“¿Aquí qué coño está pasando?”

Per Marisa Morón, Marina Llauger i Juan Pedro Flores

A l’entrar al estudi del pintor Isidre Manils ens envaeix una sensació de silenci i d’absoluta pulcritud , a l’esquerra trobem una paret amb la seva obra “Palimpsest “ exposada, a la dreta grans quadres tapats recolzats a la paret. I just al centre una butaca enfront d’un cavallet.

 

isidre

Autoretrat.

 

Per què la pintura i no una altre disciplina?

Va ser un primer impuls natural, una vocació molt primerenca. Aquesta és una pregunta que m’he fet amb el temps, per què estic dedicant la meva vida a tot això ?. Penso que el cinema i la pintura són les dues grans arts de la mirada. La pintura és com la poesia de la imatge, m’agrada el fet de que ho puguis controlar tot des del principi fins al final. Té un punt de màgic, perquè tens una superfície blanca i allà fas aparèixer imatges. El cinema en canvi té una construcció molt més complicada. La pintura m’agrada perquè ho pot expressar tot, fa visible el món tant l’interior com l’exterior. És molt modesta en quant a materials amb uns pals amb pèls a la punta, set o vuit colors i una roba posada sobre una fusta ho tens tot. També té un component de solitud i de introspecció en el qual em sento còmode. És un treball més privat, la pintura és individual.

L’aparença de les teves obres, està fortament influenciada pel llenguatge cinematogràfic, degut a que els teus pares portaven el cinema del poble quan eres petit. De quina manera aquest també ha influenciat el teu procés creatiu, i com operes alhora de realitzar una obra?

Me’n vaig adonar tard de que el cinema m’influenciava, jo no n’era conscient, pensava que tots els nens tenien un cinema a casa. Casa meva era al costat del cine, per tant jo hi entrava i en sortia contínuament, amb la meva germana i els meus cosins i jugàvem a la sala quan no hi havia projeccions. Parlo dels anys cinquanta a la postguerra, no hi havia televisió i tot el món era de color gris, trist, l’únic lloc on hi havia colors, coses fantàstiques i dones “collonudes” era al cine. En el meu procés de creació treballo a partir d’imatges de “rebuig” recopilades de la premsa i de revistes, vull dir que és un procés que té a veure amb la imatge, de fet a les meves teles el que intento és plasmar la llum suposo que degut a aquesta influència.

Representar pantalles amb pintura, el teu treball ens fa contemplar, com a mínim, dos tipus de virtualitats en una sola imatge. ¿Amb quin tipus de substància creus que està feta la imaginació, o encara més enllà, amb què creus que estan fets els nostres somnis?

La matèria de la pintura és la llum. En el meu cas prefereixo la llum techno, no la llum natural, m’agrada que tingui aquest punt de llum artificiosa com la del Barroc. La llum és el que crea l’atmosfera de l’obra.

Creus que el ‘entreteniment’ és al cinema el que la ‘decoració’ és a la pintura?

Jo parlaria del cine fabricat i de la pintura fabricada, del cine per distreure i la pintura turística. Hi han pintors que fan una cosa que té èxit i després estan atrapats perquè continuen fent el mateix, ja que és el que la gent vol, igual que els cineastes. Hi ha pintura comercial que és bona, com per exemple la de Antonio Lopez, el fet de que siguis comercial no vol dir que siguis dolent, i el fet de que siguis marginal no vol dir que siguis un geni.

Hitchcock va dir alguna cosa semblant a que canviar de pla amb major freqüència és un mal procediment de les pel·lícules d’acció, senyalava que un pla continu és el que produeix una acceleració més elevada al pensament de  l’ espectador, ja que absorbeix molts més aspectes de la imatge a la vegada que es té més espai per teixí una història pròpia, elucubracions davant dels fets que ja han sigut mostrats o que encara no han passat ¿Què significa per tu pensar la imatge visual?

A mi m’agrada que la pintura doni poca informació, que tant sols s’intueixin situacions i que et preguntis “¿aquí que coño está pasando?”, jo faig construccions visuals però no sé quina sensació tindrà l’espectador. M’agrada la figuració però quan no ho explica tot, que hi hagi un equilibri entre el que oculta i el que ensenya.

En relació amb la mirada, és possible afirmar que la imaginació del espectador fa visible la profunditat espacial a la pintura, ¿podem dir el mateix quan tenim en compte fases del temps que no són mostrades a la pel·lícula?

Del cine m’agrada molt el fora de càmera, tot allò que no veus. La pintura també ho té això. La pel·lícula busca fixar la imatge, i la pintura busca fixar el moviment. El cine és el gran art de la mirada en moviment, i la pintura és el gran art de la mirada estàtica.

 

Veient de forma retrospectiva la teva trajectòria artística, podem observar que ha passat per diverses etapes les quals disten molt entre sí. A que és degut? Consideres que existeix un fil conductor que uneix tot el teu procés personal com a artista?.

