“Per mi és molt important el tacte; no puc només pensar i dissenyar, necessito tocar”

Per Andrea Lagunas i Bàrbara Llopis

kimaguitart
Kima Guitart és artista, artesana i dissenyadora. / Andrea Lagunas

“Pinto sobre seda, faig peces d’indumentària, tracto obra gràfica, faig complements i també dissenys especials d’encàrrec per a empreses. Cadascuna d’aquestes seccions va pel seu compte”. Kima Guitart es defineix com artista, dissenyadora i artesana. Treballa a Barcelona, en un taller lluminós i ampli. L’ambient és íntim i una mica trascendent, com ella.

Pregunta. Com vas saber que et volies dedicar a l’àmbit tèxtil?
Resposta. Per pura casualitat, perquè vaig començar amb la joieria: feia esmalts sobre coure i ho muntava amb plata… però, la veritat, és que la meva mare era modista i tot el que m’envoltava quan era petita tenia a veure amb la moda, tot el que té relació amb els teixits. Vaig haver de donar moltes voltes… Sempre m’havien atret els teixits per herència familiar. Però, a l’hora de triar els estudis, potser perquè el tèxtil ja el dominava, vaig escollir fer joieria.

P. Aleshores, Kima, vostè s’ha especialitzat en el treball tèxtil amb seda. Per què?
R. Em van regalar un mocador quan tenia potser catorze anys. Era un mocador de seda pintat, i això em va entusiasmar. I no és que en aquell moment pensés que allò era el que volia fer. És simplement que em va agradar molt. Durant anys, allò se’m va oblidar, però d’alguna manera va quedar guardat en el fons de la meva memòria encara que no fos evident. Al cap dels anys, quan vaig descobrir el meu veritable interès pel tèxtil arran d’una sèrie de conflictes que vaig patir a l’escola relacionats amb la joieria, vaig començar a donar voltes per diferents departaments, vaig recuperar això que havia estat sempre allà, però mai amb la idea de dedicar-m’hi. En principi feia les dues coses i després va quedar molt clar que m’interessava el tèxtil. Encara ara és així. M’interessa no només el que faig jo, és clar, també els teixits ètnics, les diferents tècniques…

P. Quin és el seu procés de creació?
R. El procés canvia depenent de si faig art, artesania o disseny. Però sempre hi ha un fil conductor que et porta d’una cosa a d’altra. Sempre hi ha una evolució en el que estàs fent. El meu punt de partida és plantejar conceptualment què és el que vull fer i, després, formalitzo. Tanmateix, per mi en tot el procés és molt important el tacte. No puc només pensar i dissenyar. Necessito tocar.

P. Quin és l’element que enllaça totes les seves creacions?
R. Hi ha moltes coses. Primer la tècnica que faig servir, perquè deixa molta empremta; i, després, com la majoria de la gent del món creatiu, el resultat del que has viscut. En una certa etapa de la vida tens moltes experiències… Darrera les teves obres sempre hi ha la teva vida.

P. Quines diferències hi ha entre artesà, dissenyador i artista?
R. Un artesà pot ser que només tingui un ofici. I això no és quelcom pejoratiu. El que vull dir és que un artesà és un mestre d’ofici. Un dissenyador, en canvi, pensa en una forma però sobretot en la funció que aquella forma acompleix i s’adapta. I un artista, aparentment, és el que té més llibertat, per dir-ho d’alguna manera, perquè parteix, com en el cas d’un escriptor, parteix d’un paper en blanc, d’una tela en blanc. Parteix, per tant, del no res. L’artista ha de posar en joc la part més expressiva.

P. Així vostè creu que el que diferencia l’artista del dissenyador és la llibertat?
R. Sí, en certa part. En el meu cas, sí que hi ha diferències quan faig una cosa o altra. Però personalment crec que sóc les tres coses, perquè les coses que jo faig podrien estar fetes per tres persones perfectament. Per exemple, ens podríem posar d’acord: una persona que pintés en seda i posés el seu ofici;  jo fent de dissenyadora li faria un dibuix; i un artista que ho hagués pensat tot plegat. Són especialitats que poden estar juntes, separades, a prop i també poden ser independents.

P. Com definiria l’artesania?
R. És que definir l’artesania es molt difícil! Perquè hi ha molts tipus: l’artesania bol·lard, la d’autor, la de les firetes del carrer… L’artesania és fer coses amb les mans, però hi ha molts nivells i molts calaixos diferents. Si parlem d’artesania de qualitat, és com tot, hi ha coses ben fetes i mal fetes. La de qualitat és la que té un ofici i està amb la pretensió de fer-ho el màxim de bé possible dins les possibilitats de cadascú.

P. Creu que la gent sap definir la veritable artesania?
R. Jo no sé si hi ha prou informació, penso que hi ha una diferència bastant grossa entre altres països i aquí. Al nord d’Europa està bastant ben diferenciada. Als Estats Units també. Aquí no ho sé. Suposo que hi ha gent que sí en sap i hi ha gent que no. Tampoc és una cosa que es pugui generalitzar. Tot i que és cert que cada cop hi ha més gent que realment ho té clar.

P. A més, aquí, l’artesania s’ha vist molt perjudicada per la crisi. Com li ha afectat a vostè?
R. Ha afectat moltíssim. Hem passat de que aquest estudi era un no parar, sobretot el que eren encàrrecs per a empreses, a que això ja no passa més i ens hem hagut d’espavilar amb altres coses, com ara la gestió d’exposicions o desfilades. Hi ha hagut un canvi molt, molt gros.

P. Quins són els seus projectes de futur?
R. Abans no tenia temps per pensar en projectes de futur. Però amb aquesta aturada que hi ha hagut de tota la quantitat d’encàrrecs que hi havia en aquest estudi ha fet que ara tingui aquest temps que abans no tenia. Això m’ha permès entrar en altres àrees de creació, com ara, com he dit, les exposicions, les desfilades… Tanmateix, és cert que m’agradaria revifar la part de l’encàrrec per a empreses perquè bàsicament és el que manté l’estudi; és una qüestió econòmica i professional.

P. Quins consells donaria a un estudiant que vol entrar en aquest món?
R. Que estigui segur de que li agrada perquè un fet indispensable és la passió pel que fas. També li diria que està molt bé tenir influències, però més que d’artistes, influències d’experiència, perquè és el que et farà diferenciar-te dels demés. Has de buscar dins teu. Tu mateix ets el resultat del que veus: ho has de passar tot pel teu filtre. Però malauradament no es duu a la pràctica tan freqüentment com hauria de ser. No hi ha prou en limitar-se en fer una selecció entre el que t’agrada i el que no t’agrada i imitar-ho: has de crear. També has de ser honest, tenir ganes d’aprendre de veritat… i la curiositat. Però sobretot que cadascú sigui ell mateix. I, és clar, que hi hagi una part de formació d’ofici important.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s