicions mil•lenàries com el llegat de l’abstracció i la geometria de l’art islàmic. L’obra de Mohamedi es pot vincular amb una tradició arrelada tal com la de Malèvich, invocar una metàfora de l’infinit.

Per a l’artista, l’ús de la línia recta era una manera d’accedir a un món desconegut, on transcendís el subjecte, l’objecte, el tema i la realitat mundana i familiar. La dualitat inherent a la geometria permet connectar lo interior i l’exterior, l’espai i el temps, l’objectual i l’ocult. Per a Nasreen el treball artístic era com una mena de ritual que anava més enllà de la pròpia forma , objecte i entorn. De fet, es plantejava la seva feina amb un fervor similar al de l’ibadat, el debot que resa les seves oracions.

Així per tant, l’ús de la geometria tenia doble funcionalitat per a Nasreen ja que aquesta servia com a forma d’expressió formal de l’infinit, i també com a mitjà de transcendència a lo diví. Sota la simplicitat aparent s’amaga una profunda complexitat.

“Caminar a través de espacios inmensos-espacio colmado de formes intrincadas, líneas que llegan colmadas de diversas texturas, pisadas en el contorno de los pies llegan y se alejan en el espacio perdido- los horizontes mantienen lo ilimitado dentro de los límites- todo forma un conjunto”.(4)

Nasreen Mohamedi, 11 de Gener de 1968.

Com a darrer exemple, el matemàtic Benoit Mandelbrot també parla d’una geometria universal present en cadascuna de les estructures que conforma la natura: els fractals. Així, el matemàtic determina que l’univers podria estar format per fractals, des de les galàxies fins a les bactèries. El mateix adn conforma una reiteració de la forma. Per tant, cada element de l’univers , incloent el planeta terra, està constituït per un ordre subjacent davant l’atzar. L’autosimilitud en qualsevol escala determina un ordre de les coses. A més a més, el fet reiteratiu present en la geometria fractal de la natura condueix a la mateixa idea d’infinit , o totalitat.

Podem concloure que son moltes les referències que recorren a la geometria per parlar sobre una realitat intangible i oculta on la seva importància recau, no només per el seu valor simbòlic ,sinó sobretot, per el seu valor espiritual. Així doncs, d’una banda, s’utilitza per parlar d’un ordre davant d’una diversitat aparent i, d’altra banda, s’utilitza com a mecanisme de transcendència cap a una realitat més elevada i profunda: l’infinit, la divinitat, el tot…

Darrere d’una simple línia s’amaga un profund contingut espiritual que va molt més enllà de la seva forma. No perquè el contingut sigui diferent a la pura forma sinó perquè el concepte va mol més enllà d’una realitat objectual.

Pensem que l’art geomètric és fred quan en realitat és , a través d’ una sensibilitat molt elevada, quan s’entén el grau de profunditat que connota la geometria en si.
Parlar de l’infinit a través de la determinació, de l’escala més infinitament petita a la infinitament més elevada, de la simplicitat a la profunditat…


1.VILLEL BORJA, Manuel. Nasreen Mohamedi, La espera forma parte de una vida intensa. ( Exposició celebrada al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 22/09/2015- 11/ 01/ 2016). Editoriales del MNCARS, 2015, p.43.

2. CHARLES Harrison, Primitivism, Cubism, Abstraction. The Early Twentieth Century, the Open University,1993 [ trad.esp: Primitivismo, Cubismo y Abstracción. Los primeros años del siglo XX, Madrid, Ediciones Akal,1998].

3.VILLEL BORJA, Manuel. Nasreen Mohamedi, La espera forma parte de una vida intensa. ( Exposició celebrada al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 22/09/2015- 11/ 01/ 2016). Editoriales del MNCARS, 2015, p.30.

4.Idem, p.10

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s