Martí-Toro, el principi d’un gran projecte

La Lola i la Claudia creen peces tèxtils equilibrades, cromàtiques i naturals amb les quals reflexionen sobre l’interculturalitat

Bàrbara Llopis Lukacs i Andrea Lagunas Riva

“Fora la por. Fer. L’esforç és molt gran però la recompensa serà encara major”. Amb aquestes paraules la Lola i la Claudia aconsellen a qualsevol persona que vol començar un nou projecte que es tiri a la piscina sí o sí. Tot just toquen les onze, a prop de la parada de metro de Verdaguer i del passeig de sant Joan, la Lola i la Claudia ja fa hores que són al seu taller, Martí-Toro. Una façana molt acurada mostra una botiga amb estil. A l’entrada hi ha l’encarregada i una dependenta i, més endins, on el comprador ja no té accés, està el taller, un lloc espaiós i a la vegada íntim, arreglat, ordenat, ple de mostres, de llibretes, de fils; un lloc on la creativitat es palpa.

Ens presentem amb una salutació massa tímida. La conversa, però, acaba de començar i, com diuen, no és com es comença sinó com s’acaba. Als pocs minuts, la Lola i la Claudia ja se senten més còmodes i la conversa flueix. El nom de Martí-Toro prové dels dos cognoms de la Lola i de la Claudia. El seu taller no és només una marca, és també tot allò que els interessa, el tèxtil.

Mentre que la Lola anteriorment havia estudiat interiorisme, ens expliquen, la Claudia s’havia especialitzat en el disseny industrial i, posteriorment, va treballar en un taller tèxtil. Com que li faltava tècnica, la Claudia va decidir cursar els estudis de cicle a la Massana i allà es van conèixer. Totes dues van estudiar Art tèxtil i totes dues busquen la unió del disseny, de l’artesania i de l’art. El disseny és la concepció, l’artesania és l’elaboració i l’art està present en tot el procés de creació. Defineixen els seus projectes amb les paraules “naturalitat, elegància i delicadesa”, uns conceptes que es plasmen en totes les seves peces. El seu gran objectiu és “ser reconegudes”, poder treballar per una empresa d’alta costura, “fent equip”, o que “els seus projectes formin part d’encàrrecs per a grans marques”.

Mentre xerrem, la Clàudia ens mostra com fer una canilla. Sembla fàcil, però no ho és gens: es tracta de donar voltes a una maneta alhora que s’enrotlla el fil en un tros de cartró, per tal de tenir una mostra i poder-la utilitzar en el teler. El soroll de ferro i del gir de la maneta s’apodera de tota l’atmosfera. En un tres i no res, la Clàudia ja la té feta. “A base de pràctica s’adquireix aquesta destresa”, reconeix modestament.

Tot seguit, el diàleg deriva cap d’altres bandes. Expliquen que els materials naturals són els més adients i els que més els agrada utilitzar, tot i que encara hi ha prejudicis cap a tot allò que és d’origen natural. Després ens comenta la Lola que el baix llis és una tècnica que s’empra amb els telers i que “el resultat és preciós perquè és cent per cent artesanal”. La Claudia, però, hi veu pegues: “Forma part d’un procés molt elaborat però a la vegada està molt poc valorat”, argumenta.

A tot i això, en el precís moment que encetem com és el seu procés de creació, quan la Claudia i la Lola ja estan amb vàries llibretes d’apunts a les mans, es presenta una dona, coneguda d’elles, que necessita treballar al taller. Per no fer destorb, ni ella a nosaltres, ni nosaltres a ella, la Lola i la Claudia decideixen canviar el lloc de la conversa i ens enfilem cap a un quartet més proper, més petit, de parets molt estretes, amb quatre cadires fent rotllana que sembla que ens esperen. Reprenem el fil de la conversa.

La Claudia, extrovertida i amb facilitat de paraula, i la Lola, tímida i concisa, afirmen que la temàtica principal en els seus treballs és l’intercanvi cultural i l’intercanvi de concepte. Mentre la Claudia adora el cromatisme i la natura, la Lola adopta una postura més freda. Totes dues formen l’equilibri, tot just el que busquen: un Martí-Toro equilibrat.

Comparteixen també referents ben diferents entre sí i que els serveixen també com a font d’inspiració: des de Sheila Hicks, una artesana l’obra de la qual és de gran escala i ha tingut una magnífica evolució; fins a Rei Kawakubo, la reina del disseny de la moda. La Claudia i la Lola són artistes que tan bon punt comencen, emergents, emprenedores, sense por a res i, sobretot, unes artistes que tenen molta il·lusió per aconseguir tot allò que volen.

Dues hores i mitja més tard ens acomiadàvem les unes de les altres, amistosament. Ha estat una trobada interessant, dinàmica, lucrativa i esperançadora. Amb els temps que corren es necessita gent llençada, gent amb ganes de progressar, amb expectatives, gent com la Lola i la Claudia, unes artistes que s’obren camí a base de moltes hores de feina i que no s’aturen ni pel complicat món laboral ni per la competència. Tot seu taller és el principi d’un gran projecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s