Protocol de Supervivència

Per Aina Guirao

detalls 1

“Tot el que li ocorri a la terra, li ocorrerà als fills de la terra. Si els homes escupen en el sòl, estan escopint en si mateixos. Què ha succeït amb el bosc espès? Desaparegué. Què ha succeït amb l’àguila? Desaparegué. La vida ha acabat. Ara comença la supervivència.”
Cap indi Seattle

Ens trobem en un moment crític, immersos en un model que a mesura que avança, i a mesura que creix, destrueix tot allò que interfereix en el seu pas. Si veritablement valorem la nostra societat, ha arribat el moment límit per a posar-hi remei, tractant de reunir tots els esforços per desmuntar allò que hem establert, apostant per la vida i la subsistència. Per dur a terme aquesta àrdua tasca, és necessari que traiem el màxim partit de totes les eines de què disposem, repartides entre les múltiples disciplines del coneixement.

Partint d’aquesta premissa, i valorant les possibilitats que ofereix el camp del disseny aplicat al Treball Final de Grau, s’ha optat per l’aplicació de les metodologies proposades pel Disseny de Ficció. Aquesta branca del disseny relativament jove brinda l’oportunitat de generar reflexions prou potents per activar, de certa manera, petites respostes en el procés de transformació social. Empra la formulació d’escenaris especulatius de futur per a provocar un impacte en els receptors, imbuint-se d’un caràcter crític en la majoria d’ocasions que insta a plantejar-se tota mena de qüestions.

És a través d’aquest sistema que es desenvolupa la hipòtesi del projecte: Què passaria si mantinguéssim el model actual fins a l’any 2099? D’aquesta manera s’origina l’especulació amb l’escenari Barcelona 2099, amb la qual es tracta inicialment d’esbrinar a quina mena de futur indesitjable ens podríem enfrontar, i posteriorment, comunicar i difondre fins a quin punt podríem arribar si seguim en la mateixa línia sense plantejar-nos quines són les verdaderes necessitats dels nostres temps. En definitiva, l’objectiu principal és aquesta comunicació, per tal d’incidir en el públic, conscienciar i afavorir l’acció transformadora.

Per aquesta raó, el projecte inicia amb un estudi de les característiques del context actual, i en conseqüència, de la tipologia de disseny que afavoreix, per tal de desentrellar posteriorment quines són les problemàtiques que genera. La recerca es veu recolzada amb l’exposició de les dades científiques que verifiquen i aporten fiabilitat. Un cop exposada la base del problema, es defineix quines possibles solucions ja s’estan plantejant, demostrant així que el canvi és possible, que hi ha formes d’actuar més correctament, i que encara ens queden sortides. En conseqüència, també es menciona la línia de disseny acord amb aquests ideals, que hauríem d’adoptar amb urgència.

La qüestió és: Com podem arribar a aplicar aquestes solucions, si el principal problema és la por al canvi i la concepció tancada que tenim sobre l’organització social? És en aquest punt on intervé l’estudi sobre algunes de les vies i metodologies d’actuació vers aquesta problemàtica. Concretament, és exposada la prospectiva com a disciplina científica, i el Disseny de Ficció anteriorment esmentat.

detalls 3 detalls 2 detalls

A partir d’aquest punt, i havent justificat totes les seves raons de ser, és presentat el projecte Protocol de Supervivència, el qual tracta d’aportar un granet de sorra per la causa, i demostrar que el disseny, i en especial el Disseny de Ficció pot ser una bona eina d’acció social. L’escenari especulatiu que presenta ens trasllada directament a un context en el qual, la problemàtica ambiental que l’ésser humà a causat a través de les idees del sistema industrial que el regeix ha arribat a uns nivells absolutament desorbitats. Per aquesta raó, i focalitzant en la ciutat de Barcelona, els seus ciutadans no poden sobreviure als espais exterior. Els organismes públics decideixen actibar el Protocol de Supervivència, que consisteix en distribuir a cada un dels habitants un equipament complet que els permet transitar els espais exteriors. El projecte formalitza aquest equipament, i presenta les condicions contextuals de Barcelona 2099, posant en dubte l’aposta per l’adaptació per sobre de la mitigació del nostre impacte.

“Si un problema ambiental greu i creixent no es pot resoldre perque la seva solució en generaria un altre d’igualment important en l’aspecte econòmic, aleshores és que realment la humanitat es troba en una situació delicada. Els problemes ambientals expressen els problemes que hi ha en el model productiu, són la febre, i no la infecció. És en aquest model productiu on hem d’actuar.” (Folch, 2011, La quimera de créixer).

cafe 3 cafe 1

vestir 5 vestir 4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s