Clara Iris: “L’autoedició és una eina de combat”

Clara Iris relitzant un mural a l'espai autogestionatP "La Residencia" de València
Clara Iris relitzant un mural a l’espai autogestionat La Residencia de València.

Per Núria Gómez

“L’autoedició com una activitat intel·lectual que es configura més enllà d’un aparell de producció establert, i que explora el seu discurs a través dels procediments i lestècniques experimentals referides a l’edició vs arts del llibre.”

Clara Iris és Il·lustradora i coorganitzadora del festival d’Autoedició gràfica i sonor GUTTERFEST que es celebrarà els pròxims 9 i 10 de maig a l’Hangar Fàbrica de producció de Barcelona.

Ja queda poc perquè se celebri la segona edició del festival d’autoedició gràfica i sonora, ens destaques alguna novetat respecte la primera edició?
Entre algunes de les novetats de la segona edició del Gutter Fest acollirem una exposició d’un doble projecte que també és un col·lectiu de Toulouse encapçalat per l’il·lustrador Mathieu Desjardins: Méconium Éditions i Avorton. No puc desvetllar molt més!

Com sorgeix la iniciativa Gutter?
Des que vaig vindre a viure a Barcelona que tenia moltes ganes de muntar un festival d’aquest tipus. Havia format part de l’organització de Tenderete a València i no entenia com a una ciutat tan activa culturalment no existia un esdeveniment com aquest dedicat a l’autoedició i la petita edició autogestionada. La casualitat fou que després de portar uns mesos vivint a la ciutat, marxo de visita a l’edició d’hivern de Tenderete per veure als amics i allà conec a un grup de gent amb les mateixes ganes d’organitzar un encontre similar a Barcelona. A partir d’aquí, comencem a reunir-nos unes 10 persones (autors, editors i il·lustradors) i decidim per fi tirar endavant el projecte del Gutter Fest.

Aquest fou i encara és el nostre motiu, concebre el projecte des de la participació col·lectiva amb el propòsit de propiciar un encontre entre creadors, permetre l’aprenentatge de capacitats per a un millor desenvolupament autònom i servir per als qui vulguin iniciar-se. En definitiva, un lloc on passar-ho bé, fer una festa de l’autoproducció i funcionar com un laboratori que pugui formar part de la renaixença cultural del nostre territori. No sé si ho aconseguim, però almenys ho intentem.

Quin tipus de respostes podem trobar si anem al Gutterfest 2014?
Certament, crec que el Gutter més que respostes fa preguntes. “Gutter” és l’espai buit que queda entre les vinyetes d’un còmic i és aquest l’espai que ens agrada contemplar com a potencial, aquell que està als marges, als plecs, a una espècie de perifèria no-oficial. Des del Gutter Fest alcem el crit de es poden fer coses, hi ha capacitats suficients. Aquesta no es una opció fàcil, però amb poques eines i un cost ínfim es poden tirar endavant molts projectes, també cuidats i de qualitat.

Amb l’experiència de la primera edició del festival, creieu que s’haguessin pogut millorar alguns aspectes?
Hi ha moltes coses millorables, entre elles, treballar per gestionar millor els espais de les taules de la fira per a que la gent estigui a gust. Com que partim d’una proposta autogestionada pels propis membres del col·lectiu i l’ajuda d’amics i entusiastes, encara se’ns fa difícil poder assumir alguns costs, però bé, anem tirant.

Com definires la figura de l’autoeditor?
M’agrada definir la figura de l’autoeditor com un tipus de productor àgil que és portador d’un discurs propi i que no ha renunciat a la llibertat de convertir-se en explorador de les seves capacitats. I a l’autoedició com una activitat intel·lectual que es configura més enllà d’un aparell de producció establert, i que explora el seu discurs a través dels procediments i les tècniques experimentals referides a l’edició vs arts del llibre. Però aquesta és només una de les definicions, malauradament.

