Autoedita y muere?

Per Gabri Molist, Joan Manel Pérez i Sara Lorite

L’actual crescuda de l’autoedició fa plantejar-se una comparativa entre la via editorial clàssica i la via autoeditada. En un panorama editorial nacional descrit, amb raó, per l’il·lustrador Miguel Gallardo (Lleida, 1955) com un monstre que es devora a sí mateix, on surten llibres i llibres per inèrcia, deixant el sector devastat “ L’únic objectiu que té és vendre llibres, però a base d’inundar el mercat, cap llibre té prou temps per fer trajectòria; llavors, llibres molt bons es queden enrere, perquè les editorials no tenen ni el temps ni els diners per posar-hi mitjans, només ho fan amb aquells que ja venen, on ja és evident. I com que aquest és el que es ven, no poden parar d’editar milions de còpies perquè això alimenta la indústria, i s’han de gastar els diners en treure més llibres, així que els guanys els vénen de pocs llibres”. Davant d’aquest panorama plantegem les dues vies en una comparativa de pros i contres, basades en experiències, opinions i punts de vista de gent que porta de més a menys anys dins del sector i que a travès de les seves paraules ens ajudaran a teixir una conclusió sobre aquest aspecte que serveixi de reflexió per als més veterans i, potser, de guia per als que, com a nosaltres, tot just comencem a entrar al sector.

“Intento fer una rutina bastant similar: anar al gimnàs una estona per acabar de despertar-me i activar-me. Vinc a lʼestudi cap a les 9:30 i mʼhi estic fins les Després vaig a treballar en la meva segona feina, que m’ajuda a poder viure, ja que només del dibuix per ara no puc”. La Cristina Daura (Barcelona, 1988) ens acull un matí assolellat en el seu estudi al barri barceloní de Gràcia, que comparteix amb 13 altres il·lustradors i dissenyadors gràfics. Com ella, són molts els autors gràfics que últimament han aparegut en l’escena barcelonina. El de la il·lustració és un camp bastant en voga avui en dia, però, és tot tant pròsper com sembla?

El sector de l’autoedició gràfica a Barcelona –i ens referim a tota publicació feta de forma autogestionada, sense grans cases editorials de per mig– sembla ser que està vivint un boom en els darrers últims anys, on han aparegut fires, salons i festivals dedicats a la difusió, venta i intercanvi d’aquest gènere editorial. No només estem parlant del cada cop més conegut Gutter Fest, sinó que cada any neixen noves propostes com la fira Autoedita o Muere, el FLIA, Dress your wall o el Graf.

Concorda aquest increment de popularitat amb un increment substancial de ventes que puguin notar els artistes productors d’aquests materials en les seves butxaques? La resposta és no. “En la autoedició (ens apunta també Daura) tu has de posar els diners i jugar-te-la. De fet, si hi reflexiones no guanyes diners. Per molt que puguis recuperar gastos i fins i tot si hi ha benefici, el temps i dedicació que hi has invertit és molt gran i això no tʼho paga ningú. Com més ràpid vas més guanyes, però en lʼautoedició has de passar per tots i cada un dels processos d’elaboració i edició dʼuna publicació, o sigui que el temps que hi inverteixes és major. Això ho has de fer perquè t’agrada fer-ho. Si no, no cal ni que comencis”. Aquesta tesis també és compartida per l’il·lustrador i animador

Pere Ginard (Mallorca, 1974): “En autoedició mʼho pago tot jo, i provo que sigui econòmic. No tinc guanys perquè tinc un problema amb la difusió del material que autoedito. La difusió és una part que no mʼagrada gens perquè em fa vergonya i mandra, així que aprofito algun que altre festival. És una cosa que faig un cop a lʼany, i em va bé perquè puc fer el que em dona la gana. Quan treballes per editorials et demanen canvis o retocs que tu veus insignificants o que al contrari, creus que són essencials per aquella imatge”.

És obvi que el tracte amb editorials no és sempre fàcil amb des del punt de vista del dibuixant. I això passa ara i ha passat sempre. Das Pastoras, un mític del còmic nacional nascut fa 58 anys a Galícia ens explica les seves experiències amb els editors: “Un cop vam anar amb un meu amic guionista a Angoulleme, a veure si alguna editorial ens volia comprar un còmic que havíem pensat. Com que jo només dibuixava encara em deixaven una mica en pau, però al guionista li van fer un interrogatori… allò semblava un primer grau! Li van preguntar per la història, els personatges, les relacions entre ells… li buscaven les mil voltes perquè per ells era molt important.” En aquesta direcció també dispara un altre cop la Cristina Daura. Amb el tema dels guions, afirma, sí que solen ser bastant crítics, i et sents una mica cohibit perquè estàs tota l’estona parlant amb algú que no coneixes personalment i el projecte es pot distorsionar. Però al cap i a la fi són ells els qui posen els diners i tenen un què a dir. Tu has de saber jugar amb això. El que sí que òbviament aporten aquestes cases editorials és una alliberació de càrregues externes al fet de dibuixar. Aquí és on també hi intervé la figura de lʼagent. Lʼagent o representant és aquella persona que s’encarrega de moure el portfoli de il·lustradors entre editorials i agències que puguin estar buscant dibuixants i il·lustradors per als seus projectes. “Tu només tʼhas de preocupar per dibuixar.

