Educar la voluntat

Què estic fent amb la meva vida? Sóc feliç? Puc ser-ho? Com? Puc recuperar la iŀlusió motivadora per aixecar-me cada dia? Aquestes són preguntes que molts de nosaltres ens hem formulat en algun moment de la nostra vida.

Filòsofa, historiadora, filòloga, teòloga i metgessa especialista en pediatria, director de la Secció Mèdica del Goetheanum, seu de la Societat Antroposòfica, la doctor Michaela Glöckler ens ofereix una explicació de l’origen d’aquestes preguntes i ens proposa una manera d’educar els infants, però també a nosaltres els adults, per evitar aquests mals i recuperar la felicitat a El enfortiment de la voluntat per nens i adults. I és que per Michaela Glöckler, una manca de m  és motiu i origen dels mals indicats anteriorment.

Ah! la voluntat… se n’ha parlat molt del concepte filosòfic de la voluntat, per exemple he trobat referències d’ella en veu de pensadors tant diversos com Friedrich Nietzsche, Victor Hugo i Albert Einstein.

«La voluntat és allò que interiorment motiva una acció.»
(Friedrich Nietzsche)
«A ningú li falten forces; el que a molts els falta es voluntat.»
(Victor Hugo)
«Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i la energia atòmica: la voluntat.»
(Albert Einstein)

Però no hi donem més voltes i comencem a analitzar el document de Michaela Glöckler. La seva proposta, com introduïa, pertany a l’àmbit de l’educació i té per objectiu enfortir la voluntat sana. Per a ella, l’etapa formativa dels infants està dividida en tres fases que corresponen a diferents estats d’esser: la primera és fins els nou anys, la segona fins els quinze i la darrera etapa que arribaria fins els vint-i-un, edat en que considera que l’infant es converteix en adult, i l’educació de la voluntat s’haurà d’adaptar per respondre a aquests tres períodes evolutius de l’home.

Així, durant la primera fase del creixement de l’infant caracteritzada pel desenvolupament de la part sensomotriu, —etapa que és compartida àmpliament per altres veus, Jean Piaget (1896-1980) Psicòleg, filosof i biòleg suïs que, a grans trets afirmava que l’aprenentatge inicial es realitza mitjançant l’acció,— ens parla del que anomena «impregnació de la voluntat». Aquesta impregnació s’efectuaria mitjançant activitats i estímuls sensorials —donada la fase en que es troba l’infant— i l’acompanyament encoratjador que ha de proporcionar-li un model, en consonància amb la teoria de l’aprenentatge per imitació. Remarca la problemàtica d’una societat poc versada en permetre l’actuació de l’infant i el perjudici que pot representar una estimulació precoç de l’argumentació que eleva el parlar per sobre de l’actuar, amb el conseqüent retall de la fase sensomotriu i l’aprenentatge associat amb ella. Cal fer notar l’oposició que a aquesta darrera advertència representen, per exemple, l’aparició de centres privats que conviden a ensenyar a llegir a partir dels dos anys amb un enfocament pedagògic més productivista.

Tornant a Michaela Glöckler, en aquesta primera fase ella introdueix dues regles: «l’estimul per la pròpia activitat» i «fortificar la voluntat per mitja de la repetició i l’exercici regular d’activitats» la conjunció de les quals determinaran qualitats bàsiques per desenvolupar el pensament crític com la perseverança, la concentració i la memòria.

Durant la segona etapa, «l’afirmació de la voluntat en la vida del sentiment», reclama motivar mitjançant l’amor, diferenciant-ho de l’ús de la coacció i la pressió que a més de promoure un altre tipus de voluntat impedirà el domini dels propis sentiments. Trobar compromisos i valorar el noi per el seu “auto-venciment” son algunes de les recomanacions que ens realitza. També ens diu que cal apropar-se als desitjos de l’adolescent alhora que establim límits. Aquesta es una proposta que xoca frontalment amb algunes corrents actuals1 que aboquen per tornar a una educació més tradicional, on la obligació i la disciplina son eines comuns, i que només posen sobre la taula la incapacitat, autoritarisme o desídia de nombrosos educadors i polítics.

La darrera etapa, «l’afirmació de la voluntat en la vida del pensament» i amb ell la dialèctica, el posicionament amb el que ha d’arribar a l’independència per a poder actuar partint d’un context determinat, aprèn a renunciar, a comprometre’s amb la vida.

En canvi per a l’adult, Michaela Glöckler indica què és la comprensió del sentit de l’activitat l’element encoratjador en l’actuar de l’adult i posa com exemple l’incapacitat d’identificar-se realment amb la pròpia situació a la vida i el conseqüent propi abandonament intern com la causa més important de la manca de voluntat.

Com segueixo preguntant-me per el que puc fer per millorar la meva força de voluntat, m’interesso per els consells de Michaela Glöckler. Primer, treballar pas a pas, ja que la distancia entre l’ideal i la realitat és, normalment, gran. I ens proposa una sèrie d’exercicis:

Per començar amb l’«Educació de la voluntat en el camp del pensar», a pensar independentment, aprendre a preguntar i a manipular el pensament mateix. —Haig de treballar així la concentració, en un espai de cinc minuts diaris en un període d’un mes—.

Seguidament cal exercitar la voluntat en el camp del sentir, decidint que volem sentir durant, també, d’uns minuts diaris.

Per continuar amb el camp de la voluntat, la vida de l’acció, per això caldrà identificar qui determina les pròpies activitats, posar consciencia i trobar-hi el sentit. A més proposa realitzar a diari una acció pre-triada.

El quart exercici es de «coherència entre el pensar i el sentir» consisteix a aprendre a sentir les dues cares de les coses, la positiva i la negativa.

La coherència del pensar i la voluntat, l’exercici de l’imparcialitat, es a dir, actuar imparcialment i sense perjudicis.

Finalment proposa un darrer període on es realitzin els cinc exercicis junts.

 Però no acabem aquí i paraŀlelament als exercicis bàsics proposa dos exercicis més, un d’artístic i realitzat amb regularitat, i l’altre de més espiritual, triant un ideal i esforçant-se a aspirar a ell. I és què, parafrasejant el filòsof i pedagog Frans Carlgren (2004: 112), «totes aquestes pràctiques i desenvolupaments artístics són exercicis de la voluntat. No existeix millor educació de la voluntat que practicar quelcom amb insistència i alegria un cop i un altre, precisament quan s’han de vèncer dificultats i obstacles».

No sé vosaltres, però jo porto un parell de dies amb el primer exercici…

Per Sergi Blanch


1 Entrevista, Diari digital ARA, [en línea][consultat, 10/03/2016]. Disponible a internet: http://www.ara.cat/societat/Alberto-Royo-No-alumnes-obligats_0_1535846431.html

CARLGREN, Frans. Pedagogía Waldorf. Una educación hacia la libertad. 4ª ed. Madrid: Rudolf Steiner, 2004

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. La voluntat. [en línia][consultat, 10 de març de 2016]. Disponible a internet: http://www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/gen-9t44.htm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s