Cal Rosal: de convent de monges a konvent de creació

El 1992, les últimes monges que habitaven l’antic convent de Cal Rosal van tancar les seves portes i amb elles, les de la primera colònia tèxtil que aparegué a Catalunya. Aquest tancament va significar la fi de tota una etapa, de 106 anys de dedicació religiosa a la colònia i de 132 de funcionament industrial, que a causa de la crisi que patia el tèxtil a finals del segle passat es veia obligada a tancar. Dos mesos després de la sortida de les últimes monges, el convent va ser recuperat amb fins culturals. Primerament, com a espai d’assaig d’un grup de música de joves de la localitat i amb el temps, es convertiria en un punt de trobada de diferents persones, artistes i col·lectius amb inquietuds creatives, que acabarien per muntar el festival que encara avui en dia caracteritza i representa el projecte del Konvent, el festival Konventpuntzero.

Aquest va néixer fa nou anys, amb voluntat de dinamitzar la cultura al Berguedà, de generar un espai de trobada, creació i exhibició per a artistes de la comarca. Vint-i-dos anys després, aquest projecte ha crescut, i a part del festival anual que es realitza al juny, hi podem trobar esdeveniments programats per quasi tots els caps de setmana: exposicions, concerts, performances, presentacions, festivals de música, produccions i co-produccions, propostes gastronòmiques i tot tipus d’activitats culturals. També es duen a terme residències artístiques, gravacions de pel·lícules, curtmetratges, videoclips, programes televisius, projectes fotogràfics i tot tipus de propostes creatives, artístiques i culturals. Actualment el Konvent de Cal Rosal, s’ha convertit en un espai artístic de referència a les comarques de l’interior de Catalunya.

 

Història

La colònia de Cal Rosal neix el 1858, quan els germans Antonio, Ramon i Agustí Rosal i Cortina -nascuts a Mataró però de família Berguedana vinculada al món tèxtil- van decidir comprar un terreny per muntar una fàbrica al costat del riu Llobregat, que es convertiria amb el temps, en la primera colònia tèxtil de Catalunya i en la indústria més important de la zona. Aquesta estava situada entre les poblacions de Berga, Avià i Olvan, a la comarca del Berguedà. La fàbrica més antiga de la colònia començà la seva activitat al voltant de 1860 i amb el temps es construirien diferents edificis, on trobaríem la fàbrica nova, els magatzems, la portaria amb entrades i sortides, la casa dels amos, habitatges pels treballadors, l’església, una botiga de queviures, cafeteria, fonda, estanc i el convent. El 1886, per prèvia petició dels amos van arribar a la colònia sis monges carmelites per encarregar-se de la gestió del convent. En ell es trobaria l’escola, la infermeria, la residència de les monges i la de les noies solteres que treballaven a la fàbrica, la majoria d’elles provinents de l’Alt Berguedà.

Pujàvem amb el tren, de la Colònia Rosal fins a Fígols i de Fígols cap a Malanyeu a peu, a la nit; per no guanyar res. Vaig estar-hi quatre mesos. Estava Ple. No sé quants érem, moltes. Però allà on dormíem, potser hi dormíem cinc o sis, almenys cinc sí que em sembla que hi érem, a la mateixa habitació. Llavors, el lavabo era a part, no hi era pas allà a l’habitació. I mira, les monges ens feien el menjar, però no me’n recordo què ens donaven; només recordo d’aquell carai de sopes, era tot aigua i bullien. – El Konvent del tèxtil. Biografies mínimes – Gerard Vilardaga

Més tard, ja entrats al segle passat, la colònia s’acabaria d’equipar amb un teatre-cine, altres cafeteries, una tenda d’aliments, carnisseria, merceria, forn, sabateria, sastreria, barberia, perruqueria… convertint-se en un poble de veritat. També hi construïren les oficines i l’apartat d’acabat tèxtil de la fàbrica, amb la secció de blanqueig, tint, aprest, confecció, plegat i empaquetat. Sobre el 1950 va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres torns -de 5 del matí a quarts de dues de la tarda, de quarts de dues a onze de la nit i de les onze a les cinc de la matinada-, 25.000 fusos, 500 telers i altres màquines que complementaven tot el procés de fabricació tèxtil. A partir de 1970, amb la crisi del sector, el ritme de la fàbrica va disminuir, provocant la suspensió de la línia de tren que arribava a la colònia i el seu final tancament el 1992.