Ells són els que negocien preus i contractes amb els clients, i això fa que et puguis concentrar realment en el que saps fer”, ens explica Luci Gutiérrez (Barcelona, 1977) des del hall de recepció de lʼescola Massana. Precisament Luci és una de les persones que sʼha mogut més amb aquests dos grans mons: el de lʼautoedició i el món editorial. Després dʼacabar dʼestudiar precisament a Lʼescola Massana junt amb altres companys de classe va començar a editar el fanzine Garabattage, que més endavant es va arribar a convertir en una editorial. El projecte va morir al cap de 10 anys i els components dʼaquell fanzine han anat seguint cadascú el seu camí.

La Luci treballa actualment per mitjans tan importants com la revista New Yorker o el diari Washington Post, tot i que un dels projectes al que li ha agafat més apreci és al seu primer llibre: English Is Not Easy (Blackie Books, 2013):

És obvi, però, pensar que el sector de lʼautoedició i lʼautogestió no pot competir a nivell de ventes amb el món editorial. Les cases editorials juguen a una lliga superior, amb uns pressupostos molt ajustats (això no vol dir que siguin infinitament més grans que amb els que treballen petites editorials i autoeditors) amb títols nous pràcticament cada setmana i un nivell de distribució altíssim. “Les distribuïdores s’emporten el que treus per un llibre. I depèn de la tirada que els hi ofereixis ja ni tʼho agafen. Per exemple, la distribuïdora que porta la revista “Hola!” no accepta comandes de menys de 22.000 exemplars.” apunta Das Pastoras, que amb dilatada experiència nacional, ara comença a obrir-se pas en el mercat nord-americà de la mà de Marvel.

Només cal mirar algunes xifres per comprovar això. El Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que aquest any arriba a la 33 edició, té una oferta de més de 200 expositors i una afluència de més de 106.000 visitants. I ja no parlem del Saló del Manga, que cada any bat records, arribant en la seva última edició del 2014 a uns 130.000 visitants. Quines són les xifres de festivals com el Gutter o el Graf? En el primer cas, en la seva útlima edició (la segona) va contar amb uns 120 participants, i amb un públic que va rondar als 700 visitants. Del Graf, festival que va néixer fa 4 anys i es fa a Madrid i a Barcelona, si ve no consten dades d’assistència lʼany passat va contar amb una quarantena dʼexpositors.

Aquesta diferència si mirem cap a altres països és abismal: Als USA el sector de lʼautoedició està consolidat quasi com un mercat més del sector editorial gràfic, i a països com França o Bèlgica, amb molta tradició pel que fa a dibuix i còmic, lʼautoedició és una part més de tot lʼentramat editorial i és fàcil veure com artistes tant tiren endavant projectes autogestionats com dʼaltres que surten per mitjà de mitjanes i grans editorials.

“Aquí a Espanya no hi ha una cultura gaire forta de llibres il·lustrats.” ens avisa Pere Ginard, “De fet ja teʼn pots adonar a les facultats de les universitats, on no hi han departaments forts on es formin dibuixants cap aquesta direcció. Aquí la majoria de gent que aprecia i disfruta el teu treball són o les editorials independents o gent que fa el mateix que tu”.

La Luci ens comenta que Robert Crumb, reconegut autor de còmic underground americà, parla de tirades de fanzines de deu-mil exemplars, quan aquí deu-mil exemplars són xifres de best-seller. Cal tenir en compte que el mercat americà compta amb un públic de quatre-cents milions de persones, i aquí ronda els quaranta milions.

Una cosa està clara en tot moment en el món de la il·lustració, escullis el camí que escullis, no serà fàcil. No podràs programar el teu futur i has d’estar preparat per tot allò que esdevindrà. Cada il·lustrador s’adaptarà al mitjà en el que es troba més còmode o en el que en aquell moment li ve més a compte, Gallardo ens va parlar al respecte sobre uns companys seus; “El món editorial és complicat i hi viu molta gent d’això, per exemple, els nois de la revista Mongolia quan van començar, tothom els deia que no treièssin la revista en paper, però això, justament, ha estat el que ha marcat la diferència. A cada moment s’ha d’estar vigilant la situació del mercat, què passa, què ofereixes…”

Però facis el que facis la clau està en mai deixar de dibuixar. Sempre guanya qui més pedra pica. En definitiva, hem pogut confirmar que tant l’autoedició com el món editorial són àmbits totalment diferents: el mètode de treball, els horaris i el temps que hi dediques, les relacions socials, els ritmes, l’autoria… Però, hi ha una cosa en comú, allò evident, que de tant evident s’escorre en l’oblit: per ser il·lustrador s’ha de tenir vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s