És degut a la curiositat de cada moment, això em va passar fins els quaranta anys aproximadament, aquesta va ser la meva època de formació. Si cremés tot el que vaig fer abans dels quaranta no passaria res, ningú ho trobaria a faltar. De fet hi ha molts pintors que han destruït les obres de la seva època de formació. Durant aquesta passes per moltes etapes, jo vaig tenir moltes influències, i era conscient que anava d’un lloc a un altre. Un cop has provat una mica de tot, després decideixes i fas allò amb que et sents més a gust. Amb els anys m’adono que el moviment que més m’ha influenciat va ser el pop art, ja que jo treballo amb imatges agafades de la publicitat o de la premsa, i amb el fet d’haver d’actualitzar sempre el material. Crec però que el fil conductor han sigut sempre les ganes i la passió per pintar.

Recordes en quin moment vas donar per acabades aquestes etapes, per què ho vas fer i si el que et va aportar cada una d’elles et va permetre enfocar-te en una altre direcció?

A partir dels quaranta anys, i després d’haver passat per diversos estils, vaig començar a fer un tipus d’ obra , que ja havia provat en la meva època de formació, però que vaig recuperar perquè em va semblar que era aquesta, de fet va ser com una cosa intuïtiva que de sobte em va tornar a venir. Recordo que va ser just després de la meva última època Pop la que  em va portar a evolucionar cap a on estic ara. Aquí  vaig tenir la sensació que havia trobat el meu propi camí. És per això que en la meva obra intento sempre deixar-me portar per l’emoció. Fent una mirada al passat m’adono de que tot el que faig ara, ja hi era en aquella època de formació, però jo encara no ho veia.

Com definiries el punt inicial del procés creatiu i com és en el teu cas?

Per a mi, aquest primer moment és com una necessitat, un impuls, una manera d’expressar-te, d’expressar el món que veus, el món que imagines, de fer visibles coses que t’agraden, coses que no t’agraden .

De quina manera les teves obres són un reflex d’aspectes propis personals no tant en quan a la tècnica que utilitzes , sinó en quan als temes que elegeixes alhora de pintar?

(Riu) Això ho hauria de dir un psicòleg, però segur  que aquets aspectes  estan  presents  en la arrel de tota l’obra, la manera de ser, la pròpia mirada, les coses més profundes, les  que ens alteren més , aquest món més interior. Considero que aquest és el motor, i que també són les coses que ens fan més pròxims entre nosaltres, que ens connecten més.

Recentment has pogut presentar part del teu procés creatiu a la galeria Trama de Barcelona amb motiu de l’exposició Iceberg Z46 dedicada precisament a aquests processos. Creus que existia alguna relació entre la teva manera de crear i els teus processos amb la dels altres artistes que exposaven?

Sí. Però vaig notar una diferència i és que jo fins i tot els processos els acabo , no deixen de ser treballs preparatoris però per exemple el esbossos els faig acabats. Unes de les imatges amb les quals estic treballant actualment, i que anomeno Palimpsest, que significa pintar sobre d’una imatge, deixant-ne una part original de la mateixa. Aquestes les utilitzo com a procés per crear imatges per fer pintures, però poden considerades obres finals.

En l’actualitat realitzes , (o tens interès  en fer-ho ) projectes artístics en col·laboració amb altres artistes? Penses que això podria enriquir el teu treball, o establir –hi noves relacions, malgrat ja et trobis en una fase de maduresa en la teva trajectòria artística?

No, crec que col·laborar amb altres artistes està bé fer-ho durant la teva època de formació ja que es creen diàlegs i ajuden a enriquir el teu procés, però un cop has trobat la teva pròpia línia et distancies dels demés i fas un camí més en solitari, almenys així ha sigut per mi.

Per centrar-se en un exemple en concret, actualment estàs treballant en una sèrie de vuit quadres anomenada les portes del paradís. D’on va sorgir aquesta idea i com l’estàs  duent a terme?

La idea va sorgir de diversos esbossos que havia fet sobre portes, m’agrada la porta perquè és un lloc de pas, de canvi , de trasllat. Té un misteri en si mateixa. La meva intenció és sempre aquesta crear un misteri en les meves obres, fer que s’intueixin situacions que no acaben d’estar clares, buscava aquesta intriga que amaguen les portes darrera, la sensació de no saber si entres o surts, la idea de traspàs. En quant al procés els vaig duent a terme tots alhora perquè concebo  la sèrie com una seqüència.

A banda d’aquesta sèrie en la que estàs treballant actualment, tens algun altre projecte futur ?

Si estic treballant, amb pintures en 3D, que s’han d’observar amb unes ulleres similars a les de cinema en 3D, amb la diferència de que les ulleres eren transparents, enlloc de les habituals vermelles i blaves. La diferència principal és que la separació del colors no es filtra a les ulleres, sinó que es fa des de la pròpia pintura, els contrastos es perceben a la superfície de la imatge creant la sensació de profunditat. Aquesta tècnica va ser utilitzada amb l´ajut d’ un físic. És interessant veure que la sensació 3D és molt més amplia amb l´oli que amb una imatge impresa, per la densitat de la matèria. També estic treballant amb una pel·lícula que vol ser feta des de la imatge, és purament un exercici visual-poètic sense fil narratiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s