“The music of the future would sound like this”

 El paper silenciat de les dones als inicis de l’experimentació amb la música electrònica.

Per Maria Farré.

El dia 7 de febrer de 1959 a la ciutat italiana de Pàdua, hi va haver un concert de John Cage acompanyat pels músics H.K. Metzger, S. Bussotti i Teresa Rampazzi. Les cròniques que se’n van fer als diaris locals el descrivien com un esdeveniment dionisíac, ja que els músics es van dedicar a llençar tots els objectes ressonants per la reduïda sala on actuaven. Pel que sembla, aquest no va ser un fet aïllat, es deia que el piano de Rampazzi va quedar totalment destruït per ella mateixa durant una performance domèstica que també va realitzar amb Cage. Aquest fet va suposar una doble ruptura per la pianista. Teresa Rampazzi va néixer el 1914 a Vicenza, Itàlia i ja des de molt jove va començar a estudiar música, primer amb classes particulars i després al conservatori de música de Milà. Quan ja era pianista professionalment i havia format part de diferents conjunts va començar a escoltar i interessar-se pels experiments electrònics. Conèixer i treballar amb John Cage la va fer posicionar-se rotundament en contra la música tonal i l’estructura tradicional (inici-desenvolupament-final). Fins i tot, va vendre el seu piano de cua per reunir diners i així comprar-se un generador d’ones. Existeix una versió que explica que el piano li va vendre al seu marit, no com a objecte-record, sinó perquè l’instrument estava tant greument malmès després dels últims usos que no es podia recuperar.

teresa_rampazzi

Teresa-Rampazzi-nel-suo-studio
Teresa Rampazzi al seu estudi, anys 90.

Rampazzi va fer aquest gir quan tenia 45 anys, però uns anys abans, a l’Anglaterra de 1943, Daphne Oram iniciava un nou episodi per a la música electrònica. Amb només 18 anys, Daphne Oram, començava a treballar com a tècnica de so als estudis de l’emissora de ràdio de la BBC (British Broadcasting Corporation). La inestabilitat política i social produïda per la Segona Guerra Mundial, va generar moltes vacants en les feines tradicionalment ocupades per homes, les dones van tenir l’oportunitat d’agafar el relleu en el món laboral.

A Oram se li van plantejar reptes interessants, per exemple, durant la retransmissió a la ràdio d’un concert al Royal Albert Hall va ser la responsable d’assegurar que l’emissió no fos interrompuda pels bombardejos, es dedicava a controlar el que estava sonant en directe, de manera que, si s’aturava es pogués renaudar per una cinta gravada i activada en el punt exacte, fent que els oients no se n’adonessin.

Durant els anys 50, Europa es trobava en la depressió post-Segona Guerra Mundial. En aquest punt, però, es van activar de forma revolucionària tant l’art com la cultura. La BBC amb l’objectiu de renovar-se i acaparar més públic va optar per experimentar, una de les novetats va ser el “Radiophonic Workshop” un espai dedicat a la creació d’efectes de so, atmosferes i música de fons per ambientar retransmissions de la mateixa ràdio. La primera directora d’aquesta iniciativa va ser Daphne Oram fins que va abandonar la BBC per muntar el seu propi estudi, ja que a la ràdio va acabar trobant limitacions en el seu recorregut d’experimentació amb el so. Oram va ser substituïda primer per Madalena Fagandini i més tard per Delia Derbyshire, que amb el seu pensament matemàtic va influenciar notablement la composició musical i va destacar pel disseny de l’ambientació sonora de la sèrie britànica Doctor Who. Malauradament, gran part del treball d’aquest grup de dones radiofòniques va restar sota l’anonimat perquè quedava firmat per la BBC

Daphne276
Daphne Oram al seu estudi. Kent, 1960.

 

bbc-radiophonic-workshop
“Radiophonic Workshop” a la BBC, anys 50.

Després de deixar la feina a la ràdio, Daphne Oram va continuar treballant a casa seva, fent que la música que a la ràdio es denominava com ambiental quedés en primer pla. Al voltant dels inicis de la dècada dels 60 va idear i dissenyar un aparell anomenat “Oramics Machine”, l’artefacte convertia gràfics dibuixats directament sobre pel·lícula de 35 mm en so, generant així l’anomenat so gràfic. Aquest fenomen es va aconseguir per primera vegada a Moscou l’any 1926, amb el Tagefon de Peter Teger i posteriorment es va anar desenvolupant passant pel Variòfon de Evgueni Sholpo, aquests invents no van tenir massa continuïtat perquè s’havien treballat, en el cas de l’URSS, a laboratoris secrets destinats a la investigació militar, per tant, no es van arribar a fabricar amb una finalitat comercial ni de cara a un públic obert. Pel que fa a la “Oramics Machine” no se li va atribuir massa valor fins a la mort de Oram, actualment només existeix l’exemplar original exposat al Science Museum de Londres. Aquest descobriment basat en la síntesi òptica actualment es considera un dels instruments més significatius de la història de la música electrònica. A més, va suposar una gran innovació cap a les arts visuals, sonores i el cinema. Per una banda s’utilitzava a pel·lícules, l’ona de so es dibuixava en un lateral del negatiu de manera que es pogués controlar en el mateix nivell que la imatge. En altres ocasions la gràfica de l’ona generava el so i la seqüència visual a la vegada, convertint-se així en el precursor de l’animació abstracte que coneixem actualment.

oramics00a
Daphne Oram treballant amb la “Oramics Machine”.

Les que he anomenat són només algunes de les pioneres, no únicament en experimentació del so, sinó també en nous coneixements dels quals actualment encara en conservem empremta. És remarcable que una peça considerada de les primeres, o fins i tot la primera, en música electrònica “Music Of The Spheres” (1938) fos composta per una pianista i compositora alemanya-americana, Johanna M. Beyer, de breu però interessant trajectòria musical poc documentada i escassament valorada fins després de la seva mort l’any 1944. Podríem dir que marca l’inici de moltes altres figures femenines presents en aquest procés que han passat a la història paradoxalment sense fer soroll.

“Music Of The Spheres” – Johanne M. Beyer (1938).


Annex

http://daphneoram.org/

http://www.heroines-of-sound.com/programm/

http://frieze-magazin.de/archiv/kolumnen/aus-dem-synthie-gezaubert/?lang=en

http://www.sonograma.org/num_05/articles/sonograma05_sol-Rezza_lado-femenino-sonido.pdf

http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/2669735.stm

http://www.gold.ac.uk/ems/oram/

http://thequietus.com/articles/01780-teresa-rampazzi-musica-endoscopica-album-review

http://www.softrevolutionzine.org/2015/teresa-rampazzi/

https://lazattra.wordpress.com/2010/12/06/padova-a-concert-by-john-cage-in-1959/

http://laboratoriointrmuros.blogspot.com.es/search?q=daphne+oram

http://www.academia.edu/1763082/TERESA_RAMPAZZI_PIONEER_OF_ITALIAN_ELECTRONIC_MUSIC

http://www.teresarampazzi.it/vita_ing.htm

http://www.psychemusic.org/TeresaRampazzi.html

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s