L’Art Minimal, desmentint alguns tòpics

Es tracta d’un art que va molt més enllà de la mecanització i la síntesis

Vanda Drouin Pirot

800px-Donald_Judd_Concrete_BlocksDonald Judd, Sense títol, 1981. Texas

Dins d’un marc referent a l’art conceptual, si comparem Le trebuchet ( 1930) de l’artista francés Marcel Duchamp amb els volums geomètrics i repetitius de l’artista nordamericà Donald Judd veurem com la suposada “deficiència del treball artístic” en el segon cas no és superior al la de Duchamp. És més, veurem que en les escultures de Judd no només la intervenció manual és major, sinó que existeix una profunda voluntat de representació de la forma donant valor a conceptes com volum, material, i color. Així doncs, podríem afirmar que, a diferència dels Ready –mades, en les composicions de Judd existeix certa gràcia formal.

Entre els tòpics destructius de l’art minimal destaca en primer lloc la consideració d’un art deficient a nivell artístic i, per tant, amb carències formals. La primera crítica es relaciona automàticament amb la segona ja que, la carència formal es contraresta amb l’alt volum teòric o conceptual que l’acompanya. Per últim, es pressuposa que l’art minimal és un art sense emoció o realitzat per artistes amb una sensibilitat freda.

No es tracta de crítiques poc constructives sinó d’una incorrecta interpretació del context en el que es mou l’art minimal.

No es pot comprendre l’essència del minimal quan s’afirma que tot el que li manca al contingut formal s’excedeix amb el concepte. El motiu principal és que, una de les característiques que defineix aquest tipus d’art és que es mostra per si mateix i funciona de manera autònoma. La forma defineix el seu discurs i el discurs la seva forma.

Si establim de nou la comparativa inicial, veurem com en el primer exemple és necessària la interpretació del públic perquè el significat de l’obra s’activi mentre que en el segon cas, l’existència i significat de l’objecte funcionen per si sols. No es necessària la posada en context per tal de relacionar l’objecte amb el seu significat real perquè es constitueix per si mateix a través d’un sistema autònom. És important destacar que, tot i que el significat del minimalisme s’estableix a través d’una autonomia de la seva forma no vol dir que l’obra s’abstingui d’un significat, voluntat o forma de pensament.

Veiem per tant, que si partim de la base que l’art minimal no necessita un discurs que el defineixi en tant que es defineix per si mateix, l’afirmació que determina que la carència formal s’excedeix en el seu contingut deixa de tenir sentit . És més, determina que s’ha interpretat de forma inadequada ( això tampoc treu que el concepte que s’estableix al voltant de la forma sigui complex o profund).

Referent a la qüestió que l’art minimal és un art fred hem de tenir en compte que, les demandes dels artistes com son el gran format i la perfecció geomètrica requereixen de processos de creació mecanitzats i en sèrie. Per tant, a partir de la següent observació podem considerar que, la metodologia no condiciona la implicació de l’artista en aquest cas perquè el valor de l’obra recau en la implicació del propi material i com aquest es constitueix i defineix per si sol (sempre a través d’una hipòtesi establerta per l’artista), no en el seu procés constructiu ( que ja es mostra per si sol).

És curiós que per considerar-se un art tan fred, alguns dels artistes més reconeguts de l’abstracció geomètrica com Kandinsky, Mondrian, Malèvich parlin d’un impuls formal directament connectat a lo emocional. La geometria es considera un element despullat i sense suplements que estableix una comunicació directa amb l’espectador ( o l’ànima com deia Kandinsky).

La creença en un possible canvi en la sensibilitat humana , va ser una de les característiques plantejades en els postulats de teosofia amb els que Kandinsky, Malèvich i Mondrian s’impliquen de forma diferent en el període de les seves obres.

En definitiva, si ens parem a observar i entendre detingudament l’art minimal veurem que es tracta d’un art que va molt més enllà de la mecanització i la síntesis. Forma part d’un art molt arrelat a lo profund de l’ésser humà: l’espiritualitat i el coneixement. Tenint en compte que el marc conceptual que envolta algunes obres és complex i profund, ja que s’entén sota un marc filosòfic, teosòfic i epistemològic molt arrelat a la consciència humana, la forma de llenguatge ha de ser molt directa, mostrant l’autèntica essència, que és la que connecta directament amb la nostra experiència estètica.

Si entenem el minimalisme com a un art sincer, que parla per si mateix, i que connecta directament amb l’experiència estètica de l’observador a través d’un material i una forma ( sense constituir discursos previs) entendrem que la intenció de l’artista no és la de decorar ni afegir complements que desviïn l’atenció i, per aquest motiu, la seva forma no s’excedirà sinó que serà sintètica. Des d’aquesta perspectiva no es pot considerar com a un art simple , o amb carències formals i encara menys un art fred, o sense contingut o component humà sinó més aviat un art sincer, que es mostra per si mateix i amb un alt grau de profunditat i sensibilitat humana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s