Encara hi ha certa resistència per parlar d’autoedició des del món de l’edició o del disseny. Per a molts, és una activitat poc ben vista que porten a terme un grup de nens gamberros que fan saltar les convencions de “professionalitat” i que renuncien a la figura de l’especialista junt a la seqüència que defensen com a lògica: jo faig una obra creativa i em poso en contacte amb un editor per entregar un original i aquest treballa amb un equip d’especialistes que avaluen la factibilitat per resoldre-la i posar-la en marxa.

Per altra banda, sovint s’associa l’autoedició amb el moviment DIY, i de fa un temps aquí, no farà més de 7 anys, almenys al territori nacional per fi està començant a parlar-se positivament d’aquesta activitat que reclama la figura de l’autoeditor valent que no es preocupa de treure profit d’una circumstància de buit d’oportunitats professionals, sinó que fa per gust de tenir el control total dels seus moviments i de la seva pròpia producció. Efectivament, es tracta d’aquest productor germà i fill de la filosofia del DIY. Aquell que experimenta i gaudeix amb l’activitat de fer llibres, discs, fanzines, cassettes, obra seriada o publicacions de diversos tipus. Aquell que toca el paper per entendre la direcció de les fibres, que imprimeix com li ve de gust, per economia o per experimentació, que ho valora tot des de l’experiència i no des de l’estratègia del mercat. Aquella persona que es veu capaç de prescindir de certes coses per fer de la seva llibertat un fet i que no espera que ningú li digui com ha de fer-ho. I com ho practica? Aprenent a economitzar recursos, potenciant petites grans idees investigant en l’àmbit dels processos, posant al límit els discursos per fer altres lectures del món, i finalment fent i aprenent a prendre decisions, que és una de les coses més valuoses que té qualsevol activitat humana i creativa.

Consideres l’autoedició com una eina de combat al pensament hegemònic de les industries culturals?
És una eina de combat, però també és simplement una forma de fer. Hi ha gent que es posiciona d’aquesta manera, però també hi ha d’altra que practica l’autoedició sense fer massa lectures ideològiques ni posicionaments al respecte, simplement sense buscar cap enemic, ni dins de la indústria ni fora d’ella. Ara bé, els projectes que surten del terreny de l’autoedició s’integren normalment dins d’un discurs d’alternativa a les indústries culturals i al mercat, reclamant l’expressió sense tutela, defensant la força transformadora dels discursos no-oficials o estimulant-se a través de les comunitats de treball i dels espais d’intercanvi. Cada cop hi ha més fires dedicades a l’autoedició, més persones autoproduint-se, més distribuïdores i llibreries que donen suport a la petita edició, plataformes que comencen a dotar d’eines per compartir recursos, experiències o tècniques per fer possible aquesta emancipació. Estem en un gran moment, per fi està retornant una espècie de força comunitària més enllà de les indústries culturals i és un bon símptoma de que el capital simbòlic no el tenen uns quants. I això es veu amb la il·lusió de les persones que practiquen aquestes coses. Particularment, no he trobat encara cap altra activitat creativa més generosa que la ideada per les comunitats GNU i de software lliure, aquest deuria de ser el model perfecte per a construir la cultura del futur, com també la nostra idea d’autoedició.

Quins són els avantatges i els inconvenients de l’autoedicio?
Avantatges tots. I si he de respondre des de la idea de que autoedició significa llibertat, encara no he pogut trobar ni un sol inconvenient d’aquesta pràctica.

L’autoproducció és posicionament ideològic o una alternativa de supervivència?
Em seria difícil poder dir que és una de les dues. Totes dues posicions conviuen en un constant diàleg. Per una banda hi ha autoproductors que han decidit posicionar-se i practicar l’autonomia, prenem per cas els ja clàssics models de grups de música com Crass o The Ex. Després estan els autors-productors que prenen el camí de la supervivència com a una cosa temporal, per començar a fer camí fins que puguin sortir de l’espai “marginal”. Sigui un o altre posicionament, el que és evident és que la crisi de les indústries culturals com puguin ser l’editorial o la discogràfica, han afavorit el desenvolupament de l’estatut de l’autoproductor. I ara bé, si prenem aquest enunciat com a afirmació determinant, podríem dir que més que l’autoproducció pugui ser un posicionament o una alternativa, és efectivament un reclam.

