Males Herbes

Petites plantes i arbres generen grans escletxes i forats en el formigó sobre el que s’alcen les ciutats. Ens recorden que sota les rajoles, les carreteres i els edificis, la natura lluita per a engolir-ho tot.

El meu treball procura posar en evidència la violència amb la que les ciutats contemporànies s’imposen sobre els individus i la natura que hi sobreviu en elles, sotmeten-los a un temps, un espai i uns valors determinats, i com aquests tot i les dificultats, troben la manera de seguir creixent.

Al llarg d’aquests dos últims anys he desenvolupat diversos projectes en els que mostro el meu interès i el meu posicionament personal en relació a la investigació dels comportaments escultòrics i de l’espai i el temps en el que visc.

En les meves peces utilitzo principalment ciment, ja que és un material que està al límit entre allò natural i allò artificial. És fred, gris i dur, però alhora és molt fràgil. També és un material resistent i poderós, un dels responsables del desenvolupament i el creixement desmesurat de les grans urbs, per això m’interessa posar-lo en relació amb la natura ja que en molts casos és el responsable de la seva destrucció.

Hi ha diversos artistes que m’han servit de referent en el meu treball amb els quals m’identifico degut a similituds pel que fa als materials, tècniques o camps en els que actuen. Giuseppe Penone per exemple, és un artista italià nascut el 1947. Va començar a treballar professionalment prop de la dècada dels 70’ i segueix treballant actualment. Fou un dels més importants representants de l’Art Povera i concentra la seva obra en redefinir la relació entre l’home i la natura, treballant sempre amb materials tradicionals;
m’interessen determinades obres de Penone en les que pren importància el desenvolupament i el constant canvi de la natura, aquest intent de redefinir la relació entre l’home i aquesta és el que m’apropa a l’obra de Penone, tot i que jo en comptes d’emprar materials naturals utilitzo els materials que sotmeten a la naturalesa.

Isaac Cordal és un artista urbà gallec, que incorpora les seves escultures miniatura de ciment a l’espai urbà emprant escletxes, bassals i altres elements de ciutats com Barcelona, Londres, Amsterdam o Brusel·les, representant figures típiques de les grans urbs que es detenen a reflexionar sobre l’espai que els envolta. Mostra la posició del subjecte contemporani en la ciutat d’una manera crítica i dramàtica, utilitzant el ciment com a principal material de la seva obra per a fer referència a la pèrdua del contacte entre l’ésser humà i la naturalesa degut a l’excés d’edificis i construccions de ciment i el constant creixement de les ciutats, i és en aquest punt on es troben l’obra de Cordal i la meva.

El meu treball es divideix en dos camps d’actuació, per una banda el carrer i l’espai urbà, i per altre el white cube o determinades galeries i espais interiors.

Quan realitzo intervencions al carrer procuro crear un diàleg entre les meves escultures i les plantes que creixen salvatges de les esquerdes que es generen en el terra o les parets, això condiciona el lloc i el moment en el que he d’enganxar o col·locar les peces ja que no a tot arreu hi ha plantes creixent, a més aquest tipus d’intervencions estan penalitzades per la llei de manera que en el moment de l’acció intento passar desapercebut per a estalviar-me qualsevol tipus d’ensurt o sanció.

markius 2 markius 1

Marc Gomez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s