El procés creatiu és terapèutic

Des dels anys 60, amb l’Art Brut i l’Art Outsider, es reconeix el potencial creatiu de col·lectius exclosos socialment

Actualment, el Centre d’Art Creative Growth dóna la possibilitat d’explorar aquest potencial a persones amb discapacitat

Per Berta Ayuso i Clara Esperalba

Judy Scott, resident de Creative Growth, abraçada a la seva obra.
Judy Scott, resident de Creative Growth, abraçada a la seva obra.

“Crec que va començar a cobrir-se el cap amb bufandes i a portar barrets quan ella començà a sentir-se una artista. D’alguna manera les dues coses van venir juntes. Sembla que com més creixien les seves obres, quan més reconeixement rebia, més elaborats es convertien els seus ornaments que portava al cap”, comentava Joyce, la germana bessona de l’artista amb síndrome de Down i sordmuda Judy Scott, al documental Qué tienes debajo del sombrero, de Lola Barrera i Iñaki Peñafiel. Judy es va consolidar com a artista dins del centre d’artistes amb discapacitats físiques i mentals Creative Growth Art Center, a Oakland, Califòrnia. Un centre que va obrir les seves portes a la dècada dels 70 i que segueix en funcionament, oferint un espai per a desenvolupar el potencial creatiu.

Creative Growth Art Center és un exemple per afirmar que persones que no han tingut un aprenentatge cultural són capaces de crear des d’un impuls natural sense plantejar-se si el que fan és art o no. I que, a més a més, els aporta un benefici terapèutic. És per això que és necessari considerar el plantejament d’aplicacions de l’art i el seu procés artístic en altres sectors de la societat.

L’artista francès Jean Dubuffet ja parlava del potencial creatiu el 1945 com quelcom innat en l’home, primitiu i assumit, quan afirmava que les normes socials eren les responsables de la seva anul·lació. Lligava aquesta frustració amb l’educació basada en una sola via d’obtenció de coneixement que no donava cabuda a altres com el pensament transversal.

Dubuffet va donar el nom d’Art Brut a aquelles obres sorgides des de l’interior, directes i sense refinaments. Ens referim, a allò que s’allunya del mètode racional i encara més, allò radicalment oposat als estils dominants. S’entenia com un “estil malaltís”, de psicòtics i marginats, alliberat dels mecanismes i referències culturals, pur i cru. Aquesta filosofia encaixava amb la idea de Beuys, que sosté que “cada home és un artista”, obrint així les portes de l’art a tots els racons de la societat.

L’Art Brut va ser el catalitzador del que Roger Cardinal teoritzarà l’any 1972 i anomenarà Art Outsider. La frontera entre els dos conceptes és molt fina, en tots dos casos parlen d’artistes que es troben en grups marginals de la societat, Dubuffet recollia un grup molt més concret com són pacients de centres psiquiàtrics i artistes autodidactes, i Roger Cardinal amb l’Art Outsider pretén ampliar i arribar a totes les activitats artístiques al marge de l’art oficial i de la cultura dominant, ampliant així a tots els grups aïllats de la societat i també exclosos de la cultura.

D’aquesta manera l’Art Outsider permet pensar que el procés creatiu és realment natural en l’home; i que pot ser una eina potent per al desenvolupament de la persona. Segons aquesta perspectiva, el procés creatiu desperta i fa créixer els aspectes més personals, com ara l’autoestima i l’autosuficiència i, al mateix temps, activa les relacions socials perquè és un llenguatge, una forma de comunicació.

El cas específic de Creative Growth Art Center es pot emmarcar, per una banda, dins de l’Art Outsider en tant que els seus residents formen part d’un grup aïllat de la societat el qual no ha tingut prèviament contacte amb el cercle cultural artístic. És per això que la seva manifestació expressiva és completament espontània, introspectiva, fruit de les seves pulsions i sense el contagi de tendències. Com a particularitat aquest centre està format per artistes i professors d’art, no per terapeutes. Podríem dir que els resultats terapèutics són un resultat degut al procés creatiu, i no el seu objectiu únic i focal. L’ambient artístic que proposen per al desenvolupament personal, no és tan sols clínic sinó també professional.

Per altra banda, contrasta amb la idea d’outsider, el fet que proposen un desenvolupament i venta de l’obra que es produeix en el centre a nivell local, nacional i internacional. De manera que hi ha una relació amb el món exterior i un retorn al mercat de l’art del que semblava que en un primer moment se’n mantenia al marge. Asseguren, és clar, en benefici del centre i dels artistes, establint una relació distributiva dels guanys de la mateixa manera que ho fan les galeries amb els artistes.

Així doncs, parlaríem de que les línies divisòries entre els “outsiders” i els “insiders” o artistes reconeguts per les institucions es barregen, ja que el mercat els acaba absorbint de la mateixa manera. Aquí és on possiblement existeix més debat degut a la controvèrsia que es genera, amb el dubte de si els artistes amb deficiències neurològiques i productors d’aquestes obres d’art són conscients d’on va a parar el que fan.

Tot i que el fet que es tracti els artistes discapacitats com a professionals els atorga un reconeixement social que ajuda en gran mesura al seu reconeixement personal. Veiem com la Judy, qui no havia après cap llenguatge articulat ni de signes, pot ser que a través del procés artístic als 62 anys s’expressi, es comuniqui o estableixi relacions. Així com la seva satisfacció de reconèixer que crea, que crea escultures amb les seves pròpies mans, i el sentir-se ella com a artista pot ser que la porti a posar-se tres bufandes lligades al cap i a sobre un gran barret com a expressió de la seva auto estima.

2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s