L’alternativa pot acabar esdevenint un cultiu Endogàmic?
Suposo que sí, i ja és un fet que aquest territori és molt endogàmic. Però bé, sempre hi ha endogàmia allà on hi ha un petit moviment de coses interessants.

 Sovint el caràcter underground vinculat al punk d’alguns dels autoproductors té com a objectiu actuar des dels “marges”. Pot ser aquesta una de les raons de perquè sovint aquest tipus de treballs no tenen una voluntat d’inserció de la publicació independent en àmbits més populars?
Aquí formules dues qüestions interessants, vaig intentar respondre-les de la millor manera conjuntament, a veure si sóc capaç. Penso que la fórmula d’operar des dels marges no respon a la voluntat de fer coses des de fora només, per fugir d’un control o per no voler participar de les idees comunes a tots, sinó que aquesta voluntat opera com a reclam emancipador per tal de posar en pràctica l’exercici de la llibertat. Si tenim en compte que l’autoedició en molts casos és el territori dels no acceptats pel mercat o dels que volen anar per lliure, l’autoproductor-editor d’aquest tipus no voldrà cedir la seva sobirania i la seva llibertat tant fàcilment per convertir-se en explotador de sí mateix.

En la història de la cultura subterrània sempre – o quasi sempre – ha existit un denominador comú: la recerca i la voluntat de posar en pràctica una opció alternativa. Donada l’actual mancança de polítiques culturals per part de les nostres institucions i del nostre govern central i en l’absència de financiació estatal per a una cultura de qualitat, podem extreure’n una conclusió positiva: la gent està farta i suficientment motivada per activar un fluxe invers. Cada cop son més nombrosos els projectes i iniciatives (sense oblidar-nos, autogestionades) que donen veu a una necessitat: el dret a la cultura, i per tant, el dret a fer cultura. Malauradament, les alternatives son encara poques i els recursos insuficients, però no es necessiten grans inversions legitimadores per fer. L’exemple el donen els magnífics laboratoris i associacions independents que no paren de florir. Per altra banda, és una manifestació excepcional i lícita que la pròpia societat civil treballi per considerar que allò local, petit i marginal pot tenir una gran transcendència per a la construcció de valors i la intensificació del sentit crític.

Per tant, no penso que sigui un posicionament fortuït operar als marges, és un estat forçat, sinó no hi possibilitat d’acció possible. En altres temps, els autors marxaven a l’exili per raons forçades, mai per voluntat de restar al marge. Avui, si no et posiciones al marge, és fàcil oblidar el teu compromís amb el que fas. Ara bé, aquí ja cada persona decideix on vol estar, tampoc és tant fàcil aconseguir estar “totalment” al marge, ja que això a la nostra època sembla quasi una utopia.

Quins impediments substancials té la figura de l’autoproductor actualment?
Com quasi sempre, la dificultat està en les infraestructures, tant a nivell de dispositius i d’espais de producció com de trobada. Veritablement, l’economia tampoc ajuda massa. Actualment ni el productor, ni el ciutadà, pot decidir sobre certes coses. A nivell estatal, hi ha cada cop més impediments per poder posar en pràctica un projecte autònom. O tens calers per assumir els costs d’un tipus de producció qualsevol, o no pots fer res. Autonomia és una paraula que sempre li ha fet por a l’Estat perquè suposa pensar una legislació que atengui a moltes veus, a la diversitat, a la cultura no-privativa. En el cas de l’edició autoproduida, hem de tenir en compte que les legislacions estan actualment construïdes per les indústries del llibre i del disc negociades entre l’Estat i les entitats de gestió privades com Cedro, SGAE, Amazon, Google, etcètera.

