L’herència invocable

“La realitat invocable” i “l’herència immaterial”. No parlem ni de misticisme, ni d’espiritualitat, sinó de dues exposicions que el Macba ha inaugurat recentment, i a través de les quals preten subratllar el canvi de gir i la nova línea del museu d’art contemporani

Per Eulàlia Garcia Valls

A inicis de febrer del 2014, els mitjans de comunicació anunciaven el canvi de sentit que es produïa al museu amb nous fitxatges a l’equip directiu (Beatriz Preciado i Valentín Roma): “el MACBA aposta pels nous formats i fuig del concepte de museu magatzem”. Amb la intenció d’apropar-se a la ciutat i renovar-se, el Macba es proclama ara “com una institució oberta perquè els ciutadans hi trobin un espai de representació pública”*1, i que “pretén interpel·lar el seu context artístic més immediat i, alhora, ser interpel·lat per aquest; per això, assumeix el compromís de produir treballs d’artistes que exposen per primera vegada al museu”2. “La realitat invocable” podrà ser visitada fins el 31 d’agost de 2014, mentre que “l’herència immaterial” acabarà el juny de 2015.

 

La realitat invocable

Amb “La realitat invocable”ens podem creure que el Macba, de la mà de Montse Badia, sembla haver fet un pas, trencant rigideses, apropant els artistes al públic comú tot sortint de grans discursos i actes per gent important. Un cop païda l’exposició i contemplant la difusió i actes que s’han fet al voltant d’ella, la lectura que en podem treure és gratament satisfactòria.

Montse Badia ha comissariat aquesta exposició aportant molts noms nous pel museu i basant-se en explorar com l’art s’interrelaciona amb la realitat: “La realitat i la seva representació, la realitat i la seva mediatització són alguns dels grans temes que, des de l’art, ens fan reflexionar”. Tot i que aquest plantejament no ens sembla pionerament contemporani, ni el fet d’apuntar que són temes que l’art ens fa reflexionar —entenent que pràctiques contemporànies han trencat ja amb la funció únicament reflexiva/representativa de l’art— les obres exposades, el display expositiu i la intenció de rerefons si que ens semblen transgressors, tractant-se d’una mostra a aquesta institució. La gran catedral blanca de Barcelona sembla susceptible al canvi, alliberant-se de les tendencioses polítiques nacional-culturals i realment apostant per la contemporaneïtat, funcionant no tant com un mostrari/conservatori de la Col·lecció i grans patums, sinó més com un espai on poder contrastar l’actualitat artística, discutir-la i debatre-la.

Algunes de les obres que podem trobar-hi veiem com estableixen un diàleg directe tant amb la funció del museu com amb la de l’exposició. Quelcom molt alentador i ric de trobar en un lloc com el Macba. Per exemple, la instal·lació que correspon a l’artista Enric Farrés, obliga als visitants a que sigui entesa com un apunt, com un mostrari “d’inputs i troballes” del projecte París no se acaba nunca, «Districte Cinquè». Ens fa entendre que el que trobem a sala és quelcom que forma part d’un procés que va més enllà de les parets blanques expositives el museu. De la mateixa manera que ho fa l’obra de Núria Güell: ella utilitza l’espai expositiu gairebé com una balla publicitària per reconduir-nos al què és el projecte en si, la Cooperativa Ca l’Àfrica creada a partir dels honoraris i producció que se li han donat a l’artista per dur a terme la seva obra dins del marc de “La realitat invocable”. Que aquestes obres dialoguen directament amb la contemporaneïtat és indiscutible, igual que ho fa el demagog sòcol d’Antonio Ortega, que ajuda a desdibuixar el concepte obra i exposició tot tensant els límits que els relacionen, o Roman Ondák amb Teaching to walk (2002).

 

L’herència immaterial

En canvi, a “L’herència immaterial” la sorpresa no ha estat igual, sinó contrària. Per començar, és l’enèssima exposició que es fa a partir d’obres de la Col·lecció —ara de La Caixa, abans del Macba—, encara que amb alguna nova incorporació. Però un fet més desalentador i demostratiu que el Macba es mou en aiguabarrejos no molt favorables pel panorama artístic contemporani és delatat si comparem els dos esdeveniments inaugurals de les exposicions que en aquest article són citades. Mentre la diversitat de públic en “La realitat invocable” era ben visible, a “L’herència immaterial” les corbates i el negre-americana regnaven; quan en la inauguració de la primera una de les obres exposades s’estava donant durant l’esdeveniment mateix, a “L’herència immaterial” vam escoltar altre cop l’estimada paraula de les grans entitats culturals catalanes: el tricentenari.

 

La relació complicada amb la realitat

“Mantenim una relació complicada amb la realitat. Vivim un moment de no-realitat, en què prevalen les retòriques de distracció, els mecanismes de construcció de la realitat, la seva mediatització, ficcionalització i virtualització.” *3

La veritat és que si, tenim una relació complicada amb la realitat. I la cultura i l’art contemporani català sobretot. Quan les intitucions dedicades a l’art contemporani funcionen com a mecanismes de transmissió de polítiques governamentals que utilitzen la cultura per ser emesses (perquè el que podem veure en les institucions culturals catalanes no crec que es puguin anomenar polítiques culturals) la funció de la cultura i l’art resulten problematitzades. Tant sols ens queda esperar, o invocar, que l’exposició comissariada per Montse Badia no sigui un miratge dins d’aquest panorama tricentenaritzat en el qual tots ens trobem inmersos, i que serveixi com a línia i exemple a seguir pel museu d’art contemporani barceloní, per tal d’avançar enlloc d’endarrerir-se.

 

 

*1 http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/02/12/el-macba-aposta-pels-nous-formats-i-fuig-del-concepte-de-museu-magatzem/

*2  i 3: full de ruta de “La realitat invocable” http://www.macba.cat/ca/expo-la-realitat-invocable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s