Animació! segons els responsables de la productora Citoplasmas

Animació: un món petit, merder i amb vocació

Citoplasmas reflexiona sobre la compromesa situació dels curtmetratges d’animació a Espanya i sobre la funció dels Festivals

Una il·lustració de Cowboys solitaris en el desert ens dóna la benvinguda al taller de Citoplasmas, una de les productores de d’animació Stop-Motion de Barcelona. Els seus dos integrants, Irene Iborra i Edu Puertas, descriuen enmig un desordre de plastilina, maquetes i ninots un panorama  convertit curtmetratges d’animació a Espanya.

Què va passar amb els Goya?

Irene: Com qualsevol altra productora ens vam presentar a la convocatòria, i el dia que es publicaven els seleccionats per les nominacions ens va arribar un e-mail conforme estàvem preseleccionats. Tres hores més tard ens en va arribar un altre comunicant-nos que havia estat un error de la transcripció i que ja no estàvem seleccionats.

Edu: Com que ens semblava un e-mail una mica escuet vaig trucar per telèfon per preguntar què havia passat exactament. No hi havia cap representat en aquell moment.  Quan vaig dir el problema pel qual trucava em van passar amb una noia i hem va dir que ho sentien molt, que no em podia imaginar la quantitat de dades que havien de gestionar i que s’havien equivocat.

Després vau demanar més explicacions?

E: No vam arribar a preguntar-ho directament, però les informacions que tenim són que no hi ha uns criteris ni una acta de com funciona la selecció, si no que és un procés intern de selecció. Es mostren els seleccionats públicament, però no hi ha actes sobte això. En una conversa informal amb una persona de la junta  de l’acadèmia,  ens van dir que d’entrada no hi havia una criba per seleccionar els curts d’animació com passa amb els curts de ficció, perquè n’hi ha moltíssims, i s’escullen en funció dels festivals on han participat de si han estat seleccionats… Els d’animació entren tots. A més, no hi ha cap document escrit on es reculli la reunió de les votacions on s’ha fet aquesta selecció. En un món ideal estaria molt bé que es pogués veure tot i després seleccionar. En un món ideal on la gent que veu els curts d’animació entén l’animació. La meva pregunta és: de les persones que fan la preselecció, quantes n’entenen? Això no ho sé.

E: Una altra pregunta és: realment tenen la obligació de veure tots els curts que reben les persones del jurat?

I: De fet hi ha el risc que el curt arribi o no arribi o el vegin o no. A Sitges ens va passar. Van seleccionar el nostre curt a la secció d’estudiants del CIC i quan el seleccionador de Sitges el va veure ens va dir que el volia per Sitges. Li vam dir, però que ja l’havíem enviat allà i després ens van trucar dient que efectivament sí que l’havíem enviat, però ningú l’havia vist.

I: A més, quin és el mètode d’aquesta preselecció en que en principi diuen que es veuen tot, i després fan la tria? No és públic ni per la gent de dins de l’acadèmia. Hi ha pressió, com als Óscars, on es fa campanya trucant a qui hi ha a l’acadèmia. Jo conec a gent que en fa, i ho entenc. Si realment el criteri no és purament estètic ni de qüestions com lo ben feta que està la producció,  sinó que depèn també de qui l’ha de fet i de qui coneixes vas per aquesta via. Però és una mica precària si realment es vol fer una selecció justa o acurada.

I: L’altra pregunta és:  perquè serveixen els Goya? Per promoure un tipus d’animació al marge del qual després es nodriran els grans estudis? Serveix per potenciar l’animació que faran els grans estudis, que imiten el que fan els EUA: lo que a ells els funciona jo ho imito. Crec que és la opció que prima, de vegades.

Hi ha una imitació de les grans potències estrangeres en l’animació espanyola?

I: És un món complex, molt complicat reduir. Però, per exemple, a nivell de llargmetratges, Planet 51 es va fer directament pel mercat americà. Es fa aquí, els llocs de treball estan aquí, una cosa positiva, però l’interès artístic o cultural és relatiu. El plantejament és: jo vull fer un producte per un mercat més gran d’animació, els EUA, doncs el faig amb els codis estètics i narratius que funcionen en el mercat més gran. Jo puc estar o no amb ell. A més, aquestes grans productores fan pelis també per mantenir en rodatge l’equip i no tindre’l parat perquè estan pagant, llavors fan aquests curts, fan una mica de publicitat i desprès entren en competició amb altres tipus de curts que no tenen res a veure, ja no només en qüestió de diners, sinó en qüestió de proposta artística.

I: Una pregunta que es feia un altre curtmetratgista, Edu Cardoso, és: A dia d’avui per què serveixen i per a qui serveixen? Serveixen a la gent que fa el curtmetratge? Ell té tal dubte que n’ha fet un curtmetratge i l’ha penjat directament a internet. Normalment tu envies els curtmetratges als festivals, i inverteixes un percentatge en fer la distribució. Després el festival et selecciona o no. Si et seleccionen resulta que el premi és poc i per molt pocs,  i a més hi ha vegades que et donen un premi i et diuen que vagis a recollir-lo: Em gasto l’enviament, i a sobre em gasto el viatge per anar a recollir un premi que no em dóna pasta”. En algun moment, potser servia per recuperar la inversió i poder invertir en nous curts. Ara mateix no. S’està estudiant un nou mètode de festivals que donen diners només per ser seleccionat. Desprès, el guanyador no rep diners però té més mèrit, hi ha un reconeixement a nivell social perquè et donen el premi, però no econòmic. Això ajuda a mantenir tot un teixit de gent que fa curts. Però aquest festival és a Aguilar de Campoo (http://www.aguilarfilmfestival.com/) i, per ara, no sé si hi ha un altre més.