Posem per exemple el cas de les eines fonamentals per maquetar un llibre. Per poder organitzar una maqueta, primer necessito d’una sèrie de dispositius, quasi sempre, els més accessibles són privatius. Està clar que hi ha alternatives, però normalment la cadena de producció espera que el productor sigui un bon ciutadà que ha de fer-se amb una sèrie de llicències i paquets “privats”, que ha d’estar al corrent dels pagaments com a productor “autònom”. Després ha de pagar uns canons per fer un bon ús de les eines. Si utilitzes un programa privatiu, els teus dispositius estan al servei d’aquestes empreses privades i per tant la teva producció està sotmesa a un control. Un software hauria de ser tan lliure com els cordons de les teves sabates, que també són dispositius, sinó les sabates no funcionarien. D’aquí poc ens diran que per reparar unes sabates haurem d’anar a la pròpia empresa que les ha produït per poder canviar-te els cordons. Tot açò per una banda. Després dels dispositius, tenim les activitats d’aquest productor “autònom”, que ha de declarar tot el que fa al mateix nivell que un empresari, encara que sigui un miserable. I açò no ajuda massa.

Què en penses de les petites editorials respecte a la gran indústria i a l’autoproducció? (poden ser un univers de consol?
Estem parlant tota l’estona de l’autoedició, però afortunadament, hi ha petites grans editorials que realitzen una magnífica tasca i que defensen un model diferent de producció. En concret t’anomenaria algunes com l’editorial de llibres meravellosos per a totes les edats Media Vaca, de còmic com Autsaider Comics o Fulgencio Pimentel, de llibres inclassificables com Belleza Infinita, com d’altres especialitzades en contracultura com La Felguera, Virus o Pepitas de Calabaza que demostren que és possible fer les coses d’una altra manera. I totes elles amb propostes que tracten de fomentar altres maneres de creació. Sempre poso l’exemple de l’incansable i fidel treball de Vicente i Begoña de Media Vaca, persones que tots els dies van a correus a enviar els seus llibres, sense intermediaris ni distribuïdores.

Creus que amb un afany de cooperació per parts de les diferents alternatives editorials la situació actual milloraria?
És difícil, però és necessària una voluntat de cohesió per poder començar a construir coses baix la voluntat de produir un canvi. Siguin des del terreny de l’autoedició com des de l’edició independent, s’han d’intentar generar espais de diàleg per seguir construint alternatives. Sinó, que li ho preguntin a Richard Stallman.

Parlem de l’objecte llibre, com el definires, quin valor té per a tu?
Per a mi l’objecte llibre té unes característiques eternes i uns trets que són els mateixos per a un receptor de l’època medieval que per al lector contemporani. I aquests trets són part d’una forma de veure el món essencial a tot l’ésser humà. El seu petit receptacle ha sigut capaç de crear guerres. La seva estructura formal ja de per sí ens dona molta informació del seu esperit modest i impertorbable, que no és més que poder disposar-se de forma senzilla a un moble contenidor d’altres en aparença com ell.

 Segons el teu parer, quin ha de ser el paradigma editorial del futur?
Et vaig a respondre primer amb una cita clau de Mallarmé: “Todo pensamiento lanza un Golpe de Dados”. Llavors, ara ve la meva resposta: el paradigma editorial del futur haurà de ser capaç de fer preguntes a través de la multiplicitat dels seus formats, contexts i discursos, haurà d’estar més enllà de la zona zero, aquella a la que encara hem d’arribar, traspassar i retornar. El paradigma suposo que no està en el fet “editorial” o “productiu”, sinó en la construcció d’un lector/receptor capaç de traspassar aquestes línies constantment, un receptor capaç de formular noves preguntes cap al llibre o cap al format d’edició, i hem d’estar preparats per a poder fomentar aquest diàleg. La clau està en l’altre, no només en nosaltres mateixos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s