Aire contaminat i collons negres.

Per Andreu Garcia

 

Últimament penso molt en la manera de fer les coses, de com la gent que està al darrere de la cultura empra la seva manera de ser, per a plasmar-la en activitats diverses.
Em presento mínimament, sóc un noi d’Amposta (Delta de l’Ebre) que ha crescut envoltat d’una cultura si més no singular. “Bakalao, bous i arrossars” potser és l’únic que veu la gent des de fora, per a alguns som l’Andalusia de Catalunya. Es pensen que som uns dropos, que l’únic aliment o treball que hi ha, és l’arròs. Fins i tot, exagerant més del que ja ho he fet, podria parlar d’aquells que pregunten; “Hòstia, allí teniu internet?”, “Perdona, és que pensava que només teníeu platja i arrossars” o “Hi ha algun grup més a part de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries o Pepet i Marieta?” podria seguir una bona estona així…
Des de petit (als 12 aproximadament) crec que em vaig començar a trobar amb gent una mica diferent, amb idees un pèl dissonants dins de les tòniques generals. Érem xavalets que portàvem amb les grenyes llargues i camisetes negres amb noms com Metallica, System of a Down, Berri Txarrak, La Polla Records, etc. He de dir que a allí baix, quan algú es desmarca conscient o inconscientment de la majoria, de seguida és criticat/senyalat, la cara oposada del que passa a Barcelona o a les grans ciutats que, per molt que vagis de la manera més estranya possible, ningú et farà el mínim cas. Seràs un més de la gran massa que camina sense saber on va, però, que segueix el ritme frenètic marcat pels clàxons dels milers de cotxes que recorren els carrers.
Quan vaig arribar a la capital farà quatre anys enrere, vaig al·lucinar amb moltes coses: l’apatia generalitzada, l’egocentrisme, la multiculturalitat, les milions d’activitats que es generen diàriament, la força que té la moda en les grans masses i com les va modelant al seu parèixer, les formes de sortir i de socialitzar, els interessos, etc.
Com pot ser que canviï tot tan només estan a dos-cents quilòmetres de distància?
La meva visió ha anat canviant i canvia cada dia, en base a les persones que tinc al voltant, encara que la meva tossuderia fa força per a què no sigui així.

Ara mateix, em trobo en el punt en què no em sento ni del poble ni de la ciutat, en què he vist les coses bones i dolentes que tenen ambdues. Una tan freda i egocèntrica i l’altra tant avorrida i familiar. Per això em qüestiono el fet de deixar Barcelona en algun moment de l’any vinent, per a veure una tercera opció, un tercer ull que em proporcioni nous inputs en l’àmbit personal.
Una de les coses que últimament em cansa massa de Barcelona, és la falsedat que abunda entre el món de la cultura d’aquesta. Si hi ha una cosa que m’ha ensenyat el poble, és que: “tonteries les justes”. La pompositat no és una cosa molt típica d’Amposta (potser és que la ciutat veïna se la va quedar tota) i perdoneu barcelonautes però és que aquí, a la vostra gran capital, la tonteria ho banalitza tot, i hi ha poques persones, col·lectius o llocs que siguin autèntics. Tot és tan artificial i efímer que quan te n’adones ja ha desaparegut com si d’un oasi és tractes. Quan hi ha una cosa interessant, al cap de dos dies, les xarxes socials ja l’han corromput tot el que han volgut i més. No vull quedar com un casca rabies però és que cada cop veig més com la gent fa el que fa per a aparentar, perquè està de moda, perquè vol sortir aquí o tocar allà. I la veritat és que m’unfla los collons d’una manera bastant seria.
Sort, que encara hi ha santuaris verges on un és sent a gust, on pot gaudir de les coses que ofereix la ciutat sense edulcorants ni còpies barates de… Llocs on la gent fa el que fa perquè els plena, perquè viu per a això i ho lluita amb totes les seves forces. Com nosaltres quan començàvem a agafar els instruments i a deixar-nos la pell intentant muntar algun concert al terreno, quan només pensàvem en què arribes el cap de setmana per a anar a comprar una garrafa de vi i un parell de coca coles per a fer calimotxo…
Com hem canviat sense pensar en un resultat clar.

Com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s