 

Konventpuntzero 

La faceta més artística del convent comença l’any 2005 amb el festival Konventpuntzero, festival d’art multidisclipinar obert a tots els registres que es celebra cada juny en les seves instal·lacions. La iniciativa, neix amb voluntat de dinamitzar la cultura al Berguedà, d’acollir i gestionar les propostes d’artistes emergents i desconeguts de la comarca i de la Catalunya central per tal de potenciar les seves obres i trajectòries.

A la comarca del Berguedà hi ha una gran mancança de centres artístics, gestors culturals i produccions contemporànies, fent que aquells que es vulguin dedicar al món de la cultura hagin de marxar a les capitals com Barcelona. El que es pretén amb el festival des dels seus inicis és oferir un espai on els artistes puguin desenvolupar obertament els seus projectes creatius de manera autosuficient, aprofitant la singularitat que ofereix l’edifici i el seu jardí.

Des de 2008 es proposa per a cada edició un tema que vinculi totes les propostes presentades per tal d’aconseguir una homogeneïtat entre les obres que conviuen durant el festival. En aquesta, el tema proposat és la pel·lícula “Die Stille vor Bach” (El silenci abans de Bach) dirigida per Pere Portabella, director, guionista i productor català. Els dies 28, 29 i 30 de juny, les quatre plantes del Konvent es convertiran en un homenatge a la pel·lícula, on trobarem diferents propostes d’artistes de la comarca del Berguedà i d’arreu de Catalunya convivint dins el Konvent. En altres edicions hem trobat temes com Lolita de Vladímir Nabókov, Pecat Error, Orwell 1924, Ritual i Convent i Fàbrica.

L’organització del festival compte amb una quinzena de membres dividits en diferents grups que gestionen cada un dels apartats del festival: arts plàstiques, “Freqüències”: propostes experimentals de caràcter escènic i musical, el jardí electrònic, artistes emergents i l’homenatge anual. Amb la seva realització no busquen l’èxit comercial, el que pretenen és generar propostes noves i arriscades, un espai de trobada on s’estableix un diàleg entre creadors, públic, espai i societat.

 

Konvent 2014

En el Konvent es duen a terme tot tipus d’activitats artístiques i culturals, fent que a mesura que creix l’activitat, també ho fa el públic, generant-ne de nou i apropant més artistes al Konvent. Conjuntament amb altres espais del territori català han creat un teixit cultural amb l’objectiu principal de fomentar el diàleg entre territori i cultura.

Actualment el Konvent està en una etapa de transició, acompanyada de reformes interiors i exteriors realitzades per aquesta nova temporada. Nous espais, porxo reformat, ofertes culinàries, arbres, plantes i flors de colors són les novetats de la casa que ens acompanyen aquesta primavera. Fins fa poc el Konvent només obria les seves portes durant el festival anual i en esdeveniments puntuals, però des d’aquesta temporada s’ha decidit ampliar aquesta oferta de cara el públic i obrir durant tota la temporada d’estiu, on a part de les propostes artístiques i culturals pròpies del Konvent, també podem trobar inicitavies gastronòmiques. En els  últims mesos han participat artistes i col·lectius com Arts Insurgents, Polinesia, Geeta Pearson i Pau Riba, entre d’altres. Si la valoració de la temporada és favorable, a partir de setembre es replantejarà una formulació del funcionament del Konvent.

La peculiaritat del Konvent, més enllà de l’encant de l’edifici i la ubicació d’aquest, és l’equip humà que el porta, que dia a dia treballa per tirar endavant les propostes que creen i el seu model de gestió, completament allunyat del model públic i privat que trobem en centres de característiques similars. Des del mes passat ja està constituït com l’Associació Cultural i pròximament s’oferirà als assistents que ho desitgin la possibilitat de fer-se membres de l’associació de forma gratuïta.

El passat febrer van guanyar un dels premis 10×10 Pública 2014, convocatòria internacional de gestió cultural celebrada a Madrid que recolza iniciaves i projectes culturals innovadors. Tot el que han aconseguit ha estat sense subvencions ni fons públiques, el que han necessitat ho han posat de les seves pròpies butxaques o han aconseguit els diners a través d’alternatives creatives mitjançant l’organització d’activitats artístiques i gastronòmiques.

 

http://www.konventzero.com

http://www.konventzero.blogspot.com.es

http://www.facebook.com/konventzero

konvent@konventzero.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s