E: A banda, normalment les entrades a sessions de festivals són remunerades, pagues diners per veure unes peces que ells obtenen gratuïtament. Envies els teus curtmetratges perquè ells els puguin passar i ells en treuen un rendiment d’aquestes sessions.

I: Per què ha de cobrar abans el que fa les gestions que la persona que proveeix el contingut? Si resulta que els que creem contingut no veiem un duro, per què serveixen els festivals? Hi havia una exposició una vegada al CCCB que  qüestionava…Per què serveixen els artistes? La pregunta en sí ja és molt bona: SERVIR i ARTISTA. El materialisme “d’això SERVEIX PER A ..“, i si no serveix no fa falta… Per què fem curtmetratges? Serveix per alguna cosa? Jo crec que sí…

E: El curtmetratge és un mitjà molt atractiu a través del qual es pot transmetre idees, explicar històries, o sent ambiciosos, canviar la societat si és una cosa que impacta molt. Té un sentit i òbviament és més assequible que un llargmetratge. Serveix a les persones que el fan per créixer personalment i professionalment. A nivell personal, per exemple Click ens ha servit per experimentar… El “curtmetratge” és genial.

I: Són com els contes. El llargmetratge, a part de que del temps de producció és molt més llarg, és adequat per explicar determinades coses. Però per altres no necessites tant temps i ho pots explicar com contes audiovisuals. A més, permet experimentar més que amb un llargmetratge, que es necessiten molts més diners. Si t’agrada experimentar coses noves, i a més l’animació són processos prou llargs, doncs si t’agrada molt canviar de tal o de qual, no et posaràs a fer un llarg. A més, com que a l’Acadèmia de cinema espanyol no són capaços de valorar els curtmetratges com cal, la gent que en fa ha decidit fer una acadèmia alternativa: l’Acadèmia Española del Cortometraje, un grup de gent que s’ha ajuntat per crear una acadèmia de curtmetratge d’animació, ficció, documental…

Qui gestiona aquesta  nova acadèmia?

I: La mateixa gent que fa curtmetratges. Per inscriure’t com acadèmic crec que has d’haver fet algun curtmetratge, hi ha uns requisits. Està tot tipificat, hi ha un diner a pagar, i quan arribin als mil socis faran una nova junta, perquè la d’ara és constitutiva, i es votarà un equip de junta i llavors començaran els premis. És a dir, tu fas una festa amb els amics, i vinga a donar premis!

És el propi grup de creadors els que valoren i legitimitzen el treball dels curtmetratges?

I: Sí. Entenc que no caldria si ja estigués reconegut. És una llàstima.

E: Jo crec que és la reacció de la típica pregunta que et fan els periodistes “I el curtmetratge és el primer pas a saltar al llargmetratge? Entenc que aquesta acadèmia sorgeix en paral·lel perquè la gran acadèmia sempre havia fet de costat el curtmetratge petit.

I: No caldria si estigués reconegut. És una llàstima, però com és així, es munta una altre cosa. L’Acadèmia -de curts- és un dels recursos alternatius que apareixen per difondre la producció a banda dels grans circuits. Un altre dels recursos és el off. És el conjunt de curts que han estat rebutjats per empreses, festivals… i que s’intenten difondre fent constància que han estat descartats. Per exemple, hi ha grans directors, com Michel Ocelot, als que en algun moment els van rebutjar alguns curts, que ara, un cop reconeguts, aprofiten per dir: Ara us ensenyaré el que em van rebutjar a mi en tal festival. D’aquesta manera demostren que entre els curts rebutjats hi pot haver qualitat i castiguen als grans festivals.

 E: També li va passar a Dom Hertzfelt. (http://en.wikipedia.org/wiki/Don_Hertzfeldt)

I: Amb Rejected (https://www.youtube.com/watch?v=r_TVAnd4qbs), que és boníssim. Jo el vaig veure al cinema a França. Per mi, fins que no vaig sortir d’Espanya, l’animació era una cosa completament desconeguda. Vaig arribar a França i vaig descobrir l’animació.

E: Els d’aquí tenim uns altres coneixements. Tenim els Els Fruitis! (riure)

I: Però jo veient Els Fruitits no tenia ni idea de que volia fer això, que era la meva vocació. És quan surts fora i veus Rejected en pantalla gran en una sala plena de gent. Jo ho veia i pensava “Això és al·lucinant!”. I això a Espanya no passa, i no sé si passarà en algun moment en un cinema, no en un cicle especial d’una sala en un centre cívic.

Dibuixeu un panorama molt trist. Veieu alguna possibilitat de que millori?

E: Quan parles de coses que no funcionen com t’agradaria que funcionessin, sembla que tot vagi malament o que no t’agradi el que fas, però no és això.

I: A mi em sap molt greu estar ressentida, però realment el món de l’animació aquí a Espanya i a Catalunya, no podem fer distincions, és petit i merder.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s